Parlem amb la guanyadora del Sona9 2025 sobre el primer disc 'Equilibris sense xarxa', que veurà la llum el pròxim 13 de març

Cloe Riembau: «El disc parteix d'un desamor després d'una relació molt llarga»

Cloe Riembau és la guanyadora de la darrera edició del concurs d'artistes emergents Sona9. La bisbalenca va convèncer el jurat del certamen i des del final del concurs ha estat treballant en el primer disc, que ara ja té a punt. Equilibris sense xarxa (Bankrobber, 2026) veurà la llum el pròxim divendres 13 de març, i gira al voltant del desamor. Ha estat produït per Aleix Bou i ha comptat amb el suport de Mazoni en la composició d'alguns talls. Avui, n'estrenem una de les peces: "Les hores"
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.


Avui estrenem "Les hores", una de les cançons del nou disc que ja vas presentar en directe al Sona9. Què ens en pots dir?
"Les hores" és el tema amb què tanquem sempre els bolos, m’agrada molt perquè és un moment d’impro final pels músics i gaudim molt tocant-la. Sempre em posa de bon humor i m’agradaria que la gent l’escoltés i tingués la mateixa sensació. 

A "Les hores” sobresurten les flautes de Genís Bou, que li donen un cert aire de música ambient i atmosfèrica.
Sí, aquesta era la idea. Van venir a gravar tant en Genís amb la flauta com el baixista de la meva banda, l'Ot Granados. Mentre afegíem les flautes també ens va venir la idea d'afegir-hi veus recitades a sobre, que va fer que la cançó tingués un rotllo totalment diferent de la resta de temes del disc.

Com creus que has evolucionat des de la final del Sona9?
Ha estat un procés en què he treballat molt en equip i m'he sentit molt acompanyada. Al principi, em va començar a ajudar Jaume Pla 'Mazoni', però després vaig voler continuar pel meu compte i vaig treballar les cançons amb l'Aleix Bou. Al llarg de tot el procés, he tingut molta ajuda i ha sigut molt maco veure com s'han transformat els temes des de les notes de veu del meu mòbil al resultat final ben produït.
 
Per què vas voler començar a treballar amb Aleix Bou?
La decisió va ser bastant mútua. Ell m'ho va proposar i jo, que ja coneixia tota la feina que havia fet en els discs de Mazoni, li vaig dir evidentment que sí. Tots dos són grans referents per mi i penso que ha estat una gran oportunitat poder treballar amb ells. El disc l'hem fet pràcticament l'Aleix i jo. Ell va tocar bateries, baixos, guitarres... Crec que fem molt bon equip i, per això, continuarem gravant temes junts perquè hem connectat molt bé. D'ell, m'emporto sobretot la seva manera de treballar: de ser constant i no fer parar mai el cap de pensar noves idees.
 
La teva banda en directe està formada per Pau Giralt als teclats i guitarra, Ot Granados al baix i Guillermo Elizaga a la bateria. Però l’únic que hi apareix en els crèdits del disc és Granados i només en una cançó (“Les hores”). Volies construir un so diferent en estudi que en directe?
Jo ja tenia fets tots els temes del disc abans de tenir la banda. És a dir, primer vaig fer els temes amb l'Aleix i després vaig muntar la banda pel directe. Per això, no han gravat pràcticament res en el disc. De cara a projectes futurs, la idea és que la banda pugui venir a gravar amb mi a l'estudi.



El disc es diu ‘Equilibris sense xarxa’. És una manera de descriure com defensant les teves pròpies cançons t’exposes molt més i ja no tens una xarxa que et protegeixi?
En un inici, el nom del disc havia de ser Equilibris d'amor sense xarxa. Però el vam escurçar perquè pensàvem que era massa llarg. El títol ve d'un quadre que tinc a casa del meu pare que es diu Equilibris d'amor sense xarxa i retrata dos equilibristes intentant-se tocar sobre un fil i sense cap xarxa a sota. I aquesta idea tenia sentit perquè el disc parla d'amor i de com has de fer un llarg camí sense caure per a poder estar amb una persona, però també per deslligar-te'n. Però mirant-ho amb perspectiva, haver tret la paraula amor del títol ha fet que tingui un significat més general i que es pugui vincular a molts aspectes de la vida. I un d'ells també és el fet de defensar la meva pròpia música, que fa molta més por que cantar coses que no són meves.
Parlaves de l'amor com a temàtica general del disc, però la majoria de cançons són més de desamor i d'absències.
Tot el disc parteix d'un desamor després d'una relació molt llarga i del moment en què de cop et veus sola. El disc parla molt d'això, però també del camí que vius després; de tota la gent nova que coneixes i dels canvis, perquè és tot un món diferent viure en parella o no. El disc parla del camí d'anar descobrint coses noves mentre alhora et deslligues d'altres.
 
