La revista digital setmanal d'Enderrock
- 557
Parlem amb la guanyadora del Premi Enderrock-440 2025 al millor disc revelació de clàssica per votació popular
Emma Stratton: «Ser músic no és només estudiar l'instrument»
La pianista palsenca Emma Stratton és una de les joves pianistes del país amb més activitat musical. Estudia a la Universitat de Música i Teatre d'Hamburg, on també exerceix com a professora adjunta, ofereix un important nombre de concerts a l'any en diversos formats i també impulsa el Festival Clàssic Pals al seu poble natal
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.
Enguany s'ha proclamat guanyadora del Premi Enderrock-440 2025 per votació popular al millor disc revelació de clàssica pel debut discogràfic Syndesi (Seed Music, 2024). Amb ella, parlem d'aquest guardó i de la seva intensa activitat musical.
Com has rebut el Premi Enderrock per votació popular al millor disc revelació de clàssica per 'Syndesi'?
Amb moltíssima il·lusió. Quan ets finalista d'un premi per votació popular, sempre tens aquella esperança de poder guanyar, i per això vaig fer tot el possible per intentar aconseguir el màxim de vots. Alhora, però, era conscient que hi havia altres companys que també tenen molta qualitat i quan vaig sentir el meu nom a la gala, vaig sentir moltíssim agraïment cap a tothom qui m'havia votat. Estic molt contenta, perquè en ser el meu primer disc no sabia ben bé com aniria. I veure que s'ha pogut estrenar al Palau de la Música i que ha rebut aquest reconeixement, em fa sentir que tot l'esforç que hi he posat ha valgut la pena i ha tingut un sentit, que no és altre que connectar amb el públic, que és el significat de "syndesi" en grec.
El setembre, vas presentar el disc en la inauguració del cicle Palau Piano al Palau de la Música. Va ser un concert especialment important per a tu?
I tant! Sempre dic que per a mi cada concert és important, independentment de si és en un lloc amb més o menys públic i tant si és aquí o a l'estranger, però el cert és que ha estat el concert més rellevant de la meva vida. Era una gran oportunitat, tenia una gran visibilitat. Haver guanyat la beca Alicia de Llarrocha i fer aquest concert em va fer sentir amb una gran responsabilitat i que havia de donar el millor de mi, perquè mai saps del cert si hi haurà un altre d'igual. Quan vaig veure que a la programació del Palau sortia la primera del cicle Palau Piano, perquè l'inaugurava, i compartia espai amb Sokolov o Maria João Pires, em vaig preguntar què hi feia allà el meu nom...
Com vas entrar a l'Acadèmia Marshall?
Va ser una mica de casualitat, perquè ni els meus pares són músics ni soc de Barcelona, on hi ha l'Acadèmia Marshall. Però l'exdirectora de l'acadèmia, Carlota Garriga té una casa Pals, d'on soc jo, i té molta vinculació amb el poble. De fet, fa anys va muntar-hi un festival. Primer, vaig començar tocant amb una professora a Palafrugell, que era el que em quedava més a prop. Un dia, ella va proposar que conctactéssim amb la Carlota i que veiés com tocava. Vam tenir molt feeling i li va proposar als meus pares que anés a estudiar a l'Acadèmia. A partir dels 10 anys, vaig començar a anar-hi un cop cada dues setmanes, i més tard, ja hi anava més sovint. La seva metodologia es va convertir en una cosa normal i per això des de petita he tocat molta música espanyola. La música espanyola al final es la nostra música, i crec que és bonic que se la reconegui. Amb això no vull dir qu no es toquin compositors alemanys o russos, però cal tocar també la música de casa. Per això sempre intento que en el meu repertori hi hagi una obra de Granados, Albéniz, Falla...
Ara continues estudiant?
Ara estic estudiant el que seria com un postmàster a Hamburg que es diu Konzertexamen. Es podria dir que és com un doctorat, perquè és la màxima qualificació que atorga el govern alemany en música, però no s'homologa a un doctorat perquè no té el component de recerca, sinó que és bàsicament pràctic. La quantitat de repertori que ens fan examinar és moltíssima. Vaig decidir continuar estudiant allà més anys perquè els dos anys del màster passen volant, i anar a estudiar fora no són només les classes, sinó també integrar-te a la ciutat, fer nous contactes i conèixer nous llocs on tocar. I tenia ganes de mantenir i enfortir tota aquesta xarxa de contactes que m'havia fet crèixer en els darrers dos anys i no tornar fer un canvi a una ciutat nova. Al final, per als músics, els contactes són bàsics per a obrir-se camí a poc a poc.
