Des del bell mig del Solsonès, Incendi Kif vol fer de les seves cançons una eina transformadora. Sense xarxes socials i amb un discurs anticapitalista, presenten el primer llarga durada 'Potlatch' (Kasba Music, 2026)

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Incendi Kif és una banda de post-punk del Solsonès formada per set músics —tot i que dalt de l’escenari només n’hi ha 5— que té com a objectiu que la seva música formi part d’un canvi transformador. “Volem que les nostres cançons siguin passadissos secrets que acostin a la gent a accions contra la nova ofensiva del capitalisme”, explica el cantant Jaco. El grup va néixer el 2023 sota el nom d’Incendi, el qual remet a dos referents. Per una banda, al llibre Historia de un incendio de Servando Rocha (La Felguera, 2009), que retrata moviments contraculturals que van des de la Comuna de París fins al moviment punk. I per l’altra, a un dels incendis més recordats de la història recent a Catalunya: el que va cremar 28.000 hectàrees a Cardona i el Solsonès el 1998, considerat l’incendi més ràpid de la història a Europa.



Poc després de signar contracte discogràfic amb Kasba Music, el grup va valorar que feia falta afegir-hi quelcom al nom, ja que la gent els confonia amb el grup vallenc de punk Incendi. “Vam pensar que havíem d’afegir-li un cognom”. Al final, el cognom va ser kif, el nom del pol·len de marihuana: “El kif em remet a una concepció menys productiva de la vida”, explica.

La música d’Incendi Kif pretén ser una eina de canvi i reactivació dins de la batalla cultural. “La cultura viu un moment en què afirma tota l’estona la derrota que suposa les condicions de vida del capitalisme. La cultura de masses, com els macrofestivals, està tan uniformitzada que per molt que sorgeixin espurnes d'idees boniques i transformadores, quan entren dins la maquinària capitalista l'únic que fan és ser assimilades i engolides”. Per això, aquest primer llarga durada Potlatch (Kasba Music, 2026) parla en molts moments de trencar amb la dicotomia entre l’individualisme i la col·lectivitat. Un exemple és la cançó “La dona de la muntanya”, que narra una història d’una dona que saboteja una gran empresa de l’oligopoli energètic, i que inspira 30.000 persones a sublevar-se i que facin el mateix.



En un altre sentit més humanista, el primer senzill “Treu-me una mica de son” també parla sobre la individualitat i la col·lectivitat, però sobretot posa el focus en desresponsabilitzar l’individu dels mals del sistema. “La majoria de les coses xungues que passen en aquest món tenen a veure amb el capitalisme i les condicions de vida que ens imposa. Per això, mai jutjarem una persona que roba per sobreviure o que necessita drogar-se per alienar-se. Drogar-se pot ser l’única forma de fugir de l’alienació de la feina o de subvertir el rellotge de la setmana laboral que ens empresona”.

Incendi Kif també destaca per ser un dels escassíssims grups creats en el darrer lustre que no participa ni d’X ni Instagram. D’una banda, té molt a veure amb qui domina el negoci de les xarxes socials: és a dir de qui són propietat i qui en treu benefici. “És un monopoli absolut que tenen quatre o cinc empreses que ara a més estan comprant tots els neofeixistes o nacionalpopulistes de l’esfera trumpista".

Tot i defugir d’X i Instagram, Incendi Kif sí que publica la seva música en plataformes digitals, com Spotify o YouTube, malgrat que genera contradiccions en el si del grup. "En el model de vida que tenim ara mateix, és impossible mantenir la coherència fins al final. La contradicció més gran que té el grup ara mateix és tenir publicada la seva música a Spotify, que inverteix en armament. En definitiva, per a Jaco, lese xarxes són eines de control i estan dinamitant i generant canvis accelerats en les relacions personals. “Fa 15 anys, tot era completament diferent sense elles i crec que no formar-ne part és una aposta de vida i una manera d’estar al món que pot esdevenir resistència”.