Text: Èlia Gea. Fotos: Juan Miguel Morales.

El 27 de febrer, el flixanco Xarim Aresté descobreix el seu novè treball: Punt de creu (RGB Suports, 2026), que presentarà en directe el 27 de març a la sala Apolo de Barcelona amb Marcel Castellví (guitarra), Enric Fuster (bateria) i Litus Guilera (baix). Avui estrenem el primer i únic avançament de l'àlbum, “Qui sap?”, una peça intimista i poètica, amarada de blues.



Intimista, amb un aire a Nick Drake, i amb veu càlida i guitarra, Xarim Aresté arrenca “Qui sap?”, que va creixent fins a un blues que incorpora vents metall. La peça ressegueix amb lirisme una al·legoria natural sobre el curs d'un riu que, per molt que sembli que pugi amb el vent, 'sempre va cap baix. Qui sap si mor al mar?, potser allà és on naix'. És un “homenatge al meu estimat Ebre, ell que tantes coses m'ha ensenyat”, explica el flixanco, que desenvolupa aquesta escena fluvial per explicar allò que no es veu però es coneix: 'On arriba el meu amor, no hi he arribat jo mai (…) no es veuen les estrelles, però són allà dalt'. “Tancaríem el sol sencer dins d'una capsa, per gran que hagués de ser; però on guardaríem l'amor? On és que hi cap?”, es qüestiona Aresté, “i si l'univers és infinit, només per poder estimar un segon?”. Una cançó suggerent que, admet el flixanco, “m'és impossible explicar què significa per a mi. Però per això tenim la música. Ella, amb el seu ordre sobrenatural, ens permet dir allò que les paraules no ens deixen, acompanyant-nos fins a llocs on l'ànima només pot anar sola”. La cançó apareix amb un videolletra d'imatges oníriques.