La revista digital setmanal d'Enderrock
- 586
Escodrinyem amb l'autor empordanès el seu àlbum de debut
'Torno a casa' d'Ernest Prana, cançó per cançó
Ernest Prana va començar a publicar les primeres cançons, en castellà, el 2020, però no ha estat fins ara que l’empordanès ha decidit canviar de rumb i obrir una nova etapa, compondre en català i compartir el seu llarga durada de debut, 'Torno a casa' (La Sucursal, 2025): dotze cançons senzilles i honestes que recullen les seves peripècies emocionals i vitals. Ens ho explica, peça a peça
Text: Violeta Puig. Fotos: Arxiu.
1. “Torno a casa”
“És la cançó que dona nom i sentit a tot l’àlbum. La vaig escriure just després de prendre una decisió que em va canviar el rumb: passar tot el meu projecte al català. Venia d’una etapa llarga en castellà fins que vaig sentir que havia arribat el moment de tornar a casa. Aquesta peça és la meva manera d’explicar, tant a la gent que m’ha seguit sempre com a la que m’ha descobert després, d’on vinc i cap a on vaig. És una declaració d’intencions i, alhora, un retrobament.”
2. “Que el viatge sigui llarg”, amb Sara Roy
“És la cançó amb què vaig demanar a la meva dona si es volia casar amb mi. La vaig compondre pensant únicament en aquell moment, sense cap intenció de publicar-la. Però quan la va escoltar en Tato Latorre, el meu productor, vam decidir gravar-la com a duet amb la Sara Roy. I quan vam sentir la primera presa, vam tenir clar que allò marcava un abans i un després: ‘Això és casa.’ Va acabar sent el punt d’inflexió de tot el projecte.”
3. “Serem un de més”
“Amb aquesta cançó vaig anunciar a la família i als amics que seríem pares. La primera versió, i amb què vaig anunciar-ho a tothom, era més curta i un xic diferent que la versió final. Ja que la vaig acabar de treballar amb l’Alejandro Martínez, un dels compositors amb qui més he col·laborat i connectat al llarg dels anys. Havíem quedat per fer una altra cançó, però quan li vaig dir la notícia i va escoltar el tema, no vam tenir més remei que acabar-lo com es mereixia.”
4. “La nova vida”
“La vaig escriure dos mesos després de ser pare. Aquells primers dies són un caos preciós, i ens costava molt que el nostre fill s’adormís al bressol. Una nit, quan per fi ho va fer, vam acabar de peu a la cuina, tots dos menjant una truita en silenci amb una eufòria continguda indescriptible. Ens vam mirar i vaig pensar: “Estem fent exactament el mateix que fa uns mesos, al mateix pis, però en un silenci eufòric, i és que algú ens ha canviat la perspectiva”. Va ser un d’aquells moments quotidians que et revelen la nova etapa que estàs vivint. L’endemà vaig escriure aquesta cançó.”
5. “Marxa tranquil·la”
“És la cançó que li vaig escriure a la meva àvia just després de veure-la per últim cop. Per feina, era a prop de l’hospital i vaig acomiadar-me’n tot sol. Tenia una hora i mitja cap a casa, sabent que no la tornaria a veure mai més, i entre llàgrimes, li vaig escriure aquesta cançó per treure tot el que sentia i dir-li: ‘àvia, marxa tranquil·la’. Uns dies després, aquella nota de veu que vaig fer al cotxe es va convertir en aquesta cançó.”
6. “Dos cafès”
“Aquesta cançó va ser un regal per celebrar deu anys amb la meva dona. I parla d'un moment molt concret i senzill: una terrassa de casa, l’Empordà, dos cafès, un carrot cake i hores de conversa. Sempre he pensat que aquestes tardes són les que han fet créixer la nostra relació, i per això vaig voler convertir-les en cançó.”
7. “Arribarà l’agost”
“És una reflexió sobre el pas del temps. Jo no soc la mateixa persona que fa quinze anys, i la meva parella tampoc. Però totes les versions que hem anat sent, en totes les etapes, s’han continuat estimant. Això em va semblar una idea molt potent i molt bonica: malgrat els canvis, continuem trobant-nos.”
