Després de guanyar el concurs Sona 9 2011, Nyandú va debutar uns mesos més tard amb 'L'origen de les absències' (Música Global 2012), un treball que es refugiava en les sonoritats del pop-folk revestit d'una emotivitat amb tendència al melodramatisme. Poc o res queda de tot allò en la seva segona referència. El grup de la Torre d'Oristà sona efervescent i lluminós, tot reivindicant –de manera conscient o inconscient– el llegat de clàssics com Elvis Costello & The Attractions i The Cars i, conseqüentment, deixebles com Ok Go, Ima Robot, The Strokes, Franz Ferdinand o Head Automatica. Són 11 talls que nodreixen 'BUM!', on destaquen píndoles amb poder addictiu. 

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Xevi Abril

EDR: Escoltem el vostre segon disc, BUM!, i la primera expressió que ens ve al cap és: quin canvi!
Ferran Orriols: Tots tres venim d’un grup, Hexamine, amb el qual fèiem música molt agressiva. Nyandú va començar com una aventura a part, un projecte meu en solitari. Tenia la necessitat de fer cançons en format més intimista, alguna cosa més relaxada: guitarra acústica i veu. Sense saber com, ens vam trobar que aquest projecte agradava i que creixia molt més que l’altre grup. Amb el temps ens vam quedar només amb Nyandú, però aquella part més elèctrica, més de canya, va tornar a aparèixer. Trobàvem a faltar la faceta de rock’n’roll, l’energia elèctrica, que és la que hem recuperat amb el segon disc, BUM!.

EDR: Podríem dir que aquest és el primer disc real de Nyandú (o fins i tot una evolució de la vostra anterior banda, Hexamine)?
F.O: No sé si és el disc més real, perquè a cada moment hem fet el que volíem fer. Pels anys que fa que toquem plegats i per la música que escoltem, sí que diria que BUM! és el nostre disc més sincer. El títol ja és una referència a això, a sentir-nos estancats al local d’assaig sense saber gaire què fer, a estar provant idees que no ens acabaven d’agradar fins que un dia ens vam deixar anar. Un dia vaig arribar amb la guitarra elèctrica i li vam fotre castanya.

EDR: I tot va explotar!
F.O: Justa la fusta! El primer va ser un disc molt farcit, amb moltes capes i elements harmonitzadors. BUM! som tres paios demostrant que el que ens agrada és el rock’n’roll, simple però directe i enèrgic. Per això és més real, perquè com a banda ens hem trobat. És un pas més de Nyandú com a banda.

EDR: Part del secret d'aquesta evolució també es pot trobar en el productor del disc? L'origen de les absències el vau gravar amb Valen Nieto, un músic que s'inclina més cap a la part èpica. I BUM! l'ha produït Santi García, el guru del hardcore punk a casa nostra.
F.O: Diria que la manera d’enfocar el procés creatiu de cadascun dels dos discos està molt lligada a la personalitat del productor. Al primer teníem ganes de fer una cosa més complexa i vam optar per en Valen, a qui admirem moltíssim. Ara, però, ens venia de gust fer cançons directes, on l’oient pogués percebre perfectament cada instrument sense cap element distorsionador. Peraconseguir això en Santi era la persona ideal. A més, també l’admirem des que vam començar a tocar.

EDR: Certament, L'origen de les absències era un disc que s'havia d'entendre en el seu conjunt, i en canvi BUM!, és un àlbum de cançons.
F.O: Aquesta és la gran diferència. Quan vam entrar a l’estudi amb el primer CD vam voler demostrar tot el que érem capaços de fer: per què no gravar tres guitarres en lloc d’una, per què no fer més jocs amb la bateria, per què no posar una mandolina i un banjo... Tot són moments. Ara hem tornat al que més ens agrada: el rock de melodies i missatges efervescents i directes. La música és per passar-s'ho bé i fer-ho passar bé a la gent, més que no pas per demostrar què saps fer. La nostra discoteca en va plena, d’àlbums que representen el paradigma del pop, i ara ens hem trencat les banyes per fer cançons rodones.

EDR: "Avui fa bo", "I Love You", "Ens tornarem a veure"... BUM! està farcit d'èxits en potència.
F.O: Durant el procés de creació del disc ens adonàvem que havíem escrit cançons que ho tenien tot. Però això és com fer-se trampa jugant al solitari, perquè fins que la gent no les escolti no sabrem realment si són bones o no. Amb tot, quan et surt un tema d’aquests, que nosaltres mateixos ja bategem irònicament com “El hit”, no pots contenir l’eufòria. Si més no, fent aquestes cançons hem gaudit i ballat més que mai. Les tocàvem pel simple fet de tocar-les, per plaer, i el disc s’ha contagiat d’aquesta sensació.

EDR: No esteu neguitosos per saber com reaccionarà la gent amb els nous Nyandú?
F.O: Estem plenament confiats que agradarà. BUM! és un disc optimista que, com deia abans, en directe ens permetrà gaudir-ne i fer-ne gaudir la gent. Però també som conscients que si el públic ens segueix és pel que ja hem fet i no pel que farem, i això ens fa estar alerta. Amb tot, som un grup que amb poc temps ja hem donat més d’un ensurt als nostres seguidors: vam començar fent una cosa més cumbaià, fins i tot amb algun punt de rumba; vam enregistrar un disc més relaxat, reposat i introspectiu, i ara tornem molt més efervescents. Però la gent ens creurà si nosaltres ens creiem el que fem, i