Sexenni presenta el pròxim divendres 27 de febrer l’EP 'Només música!' (Delirics, 2026). Més clar, l’aigua. El grup d’amics de Lleida hi ha reunit quatre cançons a partir d’una premissa bàsica: que parli la música. I a més, hi comptaran amb tres col·laboracions sonades. Repassem amb ells les interioritats de cada peça

Text: Franc Lluís Giró. Fotos: Juan Miguel Morales.

La primera cançó de l’EP és precisament el senzill que heu publicat recentment, “Els ulls que et mirin”.
Andrés Sánchez (veu): Aquesta, de fet, és una de les poques cançons del grup que han sorgit a l’estudi, ja des del principi. I és perquè vam quedar per fer alguna cosa de tipus més èpic, menys ràpid, perquè tot el que teníem fins ara que ho havia petat més era molt precipitat, molt frenètic, molt buscant l’olla... bé, al capdavall la música que fem. I en aquesta vam provar de frenar, de baixar els BPMs i anar a un altre terreny.
Pep Saula (baix i producció): Des del primer moment em vaig imaginar “Els ulls que et mirin” com una cançó per començar els concerts. Amb això ja us estic avançant el tema amb el qual obrirem els xous, perquè és una cançó que realment funciona molt bé en aquest mood.
A.S: Volia escriure sobre tot el que estàvem sentint com a grup... Fa molt de temps que tenia ganes d’expressar que segons les persones que tinc a la vora, soc d’una manera o d’una altra, i dono gràcies per això.



La segona es dirà “Persiana baixada”, i hi trobem col·laborant un grup català de rock més veterà que vosaltres. Com ha sorgit la col·laboració? 
A.S: Els vam perseguir com uns autèntics assetjadors de manual. Vam anar a un Enderrock Sona a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona i vaig aconseguir, no sé ni com, plantar-me al seu camerino amb una demo d’aquesta cançó al meu mòbil. Li vaig posar, i van dir que sí... flipant. Així mateix.
P.S: “Persiana baixada” és una cançó del rotllo himne indie-pop. Realment des del principi només tenia sentit fer-la amb ells.

La tercera cançó, “Josep Maria”, té un to molt diferent. Hi convideu un duet conegut del pop urbà català i hi feu una crítica directa i sarcàstica a la nova extrema dreta catalana. 
A.S: Aquesta cançó ens comportarà uns dies d'X (Twitter) guapos segur, perquè parla de la merda d’Aliança Catalana i del que hem viscut en aquest país aquests últims sis anys, que ha estat un canvi bastant totxo en l’aspecte polític. Hem passat de l’època del 2017 i el 2019, en què semblava que qui no votava la CUP era un autèntic pringat, a ara en canvi de vegades només per dir que una persona treballadora no hauria de ser expulsada d’un país només pel motiu del seu origen, i hi ha gent a qui no li sembla bé.
Albert Melcion (trompeta): A la lletra parlem de l’arquetip d’un votant d’Esquerra Republicana que ha transitat cap a Aliança Catalana, que és una cosa que ha passat, tots en coneixem algun.
P.S: A nosaltres se’ns havia criticat molt al principi, ens deien que Sexenni érem un grup poc explícit políticament. Doncs bé, aquí hi ha unes quantes barres.



Per últim, l’EP es tanca amb la cançó que vau publicar com a senzill a final de l’any passat, “Televisió”, amb Miki Núñez.
A.S: La col·laboració amb Miki Núñez ja la teníem prevista per al 2022, i és que realment estava tot fet perquè passés aquell any. No va passar perquè els Illuminati ens controlen [RIUEN FORT] però ara per fi s’ha esdevingut.
P.S: Al tema “Televisió”, tant en el vessant temàtic com en l’estilístic, vam veure que Miki Núñez hi encaixava de puta mare... I a partir d’aquí va ser tan senzill com quedar-hi. Podria ser una cançó seva en solitari i també una cançó nostra en solitari.