La polifacètica pianista i compositora, després d’un any (o una vida) omplint-se el temps de múltiples projectes per combatre la soledat, decideix transformar aquest sentiment en un disc. Així neix Solilòquia, un àlbum de cançons instrumentals inèdites. El disc s’inspira en l’epidèmia de soledat que tantes persones travessen en les nostres societats actuals. Peya compon aquests temes en una tensió entre la denúncia de l’aïllament social en el qual vivim i la dificultat de sostenir el temps en soledat. I és entorn aquesta dimensió sobre la qual la pianista ha estat explorant el darrer any. Aquesta proposta sonora es submergeix en les pors i els fantasmes al voltant de quedar-se sol, les dependències tòxiques en relació als altres i la incapacitat de soportar-nos en soledat.