Per tant, vius a Catalunya o a Alemanya?
Ara mateix, tot i fer el konzertexamen a Hamburg, estic vivint a Barcelona i treballo com a autònoma i faig molts concerts. I cada dos o tres setmanes, vaig un parell de dies a Hamburg per a fer les classes i també perquè soc professora adjunta del Conservatori, que això es una gran oportunitat de cara al futur per si volgués accedir a una plaça, tant aquí com a l'estranger. Per tant, combino ser estudiant amb professora i concertista.
També, has impulsat la iniciativa Festival Clàssic Pals. Per què una intèrpret de piano va voler començar un festival?
A mi m'encanta tocar i em considero cent per cent intèrpret, però alhora soc molt inquieta i m'encanta crear i dirigir projectes. Crec que la polivalència és una cosa que poc poc hem d'anar desenvolupant, perquè estem en un món en què cal saber gestionar-se molt bé les coses. Ser músic no és només estudiar l'instrument. La Carlota Garriga va impulsar el festival durant els anys 70, i, de fet, quan tenia dos anys vaig arribar a assistir amb els meus pares a un concert que va fer al festival. No gaire més tard, el festival es va acabar per manca de recursos i l'Associació Cultural de Pals va intentar reengegar-lo amb alguns concerts per no pedre l'esperit cultural del poble. I quan vaig acabar l'Esmuc, vaig decidir reviure el festival aprofitant les portes obertes de l'Església que sempre ens brinda el mossèn per a fer-hi concerts. Així va néixer el Festival Clàssic Pals. Portem alguns artistes internacionals perquè coneguin el poble i també artistes locals, perquè tant els músics com el poble se sentin seu el festival. Primer vam fer dos concerts i com que la primera edició va anar molt bé, la Schubertíada de Vilabertran va començar a donar-nos suport i a col·laborar amb nosaltres. I ara, Pals ja s'ha convertit en una seu més de la Schubertíada.
Quins projectes tens de cara a la pròxima temproada?
El repertori de Syndesi ha quedat ja una mica enrere. Evidentment, segueixo tocant algunes de les obres, però pel fet d'estar estudiant a Hamburg un repertori de tres hores i mitja, en els concerts ja estic tocant moltes d'aquestes obres. El meu repertori ha anat fent una metamorfosi i s'ha ampliat i transformat. Gràcies a haver estat seleccionada per fer una gira de concerts des de la Xarxa de Joventuts Musicals de Catalunya, tinc bastants concerts a Sabadell, Vilasar o l'Ateneu Barcelonès. A més, també faig altres formats com les audicions íntimes, amb una conferència de Xavi Chavarría, o el projecte a duo amb l'Abel Tomàs [violinista del Quartet Casals]. De cara a la pròxima temporada, demano seguir com ara, és a dir, que pugui continuar tenint oportunitats.
Com has rebut el Premi Enderrock per votació popular al millor disc revelació de clàssica per 'Syndesi'?
Amb moltíssima il·lusió. Quan ets finalista d'un premi per votació popular, sempre tens aquella esperança de poder guanyar, i per això vaig fer tot el possible per intentar aconseguir el màxim de vots. Alhora, però, era conscient que hi havia altres companys que també tenen molta qualitat i quan vaig sentir el meu nom a la gala, vaig sentir moltíssim agraïment cap a tothom qui m'havia votat. Estic molt contenta, perquè en ser el meu primer disc no sabia ben bé com aniria. I veure que s'ha pogut estrenar al Palau de la Música i que ha rebut aquest reconeixement, em fa sentir que tot l'esforç que hi he posat ha valgut la pena i ha tingut un sentit, que no és altre que connectar amb el públic, que és el significat de "syndesi" en grec.
Normalment, els intèrprets de clàssica esteu acostumats a presentar-vos als concursos i premis, però aquest cop estaves nominada automàticament. Com ho vas viure?
Si soc sincera, no em vaig adonar que hi estava nominada fins que una noia em va felicitar per la nominació als Premis Enderrock-440. Ho vaig saber llavors i vaig començar a publicar-ho per xarxes i a demanar el vot. Com bé dius, no estem acostumats a que se'ns nomini sense presentar-nos-hi i per això no vaig estar pendent al principi. Però el fet de passar a la final em va motivar molt perquè sents que està al teu abast aconseguir més vots. No és com un concurs normal en què tot és passiu perquè hi ha un jurat qui decideix el resultat. Això és un punt molt xulo, ja que em va alegrar molt veure com molta gent m'havia votat amb moltíssima il·lusió i estava pendent de si el seu vot era decisiu perquè guanyés. Es va crear una mena de solidaritat col·lectiva molt bonica que, en una època tan individualista, s'agraeix molt.
