Parlem amb Josep Bordes de La Colla Pirata sobre el projecte i el primer disc 'Tots som pirates'
La Colla Pirata: «Evitem la condescendència amb què a vegades es tracta als infants»
La Colla Pirata és el nou projecte per a públic familiar de Pepet i Marieta. Després d'un 2024 amb alguns avançaments i concerts, avui finalment han publicat el seu primer treball discogràfic 'Tots som pirates' (autoeditat, 2025). Es tracta d'un conte-disc on han comptat amb la col·laboració d'altres grups familiars com Trobadorets i Xiula. Parlem amb Josep Bordes sobre la nova formació i aquest debut
Text: Bernat Cirera. Fotos: Arnau Berbel.
A què es deu l’aposta per a públics familiars venint d’un projecte com Pepet i Marieta?
Los dos primers grans motius de la proposta familiar es diuen Abril i Jan, són los meus fills i tindre un projecte de música familiar fa que la conciliació sigui molt més fàcil: els horaris de sobte es tornen diürns. A més tens dos col·laboradors a casa que poden contribuir en idees i melodies, i funcionen com a perfectes filtres per veure si el que vas creant funciona o no.
Et fan de jutges?
Doncs sí, la veritat. A més no tenen cap tipus de filtre, són uns filtres sense filtres, perquè em diuen les coses tal com ragen. De fet, en este primer disc hi ha moltes idees de temàtiques o de jocs que provenen de ma filla Abril, que trobo que té molt d’instint artístic.
Al disc jugueu amb 'sea shanties', cançons tradicionals, rock'n'roll… Creieu que el públic familiar us dona més llibertat per explorar gèneres? Pepet i Marieta ja som un grup bastant eclèctic. Sempre hi ha hagut aquest component, però és cert que el públic familiar m’ha permès alliberar-me de les càrregues que moltes vegades sentíem. Sembla que per estar en l’escena musical s’ha d’estar sempre a l'última, i si la gent incorpora sons electrònics tu també has de fer-ho. Per sort o per desgràcia, la música infantil està molt alliberada de prejudicis, no hi has de sonar d’una determinada manera.
Creus que la música és el mitjà ideal per conscienciar els més petits sobre determinats problemes socials com les discriminacions, els hàbits saludables, l'addicció a les pantalles o l’ecologisme?
Nosaltres diem que els tres pilars de La Colla Pirata són educar, transformar i xalar, perquè pensem, com a professors que som, que tenim la finalitat d’educar, i que a través de l’educació s’aconsegueix la transformació social, política, econòmica… L'educació és una eina molt potent i pot arribar a transformar la societat i el món que ens envolta. Però alhora a la col·laboració amb Xiula, que tracta de la sobreexposició a les pantalles, diem que els pares també tenen problemes amb les pantalles. Crec que ficar el dit a la nafra està bé, sempre fent-ho d’una manera molt amable. I després, també hi ha cançons que simplement pretenen divertir.
Cal renovar les cançons infantils? La infància de les noves generacions és diferent?
Hi ha una de mica de tot, així com abans també hi havia una mica de tot. Intentem apropar-nos-hi amb un llenguatge adaptat i senzill evitant aquesta condescendència amb què a vegades es tracta als infants. Moltes vegades ens donen mil voltes, fins i tot en consciència social i diversitat. Tu veus a un pati de primària uns infants que juguen els uns amb els altres sense importar-los per res, procedència, religions, cultures… I com, estos mateixos infants, quan arriben a secundària, a causa de l'acció dels seus pares i de la societat, comencen a separar-se per guetos culturals.
Creieu que és més difícil arribar als infants avui en dia pel repte que suposen les tecnologies?
Jo crec que la música té este poder captivador, que si la fas bé i sobretot tens en tot moment clar que l’art és comunicació, no ha canviat tant. Fa molts anys hi havia gent que feia música que tractava els xiquets com a idiotes i hi havia gent que no. Xesco Boix per exemple, té temes supertransgressors que a priori no són infantils. Tota la vida hi ha hagut de tot, i hi ha hagut gent que ha sabut arribar als infants d’una manera natural i sense infantilitzar.
Al llarg del disc hi ha diverses col·laboracions amb altres grups familiars, però “Un dibuix de Nadal” és una col·laboració amb Pepet i Marieta. És una forma de vincular els dos projectes?
És una forma de reivindicar l’origen del grup. És una manera de mostrar que La Colla Pirata és la germana petita de Pepet i Marieta. Com que sempre intentem fer una nadala amb Pepet i Marieta vam decidir incloure-hi també el nou projecte, perquè Nadal és un moment familiar i així dediquem el bon Nadal a tothom.
Com s’organitza una gira per a públics familiars?
Amb La Colla Pirata hem tingut una gran sort: Pepet i Marieta ens precedeix. Gràcies a la reputació que ja teníem com a banda, van interessar-se programadors i ajuntaments, perquè ja és un projecte contrastat. L'organització de tot plegat és clarament diferent, però, amb uns altres horaris, equip i unes estructures per a l'escenografia, perquè ha d’haver-hi molt de color a l’escenari. I alhora, tampoc són mons tan diferents l’un de l’altre, si més no en el circuit al qual nosaltres hem entrat. Ens ha arribat a passar que hem anat a un poble i hem tocat a la tarda per als infants i a la nit amb Pepet i Marieta per als adults.
Seguirà Pepet i Marieta? Com es compaginaran tots dos projectes?
La idea és seguir. Reconec que enguany Pepet i Marieta estem una mica en velocitat de creuer. Farem uns quants concerts a l’estiu, però és cert que ara mateix està tota la carn a la graella de La Colla Pirata, perquè és un projecte nou que està funcionant superbé. Inevitablement, la mateixa inèrcia del projecte te porta: si hi ha molta demanda, hi dediques energies. De moment estic fent malabarismes entre família, faena i projectes musicals, però enguany toca centrar-nos en La Colla Pirata.