El grup terrassenc Doctor Prats retorna després d'una breu però fructífera aturada amb el cinquè disc: 'F5' (Halley Records, 2025). En l'àlbum, la banda manté la seva essència habitual alhora que explora noves sonoritats i produccions actuals de la mà de Scotty DK, David Rossell, Joan Borràs i Genís Trani, i les col·laboracions de Balkan Paradise Orchestra, La Fúmiga, Miki Núñez, Mama Dousha i Oreskaband.

Text: Redacció. Fotos: Xevi Abril.

L'exploració en aquesta nova etapa de la banda, de fet, ha transcendit també els límits de la música i els ha dut a provar un nou format de la publicació en físic del disc: uns mini CDs que, amb tecnologia NFC, permeten escoltar el treball amb el mòbil en una plataforma digital. En directe, presentaran el disc 23 d'abril a Barcelona, que serà el tret de sortida d'una gira que els durà arreu de Catalunya. Repassem cadascun dels temes del treball amb la banda.

1. “Aeròbic”
“El missatge de la cançó és el de viure la vida amb la intensitat d’una sessió d’aeròbic. Ja no se’n fan com a tal, però hi apel·lem a la nostàlgia i aquelles imatges de pel·lis americanes d’una activitat col·lectiva, curiosa i amb un punt semipatètic. A nivell sonor, és electropop, amb elements sonors i lírics que remeten als anys 80.”


 
2. “Efecte papallona”, amb Miki Núñez
“És una cançó especial perquè hi col·labora Miki Núñez, que és terrassenc com nosaltres. Feia temps que volíem fer alguna cosa junts, i finalment ha estat possible. El títol fa referència a la teoria de l’efecte papallona: una petita acció pot desencadenar grans conseqüències. Explorem la idea des de la perspectiva personal i de grup, perquè cada petita decisió que hem pres al llarg dels anys ha tingut un impacte enorme en el nostre camí. Però també des d’una perspectiva general, perquè qualsevol cosa, per insignificant que sembli, pot transformar-se en alguna cosa molt més gran en el futur.”


 
3. “Moriagatte!”, amb Oreskaband
“Moriagatte” és una paraula japonesa que es fa servir en els concerts per animar el públic i encendre l’energia del moment. La vam descobrir el 2017, durant la nostra gira al Japó. Amb el temps, la paraula s’ha convertit en un lema pel grup, representant el fet de deixar-se anar i viure la música amb intensitat. Considerem que “Moriagatte” és més que una paraula; és una experiència, que expressa com la música pot unir cultures i superar barreres lingüístiques. Al tema hi participa Oreskaband, un grup japonès amb qui compartim una gran afinitat estilística. La col·laboració neix de la nostra experiència al Japó i de la relació que hi vam establir gràcies a Shogo Komiyama, un tour manager i empresari japonès que treballa amb artistes internacionals. La connexió amb elles va ser immediata i natural, i des del primer moment vam tenir clar que havien de formar part d’aquest projecte. El resultat és una barreja entre el nostre so característic i aquesta influència japonesa, creant un tema festiu i enèrgic.”


 
4. “Gira-sols”
“Aquesta cançó parteix de la metàfora dels gira-sols, que sempre busquen la llum. El missatge és que, en els moments foscos de la vida, hem de ser nosaltres mateixos qui busquem la llum, qui ens movem per trobar el camí cap a una millor versió de nosaltres. No podem esperar que sigui el món qui ens ho doni, sinó que hem de fer el pas activament per trobar allò que ens fa sentir vius. Amb aquesta idea, la cançó vol ser una injecció d’energia i esperança”.


 
5. “Brindar”, amb Mama Dousha
“És un himne per celebrar la vida, fins i tot quan les coses no són perfectes. Vivim en una societat on sembla que només podem celebrar els grans èxits, però hi ha moltes coses quotidianes que també val la pena celebrar. Aquesta cançó recorda que no cal un motiu especial per brindar: el simple fet d’estar aquí ja és suficient per alçar la copa (metafòricament o literalment) i gaudir del present. A nivell musical, és un merengue amb patrons electrònics molt personals.”



6. “Segur que val la pena”, amb Balkan Paradise Orchestra
“Aquesta cançó la vam voler treballar amb la Balkan Paradise Orchestra, a qui coneixem des de fa molt temps i amb qui ens feia especial il·lusió col·laborar. Volíem reivindicar el so dels vents, de les trompetes i dels instruments acústics, i alhora combinar-ho amb una producció més actual. Comptar amb una banda tan completa de vents ens ha permès treballar melodies i dinàmiques que han donat a la cançó una força i un caràcter molt especials. Pel que fa a la lletra, “Segur que val la pena” parla d’aquells moments que vius per primera vegada i que tenen un impacte profund en la teva vida. Pot ser el primer petó, la primera vegada que entres en un estudi de gravació, el primer cop que proves alguna cosa nova… Tot allò que experimentem per primer cop té un poder transformador. Però la cançó també vol transmetre un altre missatge: encara que ja hàgim viscut una experiència moltes vegades, sempre val la pena revisitar-la i tornar-la a viure amb nous ulls. Amb l’experiència, descobrim noves maneres de sentir i valorar cada moment, i això fa que cada vegada sigui única i especial.”
 