I tant! Sempre dic que per a mi cada concert és important, independentment de si és en un lloc amb més o menys públic i tant si és aquí o a l'estranger, però el cert és que ha estat el concert més rellevant de la meva vida. Era una gran oportunitat, tenia una gran visibilitat. Haver guanyat la beca Alicia de Llarrocha i fer aquest concert em va fer sentir amb una gran responsabilitat i que havia de donar el millor de mi, perquè mai saps del cert si hi haurà un altre d'igual. Quan vaig veure que a la programació del Palau sortia la primera del cicle Palau Piano, perquè l'inaugurava, i compartia espai amb Sokolov o Maria João Pires, em vaig preguntar què hi feia allà el meu nom...
Parlem de 'Syndesi', que recull peces de diferents compositors. Per què vas voler fer aquest 'collage'?
Moltes vegades, quan et proposen fer un disc, la gent pensa en fer una combinació de peces amb una motivació artística. Per exemple, agafar una obra de Schumann i Chopin, perquè tots dos tenien una relació d'admiració mútua. Però en el meu cas, com que era un disc, volia no centrar-me tant en aquest tipus de qüestions sinó que volia que em representés a mi com a música i tot allò que havia fet durant tota la meva vida. D'aquí el títol de Syndesi, un terme més genèric, perquè volia connectar amb les persones i que l'escoltessin.
El disc obre amb Beethoven i la "Chaconne" de Sofia Gubaidulina, qui precisament ens ha deixat ara fa poc.
Vaig escollir la Sonata n.18 de Beethoven, perquè evidentment és un clàssic, és preciosa, molt enèrgica, i m'encantava com de carta de presentació. Gubaidulina és una dona que em va enamorar i inspirar de manera increïble. Sentir una dona russa d'aquella època i entendre les idees espirituals que té la seva música ha estat molt interessant. Em sento molt connectada amb la seva obra, malgrat que no soc una gran fan de la música contemporània. De fet, quan la toco en directe, hi ha gent a qui no li crida l'atenció la música contemporània que es queda com impactada. És una obra molt enèrgica.
Aquesta va ser la teva primera aproximació a l'obra de Gubaidulina?
La "Chaconne" la vaig aprendre mentre estudiava el grau, però en aquell moment no la valorava tant perquè la vaig estudiar per a un examen. Després del grau, quan la vaig entendre més, vaig entendre que calia estudiar-la i perfeccionar-la per a extreure-li el màxim potencial.
El disc acaba amb la 'Rapsòdia espanyola' de Liszt i l'"Allegro" del 'Concierto' d'Enric Granados. Per què?
La primera és una obra molt virtuosa amb un punt de música folklòrica inspirada en una jota aragonesa. Crec que això encanta al públic, perquè de cop senten en un concert de clàssica una melodia popular. I la segona la vaig triar perquè jo vaig ser estudiant a l'Acadèmia Marshall, dirigida per Alicia de Larrocha, fundada per Enric Granados i continuada per Frank Marshall. He crescut molt amb la música espanyola i em semblava ideal com a final de festa i concert. És molt alegre i romàntica i és la peça del disc que més sovint interpreto en directe.Com vas entrar a l'Acadèmia Marshall?
Va ser una mica de casualitat, perquè ni els meus pares són músics ni soc de Barcelona, on hi ha l'Acadèmia Marshall. Però l'exdirectora de l'acadèmia, Carlota Garriga té una casa Pals, d'on soc jo, i té molta vinculació amb el poble. De fet, fa anys va muntar-hi un festival. Primer, vaig començar tocant amb una professora a Palafrugell, que era el que em quedava més a prop. Un dia, ella va proposar que conctactéssim amb la Carlota i que veiés com tocava. Vam tenir molt feeling i li va proposar als meus pares que anés a estudiar a l'Acadèmia. A partir dels 10 anys, vaig començar a anar-hi un cop cada dues setmanes, i més tard, ja hi anava més sovint. La seva metodologia es va convertir en una cosa normal i per això des de petita he tocat molta música espanyola. La música espanyola al final es la nostra música, i crec que és bonic que se la reconegui. Amb això no vull dir qu no es toquin compositors alemanys o russos, però cal tocar també la música de casa. Per això sempre intento que en el meu repertori hi hagi una obra de Granados, Albéniz, Falla...
