El quintet nascut a la Roca del Vallès Periferia se situa en la fina línia que separa el punk-rock del pop de guitarres. Fruit d’una veu honesta sorgida de les inquietuds de cinc amics de tota la vida, es va cristal·litzar el debut 'Rincones de nadie' (Kasba, 2025), seguit ara de l’EP 'Lo que queda por sentir' (Kasba, 2026), que inclou la seva primera cançó en català, “Pacte de sang”, i una col·laboració amb Cala Vento 

Text: Sergi Núñez. Fotos: Germán Blanco.

Periferia va sorgir arran de la vostra amistat a l’Escola Municipal de Música de la Roca del Vallès?
Pep Miralles (guitarra): Sí, ja ens coneixíem de petits quan anàvem a l’Escola de Música, però vam crear el grup anys després, quan teníem 17 o 18 anys. El bateria Quel Buscà i jo fèiem guitarra junts, i amb la cantant Berta Roqué i el guitarrista Climent Guinaliu coincidíem a vegades en un combo. 
Berta Roqué (veu): El baixista Pol Mestre era l’únic que no anava a l’escola, però el coneixíem perquè era del poble i anava a classe amb en Pep i en Quel. En aquell moment, ells tocaven junts, jo escrivia cançons sola pel meu cantó, i vam acabar fent un matx.

Quan cantaves sola, Berta, feies concerts i gravaves les cançons? O es quedaven dins la teva habitació?
B.R: Ells tenien diverses bandes on tocaven junts i jo tocava les meves cançons, que penjava i compartia en un perfil d’Instagram. Però des d’un principi, les cançons les vaig escriure pensant per a ser tocades en grup. Per això, el meu primer objectiu quan vam començar amb Periferia era poder tocar tots junts aquelles cançons.

El segon disc, 'Rincones de nadie', ha tingut una rebuda molt bona. Us sentiu aclaparats o sorpresos?
B.R: Ni una cosa ni l’altra, vivim el grup dins la bombolla dels cinc. Solem posar molt més la mirada en el que ens passa a nosaltres que en l’impacte que té la nostra música. Un concert és com un cap de setmana entre col·legues en què a més tenim l’oportunitat de fer el que més ens agrada, que és tocar junts. 
P.M: Per altra banda, sentim el progrés del grup com una cosa molt lineal. No hi ha hagut cap moment en què tot se'ns n'hagués anat de les mans, sinó que simplement hem anat guanyant públic i fent més concerts.

Per què heu volgut enregistrar un nou EP i no continuar girant el disc anterior, que vau treure fa poc menys d'un any?
B.R: Periferia estem sempre en constant producció i creació, fent temes nous. Tot i que hi ha bandes que van amb uns altres tempos i tenen els períodes de composició molt definits, nosaltres no parem mai. I com que ja teníem mitja dotzena de cançons noves, ens va venir de gust publicar un nou EP. Rincones de nadie és un disc intens, que ens va portar molta feina i n’estem molt orgullosos, però teníem ganes de tocar temes que reflectissin el moment vital actual. 



D’on ve la cançó que dona nom a l’EP, “Lo que queda por sentir”?
B.R: Hi ha una anècdota especialment bonica que va encendre l’espurna per escriure-la. El març de l’any passat vam tocar a la sala Copérnico de Madrid, que és bastant més gran que la majoria de sales on havíem tocat fins llavors. Abans de sortir a l’escenari, vaig pensar que estàvem vivint un moment molt especial i que tot allò algun dia ho oblidaríem. La lletra diu que aquest fet no ha de ser una cosa trista, sinó a l’inrevés, una oportunitat per viure les coses més intensament. La nostra vida està condemnada a l’oblit, però aquesta és precisament la seva màgia.

El tema en català “Pacte de sang” us l’autodediqueu com a grup?
B.R: Totalment! És un cant d’amor cap a nosaltres cinc. 
Quel Buscà (bateria): Coincidim molt en les idees i sempre anem a l’una, tot i que a vegades pugui haver-hi discussions perquè les relacions humanes no sempre són fàcils. 
B.R: La música és secundària en molts moments, perquè el més important són els vincles personals que tenim com a grup.



Era important per a Periferia fer una cançó íntegrament en català?
B.R: Sí, era important. Jo escric cançons en castellà perquè quan vaig començar a compondre de petita no tenia referents en català o no vaig tenir la sort d’escoltar-los. En la meva vida personal, no hi ha cap espai en què no parli en català. Per tant, això em suposava una contradicció i tenia el cuquet d’escriure en català. Ja hi vaig fer uns versos a la cançó “Parar el tiempo”, del disc anterior, i estic molt contenta d’haver-hi pogut gravar ara una lletra sencera.



A “Este instante” hi ha la col·laboració del duet empordanès Cala Vento. Fins a quin punt el seu grup ha estat una referència per a vosaltres?
P.M: Vaig descobrir Cala Vento fa quatre anys, però no els coneixia personalment fins que vam gravar la cançó. Són gent molt propera i un referent en tots els sentits, des de l’autogestió discogràfica fins a l’opció de gravar les cançons al seu estudi a l’Empordà.

Com es va materialitzar la col·laboració?
P.M: Estàvem fent la maqueta del tema, i de seguida vam tenir clar que ens connectava molt amb ells pels rifs de guitarra i la sonoritat. Per això els ho vam proposar. Si no haguessin volgut, no hi hauria col·laborat ningú perquè teníem molt clar que havien de ser ells. 
B.R: Ja feia uns mesos que havíem intercanviat missatges per Instagram. Els ho vam proposar quan teníem clar que sabien qui érem, i va ser una sorpresa grata que ens responguessin positivament.



La vostra música pot agradar tant al públic punk de tota la vida com a un adolescent fan del pop-punk nord-americà dels anys noranta. Sentiu que teniu un públic heterogeni?
B.R: Sí, la versatilitat i diversitat del públic de Periferia és una de les coses que més ens agraden. Ens ve a veure una gent superdiversa. Som un grup que fa rock de guitarres amb distorsió, però la nostra música també és pop pel tipus de melodies. No ens sentim gens acomplexats, perquè això fa que siguem accessibles a tothom.
Q.B: L’altre dia, la meva cosina de quasi 40 anys, que és mare i professora, em va dir que li faria molta il·lusió que li firméssim un CD, perquè en aquest moment érem la seva banda sonora vital. No m’hauria imaginat mai que les nostres cançons li poguessin fer servei, perquè al principi pensava que fèiem una música adolescent!

El 28 de març actuareu al festival de la Telecogresca a Barcelona. Quines altres presentacions teniu previstes a sales?
P.M: Després de l’estiu tenim la idea de fer una gira per sales però encara no ho tenim tancat. De moment, sabem que tocarem a La Mirona de Salt el 15 de maig i a la Sala Zero de Tarragona el 20 de març.
 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by PERIFERIA (@periferiagrupo)