Bons Nois és un quintet de Sant Feliu de Llobregat que factura un pop de guitarres honest, sense pretensions i amb el principal objectiu de passar-ho bé fent música. Amb influències de clàssics com The Velvet Underground, Sonic Youth i propostes més contemporànies com Cigarretes After Sex o Fontaines D.C., el grup presenta el segon treball Sento sentiments (The Indian Runners / Discos La Col, 2026), que ajunta l'aroma pop de les seves melodies amb capes de guitarres que beuen del shoegaze i del slowcore.

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

El nom de Bons Nois i el títol del disc 'Sento sentiments', no són noms molt identitaris, sinó precisament idees força genèriques amb les quals molta gent es pot sentir identificat. Busqueu que la gent s'identifiqui molt amb la vostra música?
Daniel Díez (veu i guitarra):  No és una cerca que fem activament i conscient. No diria que és un objectiu del grup i de la nostra música el fet que la gent s’hi pugui identificar amb facilitat. Tot i que sí que creiem que parlant des de la nostra subjectivitat d’una manera honesta es pot arribar a l’altra banda, i ens fa contents quan passa. Els noms i els títols a vegades sorgeixen no saps ben bé d’on, a vegades són més una intuïció, i més tard li vas trobant significats.

Com van sorgir llavors tots dos noms?
D.D: Anomenar-nos Bons Nois d’alguna manera sí que responia al desig d’identificar-nos a nosaltres mateixos com una comunitat de gent, un nom amb què tots els membres poguéssim estar còmodes, parlar en plural, crear un 'nosaltres'. També ens agrada pensar que hi ha una altra dimensió de Bons Nois que no som els 5 músics, sinó que també són bons nois tot l’equip que ens envolta i el públic que ens escolta. Amb el nom del disc va funcionar similar. És un vers de la primera cançó del disc i hi havia alguna cosa suggerent en la redundància i la musicalitat de “Sento sentiments”. Va començar sent el títol per una intuïció i s’hi va quedar. Ara veiem que té molt de sentit i sentim que identifica el disc i el moment del grup.

Us preocupa que aquests noms us pugui fer menys reconeixibles o identificables per algú que us acaba de conèixer?
D.D: No. Ens sembla prou original el títol del disc. El nom del grup no ens preocupa massa, ens funciona pel que hem dit abans, però és un nom com qualsevol altre. Posar títols de cançons i àlbums és una feina molt maca, en canvi trobar un nom per anomenar-se a un mateix és molt més complicat. Fent balanç, estem prou contents amb la decisió d’anomenar-nos així.




El disc l'heu gravat amb Paco Loco al seu estudi d’El Puerto de Santa María (Cadis). Com ha estat l'experiència?
D.D: Ha estat genial. El Paco i la Muni ho tenen muntat de manera que com a grup només estàs pendent de fer música. Va ser una experiència immersiva des del primer dia. Estem molt contents.
Quim Armengol (guitarra): No ho havíem fet mai això de tancar-nos una setmana en un estudi per gravar un disc. El primer disc, Delta (autoeditat, 2023) nes ho vam fer nosaltres mateixos: gravàvem per torns a l’habitació del Go (guitarra) quan sortíem de treballar o quan trobàvem un forat, i així anàvem fent. Ara hem gaudit plegats del procés. A més, l’estudi del Paco és molt acollidor. És una mica caòtic, com ho és ell també, però això feia que ens hi trobéssim a gust, com si estiguéssim al nostre local. Vam passar moltes hores al nostre antic local treballant aquestes cançons fins a ser el que en va quedar gravat a Cadis. 

L'últim avançament del disc va ser "He fet un tir!". De què parla?
D.D: Segurament, és la cançó més despreocupada del disc. Volia sonar a Sonic Youth i va acabar sonant a Pignoise. El Quim cridava molt quan la tocàvem en directe, ens ho passàvem bé tocant-la i vam intentar capturar això en la gravació.
Q.A: La vam tocar en uns quants bolos fa més de dos anys i després va arribar un punt en què ja no la cantava ni als assajos perquè em feia mal de tant cridar. Ara he après a cridar millor.



A qui us sentiu propers musicalment en el panorama català?
D.D: Musicalment i generacional ens sentim propers als grups de guitarres actuals, com Roko Banana, Remei de Ca la Fresca, Joia o Dan Peralbo. Si ens veus, tots som força diferents a sobre l’escenari, però crec que entenem això del pop-rock d’una manera similar. Fem el que ens rota des d’un amor i un compromís total per la música. A més, també ens sentim connectats d’alguna manera amb la sensibilitat d’artistes com l’Anna Andreu, El Petit de Cal Eril, o moltes coses que venen de les Illes Balears, com el Miquel Serra.
Q.A: Joia, per exemple, és una banda espectacular amb un directe superpotent que hem gaudit molt. També Patiment, que estan començant ara, i han tret un EP molt bo —Patiment (Aloud Music, 2025).




El vostre so té un cert regust de l'indie català de fa uns 10 anys, però amb una vocació més rockera. Ho sentiu així?
D.D: Sí, d’alguna manera tenim present a molts dels grups d’aquella època. Grups de l’underground com Power Burkas, Filles Europees o L’Hereu Escampa ens han marcat molt el camí, però també La iaia o El Petit de Cal Eril. Ens feia gràcia veure com Mishima i La iaia van anar a gravar discos amb el Paco Loco i van acabar sent moments importants en la carrera d'ambdós grups. Són històries recents que tenim presents i de les quals, d’alguna manera, ens sentim hereus.

En el disc hi ha una cançó dedicada a "Rodalies". Veient tot el que ha passat en aquestes últimes setmanes, creieu que li sobra un punt de tristesa i melangia i li falta mala llet?
D.D: A nosaltres ens agrada molt com ens ha quedat. És somiadora i angoixant, però també hi ha un esgotament i una resignació evidents que crec que pot sentir l’usuari habitual de Rodalies. Però no ens importaria veure una versió de "Rodalies" cabrejada. Ens hem de cabrejar més i junts.

Quins concerts de presentació teniu a la vista?
Q.A: El primer concert de presentació serà a casa nostra, el dissabte 7 de febrer a Els pagesos (Sant Feliu de Llobregat). Després, també serem el dijous 26 de febrer a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona (Book Music Festival); el dissabte 7 de març a La Mirona (Salt), amb El Petit de Cal Eril; el dissabte 14 de març en un concert acústic a La Conxita de Sants de Barcelona); el divendres 10 d’abril a l'Ateneu Santfeliuenc (Sant Feliu de Llobregat); el dijous 14 de maig a la Sala Laut (Barcelona), i el dissabte 27 de juny a La Bastida del Rec (Igualada).