Vas estudiar el grau a l'Esmuc i el màster l'has fet a Hamburg. Com van ser ambdues experiències?
A l'Esmuc vaig estudiar amb Vladislav Bronevetzky, amb un mètode rus, i sempre em deia que tot el que havia estudiat a l'acadèmia era molt enriquidor. Això em va permetre sumar diferents mètodes complementaris entre ells. Després, Vaig el meu professor de l'Esmuc em va recomanar al professor d'Hamburg, amb qui havien estat companys durant molts anys al Conservatori de Moscou, i vaig venir-hi a fer el màster.
Ara estic estudiant el que seria com un postmàster a Hamburg que es diu Konzertexamen. Es podria dir que és com un doctorat, perquè és la màxima qualificació que atorga el govern alemany en música, però no s'homologa a un doctorat perquè no té el component de recerca, sinó que és bàsicament pràctic. La quantitat de repertori que ens fan examinar és moltíssima. Vaig decidir continuar estudiant allà més anys perquè els dos anys del màster passen volant, i anar a estudiar fora no són només les classes, sinó també integrar-te a la ciutat, fer nous contactes i conèixer nous llocs on tocar. I tenia ganes de mantenir i enfortir tota aquesta xarxa de contactes que m'havia fet crèixer en els darrers dos anys i no tornar fer un canvi a una ciutat nova. Al final, per als músics, els contactes són bàsics per a obrir-se camí a poc a poc.
Per tant, vius a Catalunya o a Alemanya?
Ara mateix, tot i fer el konzertexamen a Hamburg, estic vivint a Barcelona i treballo com a autònoma i faig molts concerts. I cada dos o tres setmanes, vaig un parell de dies a Hamburg per a fer les classes i també perquè soc professora adjunta del Conservatori, que això es una gran oportunitat de cara al futur per si volgués accedir a una plaça, tant aquí com a l'estranger. Per tant, combino ser estudiant amb professora i concertista.
També, has impulsat la iniciativa Festival Clàssic Pals. Per què una intèrpret de piano va voler començar un festival?
A mi m'encanta tocar i em considero cent per cent intèrpret, però alhora soc molt inquieta i m'encanta crear i dirigir projectes. Crec que la polivalència és una cosa que poc poc hem d'anar desenvolupant, perquè estem en un món en què cal saber gestionar-se molt bé les coses. Ser músic no és només estudiar l'instrument. La Carlota Garriga va impulsar el festival durant els anys 70, i, de fet, quan tenia dos anys vaig arribar a assistir amb els meus pares a un concert que va fer al festival. No gaire més tard, el festival es va acabar per manca de recursos i l'Associació Cultural de Pals va intentar reengegar-lo amb alguns concerts per no pedre l'esperit cultural del poble. I quan vaig acabar l'Esmuc, vaig decidir reviure el festival aprofitant les portes obertes de l'Església que sempre ens brinda el mossèn per a fer-hi concerts. Així va néixer el Festival Clàssic Pals. Portem alguns artistes internacionals perquè coneguin el poble i també artistes locals, perquè tant els músics com el poble se sentin seu el festival. Primer vam fer dos concerts i com que la primera edició va anar molt bé, la Schubertíada de Vilabertran va començar a donar-nos suport i a col·laborar amb nosaltres. I ara, Pals ja s'ha convertit en una seu més de la Schubertíada.
Quins projectes tens de cara a la pròxima temproada?
El repertori de Syndesi ha quedat ja una mica enrere. Evidentment, segueixo tocant algunes de les obres, però pel fet d'estar estudiant a Hamburg un repertori de tres hores i mitja, en els concerts ja estic tocant moltes d'aquestes obres. El meu repertori ha anat fent una metamorfosi i s'ha ampliat i transformat. Gràcies a haver estat seleccionada per fer una gira de concerts des de la Xarxa de Joventuts Musicals de Catalunya, tinc bastants concerts a Sabadell, Vilasar o l'Ateneu Barcelonès. A més, també faig altres formats com les audicions íntimes, amb una conferència de Xavi Chavarría, o el projecte a duo amb l'Abel Tomàs [violinista del Quartet Casals]. De cara a la pròxima temporada, demano seguir com ara, és a dir, que pugui continuar tenint oportunitats.