8. “100 pots de xampú”
“És una cançó de desamor, i de les poques del disc que no parteix d’una experiència personal. La vaig escriure fa anys, en castellà, i va ser la primera del meu projecte en solitari. També va ser el primer pas de la meva col·laboració amb en Tato Latorre com a productor. Li tinc un afecte especial perquè marca l’inici d’una etapa. I, quan vam decidir fer el disc en català, la vaig adaptar i li vam donar una nova vida.”
9. “A dos minuts de començar”
“Aquesta cançó va néixer literalment dos minuts abans del meu casament. Estava del braç de la meva mare, a punt d’entrar, i vaig tancar els ulls per respirar fons. Ella em va preguntar què feia, i li vaig dir que estava intentant gaudir al màxim d’aquell instant. Que estava sentint la mateixa barreja de nervis i eufòria d'abans d’un concert: aquella sensació de “ja està tot fet, només queda fer un pas endavant i deixar-me portar”. Amb aquesta imatge al cap, vaig escriure la cançó.”
10. “Més que una cançó”
“La vaig escriure el primer dia després de deixar definitivament la meva feina com a enginyer per dedicar-me completament a la música. Aquell pas no l’hauria fet mai si la meva dona no m’hagués mirat als ulls i m’hagués dit “llença’t, que ja ens en sortirem”. Ella ha vist tot el meu procés d’enamorament d’aquesta professió des del primer dia. Per això aquesta cançó és per ella. I tres anys i mig després, el temps li ha donat la raó.”
11. “Tornant de Madrid”
“Una cançó que vaig escriure amb en David Otero (El Canto del Loco), un dels autors que més admiro. Ell forma part de la banda sonora de tota una generació i, en un moment de la meva etapa en castellà, vaig tenir la sort de fer alguna sessió de composició amb ell. D’allà en va sortir aquest tema. Quan vaig decidir fer un disc en català, la vaig voler adaptar perquè sentia que era una part important del meu camí i volia que continués amb mi.”
12. “Becaris de l’amor”
“Aquesta cançó la vaig escriure amb l’Antonio Arco, un cantautor malagueny a qui admiro. Jo tenia una primera part del tema, però no sabia cap on portar-lo. En una sessió li la vaig ensenyar i li va encantar. Tant, que no només hi va aportar la seva mirada com a compositor, sinó que fins i tot va gravar-hi la veu a la versió original en castellà. A més, va voler deixar-hi una petita petjada de la seva terra, amb el vers ‘Tot s’acaba i tot es queda’, inspirada en Antonio Machado, que apareix a la coda final. Més endavant la vaig adaptar al català perquè formés part del disc.”
“És la cançó que dona nom i sentit a tot l’àlbum. La vaig escriure just després de prendre una decisió que em va canviar el rumb: passar tot el meu projecte al català. Venia d’una etapa llarga en castellà fins que vaig sentir que havia arribat el moment de tornar a casa. Aquesta peça és la meva manera d’explicar, tant a la gent que m’ha seguit sempre com a la que m’ha descobert després, d’on vinc i cap a on vaig. És una declaració d’intencions i, alhora, un retrobament.”
2. “Que el viatge sigui llarg”, amb Sara Roy
“És la cançó amb què vaig demanar a la meva dona si es volia casar amb mi. La vaig compondre pensant únicament en aquell moment, sense cap intenció de publicar-la. Però quan la va escoltar en Tato Latorre, el meu productor, vam decidir gravar-la com a duet amb la Sara Roy. I quan vam sentir la primera presa, vam tenir clar que allò marcava un abans i un després: ‘Això és casa.’ Va acabar sent el punt d’inflexió de tot el projecte.”
3. “Serem un de més”
“Amb aquesta cançó vaig anunciar a la família i als amics que seríem pares. La primera versió, i amb què vaig anunciar-ho a tothom, era més curta i un xic diferent que la versió final. Ja que la vaig acabar de treballar amb l’Alejandro Martínez, un dels compositors amb qui més he col·laborat i connectat al llarg dels anys. Havíem quedat per fer una altra cançó, però quan li vaig dir la notícia i va escoltar el tema, no vam tenir més remei que acabar-lo com es mereixia.”
