Fa poc més d’un any, el bisbalenc Miquel Abras publicava el novè disc, '1977' (U98 Music, 2025), que representava un retorn als seus orígens. I ara ja torna a la càrrega, i seguint la premissa de reconnectar amb les pròpies arrels, avui descobreix “El meu país és l’Empordà”: una carta d’amor al paisatge que l’ha vist créixer

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

‘El meu país és l’Empordà, la seva gent, les seves places’, arrenca Miquel Abras aquesta nova peça, mentre cita també Dalí, el Montgrí o la tramuntana. Amb la seva veu rogallosa i l’emoció impresa a cada paraula, va teixint aquesta oda al paisatge empordanès, que des de l’intimisme inicial va creixent amb èpica a cada estrofa amb la suma de nous instruments i veus. I així, Abras conclou abans d’acabar la cançó: ‘Ningú no espera marxar mai, i qui marxa sempre escriu: ‘Que bonic és tornar a casa’’. Per a vestir la peça, el músic ha comptat amb la coproducció de Lluís Costa ‘LUW’, qui també hi posa els teclats, al costat de Pedrito Martínez (baix) i Agustí Borrell (bateria).