7. “Anem tard”
“Vivim en un món on tot és immediat i on sembla que hi ha un calendari establert per a tot: quan has d’acabar els estudis, quan has de tenir una feina estable, quan has de formar una família... Si no segueixes aquest ritme marcat per la societat, sembla que vagis tard, que hagis perdut el tren. “Anem tard” és una resposta a aquesta pressió social. Moltes vegades sentim que no arribem a temps a tot el que hauríem d’haver fet, però la realitat és que cadascú té el seu propi ritme i mai és tard per començar alguna cosa nova. El temps que tenim és or, i l’important és aprofitar-lo sense estar constantment mirant el rellotge. A nivell musical, també representa una exploració de nous sons per al grup. Hem volgut experimentar amb ritmes carioques i brasilers, un estil que mai havíem treballat fins ara, i que aporta una frescor i una energia especial a la cançó. Amb aquesta combinació de missatge alliberador i sonoritat vibrant, “Anem tard” és una crida a gaudir del camí sense obsessionar-nos pel temps ni per les expectatives imposades.”


 
8. “Extraordinàriament normal”, amb La Fúmiga
“Aquesta és una cançó molt especial per a nosaltres, en gran part perquè compta amb la col·laboració de La Fúmiga, una banda amb qui hem coincidit moltes vegades al llarg dels anys i amb qui sempre hem tingut molt bon rotllo. La seva energia és contagiosa, i el seu cantant, l’Artur, és un personatge molt inspirador, tant per la seva vitalitat com per la passió amb què afronta cada projecte. Poder fer aquest tema conjuntament amb ells ha estat una experiència increïble. A nivell de missatge, la cançó vol posar en valor la normalitat del dia a dia. Sembla que ara mateix tot ha de ser especial, únic i extraordinari, com si el simple fet de ser "normal" fos sinònim de mediocritat. Però, en realitat, hi ha moltes coses quotidianes que són extraordinàries per si mateixes, si les sabem mirar amb els ulls adequats. “Extraordinàriament normal” parla de trobar la bellesa en allò que sovint donem per fet. A nivell sonor, aquesta cançó representa un retorn a l’essència de la banda. En aquest disc hem experimentat molt amb l’electrònica i nous estils, però aquí hem volgut recuperar el so més orgànic i natural, amb la banda sonant en tota la seva plenitud: bateria, baix, guitarres… tot amb la màxima naturalitat.”


 
9. “Només façana”
“Tot i que mai hem fet crítica directa de res, aquesta vegada teníem la necessitat de posar sobre la taula una reflexió important sobre com consumim la cultura i com ens afecta l’algoritme en el nostre dia a dia. Les xarxes socials ens han donat coses molt bones, però alhora ens han convertit en esclaus de l’algoritme. Sense adonar-nos-en, estem treballant per ell, seguint les seves normes i publicant el que ens demana: contingut immediat, impactant i superficial. A “Només façana” parlem d’aquesta necessitat constant de ser rellevants i compartir només la millor versió de nosaltres mateixos. Però no vol ser una crítica destructiva, perquè admetem que nosaltres mateixos també formem part d’aquest joc, però sí que vol fer reflexionar sobre com podem ser més autèntics, i aprendre a mostrar-nos com som, sense filtres ni màscares”.
 


10. “Qualsevol nit”
“Aquesta cançó és molt personal per mi [Marc Riera], perquè va néixer com una cançó de bressol per a la meva filla. Cada nit, a l’hora d’anar a dormir, em demanava que li cantés una cançó. I, com passa en tantes famílies, aquest moment es convertia en un ritual especial: un espai per parlar sobre què havia passat durant el dia, per compartir preocupacions, alegries i per preparar-se per l’endemà. És un moment íntim, de connexió entre pares i fills, i aquesta cançó vol reflectir aquesta màgia. El títol també fa referència a la mítica cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa, un himne que després de 50 anys segueix tenint un impacte brutal en la societat catalana. “Qualsevol nit” és, en el fons, una abraçada feta cançó, un recordatori que després de la foscor sempre arriba la llum, i que cada nit és una oportunitat per somiar i començar de nou.”