El disc obre amb “Si te’n vas”, on destaca sobretot els cors de la tornada, que li donen una pàtina més grandiloqüent i transcendent. Per què creies que necessitaves coristes en aquesta cançó?
Aquest tema el vaig fer jo a casa amb el piano. Amb l'Aleix vam notar que li faltava alguna cosa i se'ns va acudir la idea de fer un cor. En un primer moment, vam pensar a dir-li a una big band, però al final vam voler recórrer a gent més propera i amistats. I crec que va ser una bona idea perquè li dona un aire diferent i va ser un moment molt bonic de gravar.
 
“De res no quedarà” destaca el bell punteig de la guitarra de Núria Graham, que també torna a aparèixer a “S’ha de fet de nit”. Què té d’especial la seva manera de tocar la guitarra respecte a les altres guitarres del disc, gravades per Mazoni i Bou?
En un primer moment, vam provar que ho toqués en Mazoni. Evidentment, era superbonic, però no ens acabava de convèncer com hi quedava i vam pensar en la Núria, perquè en aquella època estava a la Bisbal. És una artista supergran, amb una manera superespecial i concreta de tocar la guitarra. La primera presa que vam fer va ser la que es va quedar perquè era màgica. La va tocar amb una afinació oberta [un tipus d'afinació de la guitarra poc convencional] i, de fet, no es tocarà mai més així perquè en directe ho toquem amb afinació normal.



A “La primavera” sembla que vulguis provocar i viure un desamor, més que lamentar-lo. És així?
Sí, és la idea que perquè hi pugui tornar a haver amor has de deixar-lo morir, i així pugui tornar a aflorar. És una metàfora del moviment constant i com cal que passin coses perquè després puguin succeir més coses noves.
 
“Llavors de foc” és segurament la cançó més diferent perquè trenca amb aquesta idea de l’absència i el desamor i parla d'un amant. Per què està al mig del disc i no al final com la consecució d'un nou inici?
Perquè no és un camí amb un inici i un final, sinó que és un procés i un camí d'alts i baixos. En aquest cas, parla evidentment d'una persona a qui coneixes i la cançó és una provocació cap a aquesta. Però això no és cap culminació de res, perquè l'endemà pots tornar a estar malament perquè recaus en problemes i coses del passat.
 
En el disc també inclous la versió de "Purgatori" de Mazoni, que ja tocaves en els directes del Sona9. Per què consideres que encaixava amb la temàtica del disc?
"Purgatori" parla de deslligar-se de tot el que tenim a sobre. I un cop te'n deslligues, veus que pots continuar estimant i et poden continuar estimant. En el moment en què la vaig començar a versionar, no la plantejava així. Tan sols era un tema que m'agradava. Però a mesura que anava fent el disc, vaig veure que hi tenia una connexió que al principi no veia.

“Per tu i per mi”, la cançó que vas gravar amb Aleix Iglesias com a prova del Sona9, no ha entrat en el disc. Per què?
Perquè creia que necessitava donar-li una volta més i treballar-la. És una cançó més recent que la majoria de temes que formen part del disc. Per això, la meva idea és guardar-la i més endavant regravar-la i poder-la incloure en un futur projecte. No obstant això, sí que continuaré fent-la en els directes, perquè la tenim assajada i m'agrada fer-la.



Tens algun concert a la vista?
Sí, estem preparant i tancant concerts a partir de la primavera i fins a l'octubre. Estic molt contenta perquè estan sortint concerts i oportunitats molt guais. Per ara, el dissabte 14 de març farem la primera presentació a la Bisbal de l'Empordà i el dijous 19 farem la presentació a Barcelona, a l'Heliogàbal.