4. “La nova vida”
“La vaig escriure dos mesos després de ser pare. Aquells primers dies són un caos preciós, i ens costava molt que el nostre fill s’adormís al bressol. Una nit, quan per fi ho va fer, vam acabar de peu a la cuina, tots dos menjant una truita en silenci amb una eufòria continguda indescriptible. Ens vam mirar i vaig pensar: “Estem fent exactament el mateix que fa uns mesos, al mateix pis, però en un silenci eufòric, i és que algú ens ha canviat la perspectiva”. Va ser un d’aquells moments quotidians que et revelen la nova etapa que estàs vivint. L’endemà vaig escriure aquesta cançó.”
5. “Marxa tranquil·la”
“És la cançó que li vaig escriure a la meva àvia just després de veure-la per últim cop. Per feina, era a prop de l’hospital i vaig acomiadar-me’n tot sol. Tenia una hora i mitja cap a casa, sabent que no la tornaria a veure mai més, i entre llàgrimes, li vaig escriure aquesta cançó per treure tot el que sentia i dir-li: ‘àvia, marxa tranquil·la’. Uns dies després, aquella nota de veu que vaig fer al cotxe es va convertir en aquesta cançó.”
6. “Dos cafès”
“Aquesta cançó va ser un regal per celebrar deu anys amb la meva dona. I parla d'un moment molt concret i senzill: una terrassa de casa, l’Empordà, dos cafès, un carrot cake i hores de conversa. Sempre he pensat que aquestes tardes són les que han fet créixer la nostra relació, i per això vaig voler convertir-les en cançó.”
7. “Arribarà l’agost”
“És una reflexió sobre el pas del temps. Jo no soc la mateixa persona que fa quinze anys, i la meva parella tampoc. Però totes les versions que hem anat sent, en totes les etapes, s’han continuat estimant. Això em va semblar una idea molt potent i molt bonica: malgrat els canvis, continuem trobant-nos.”
8. “100 pots de xampú”
“És una cançó de desamor, i de les poques del disc que no parteix d’una experiència personal. La vaig escriure fa anys, en castellà, i va ser la primera del meu projecte en solitari. També va ser el primer pas de la meva col·laboració amb en Tato Latorre com a productor. Li tinc un afecte especial perquè marca l’inici d’una etapa. I, quan vam decidir fer el disc en català, la vaig adaptar i li vam donar una nova vida.”
9. “A dos minuts de començar”
“Aquesta cançó va néixer literalment dos minuts abans del meu casament. Estava del braç de la meva mare, a punt d’entrar, i vaig tancar els ulls per respirar fons. Ella em va preguntar què feia, i li vaig dir que estava intentant gaudir al màxim d’aquell instant. Que estava sentint la mateixa barreja de nervis i eufòria d'abans d’un concert: aquella sensació de “ja està tot fet, només queda fer un pas endavant i deixar-me portar”. Amb aquesta imatge al cap, vaig escriure la cançó.”
10. “Més que una cançó”
“La vaig escriure el primer dia després de deixar definitivament la meva feina com a enginyer per dedicar-me completament a la música. Aquell pas no l’hauria fet mai si la meva dona no m’hagués mirat als ulls i m’hagués dit “llença’t, que ja ens en sortirem”. Ella ha vist tot el meu procés d’enamorament d’aquesta professió des del primer dia. Per això aquesta cançó és per ella. I tres anys i mig després, el temps li ha donat la raó.”
11. “Tornant de Madrid”
“Una cançó que vaig escriure amb en David Otero (El Canto del Loco), un dels autors que més admiro. Ell forma part de la banda sonora de tota una generació i, en un moment de la meva etapa en castellà, vaig tenir la sort de fer alguna sessió de composició amb ell. D’allà en va sortir aquest tema. Quan vaig decidir fer un disc en català, la vaig voler adaptar perquè sentia que era una part important del meu camí i volia que continués amb mi.”
12. “Becaris de l’amor”
“Aquesta cançó la vaig escriure amb l’Antonio Arco, un cantautor malagueny a qui admiro. Jo tenia una primera part del tema, però no sabia cap on portar-lo. En una sessió li la vaig ensenyar i li va encantar. Tant, que no només hi va aportar la seva mirada com a compositor, sinó que fins i tot va gravar-hi la veu a la versió original en castellà. A més, va voler deixar-hi una petita petjada de la seva terra, amb el vers ‘Tot s’acaba i tot es queda’, inspirada en Antonio Machado, que apareix a la coda final. Més endavant la vaig adaptar al català perquè formés part del disc.”