La revista digital setmanal d'Enderrock
- 619
Conversem amb el fenomen viral Naim Smaili, que just ha publicat les primeres cançons
Naim SK: «Vull que la gent entengui que el color de pell no defineix qui ets com a persona»
.jpg)
D’un dia a l’altre, la vida de l’avinyonenc d’origen marroquí ‘Naim SK’ Smaili va canviar dràsticament. Les particulars versions lliures de cançons tradicionals com “En Patufet” (“En Mohamed ha matat en Patufet”) o “Cargol treu banya” (“El cargol ja no treu banya”) van revolucionar les xarxes socials de manera immediata. A les seves adaptacions, l’artista opta per tenyir les lletres d’un to satíric que assenyalen prejudicis racistes
Text: Judit Vidal. Fotos: Lluïsa Viladoms.
Ara, el jove cantant mira d’obrir-se un camí en el món de la música sense perdre la seva essència amb la publicació de les seves primeres peces de la mà del segelle Halley Records. En parlem amb ell.
De la nit al dia, els teus vídeos versionant cançons tradicionals com “Caragol treu banya” o “En Patufet” s’han fet virals. Com vius la voràgine d’aquestes últimes setmanes?
La veritat és que no m’esperava aquest ressò. Sabia que podia encaixar, però no fins a aquest punt. De tota manera, és una època molt maca i el meu equip de management m’està ajudant molt, perquè m’aporten noves idees i m’acompanyen en tot moment.
En poc temps has tingut l'oportunitat de cantar al Cabró Rock i al Canet Rock. Què ha representat per a tu trepitjar escenaris tan emblemàtics?
Va ser increïble en tots dos llocs. Tot va ser gràcies a l’equip de Figa Flawas. Jo porto poc temps en el món de la música, i aquesta oportunitat ha estat un regal. Al cap i a la fi, soc conscient que estic complint un somni que no tothom pot aconseguir. He de dir que m’he sentit molt acompanyat, la indústria musical catalana m’ha acollit de seguida. És un orgull i una sort molt gran la que he tingut.
Això t’ha encoratjat a encaminar el teu projecte musical cap a una direcció concreta?
Sí, sens dubte. Tot i que abans d’anar al Cabró Rock ja vaig anar a cantar a la discoteca El Cel de Vic durant dos caps de setmana seguits amb l’objectiu de superar la vergonya i endinsar-me més en el món de la música. Però pel que fa al meu projecte, tinc moltes ganes d’experimentar amb sons, instruments i crear una proposta musical potent.
En aquesta línia, qui t’inspira del panorama musical?
Fora de la indústria catalana, m’inspiren molt el raper francès Jul i el cantant dominicà Omega, que fa mambo. Però pel que fa a l’escena a Catalunya, m’agrada molt Kelly Isaiah, per exemple: la seva proposta em resulta original i sé que arribarà lluny.
En relació amb el teu projecte, com va sorgir la idea d’utilitzar lletres tan arrelades a la cultura catalana i dotar-les d’un caire reivindicatiu?
La veritat és que és una idea que havia meditat alguna vegada anteriorment, però mai no s’havia materialitzat. Amb els meus amics havíem fet improvisacions amb altres lletres i en castellà, sempre creant nosaltres i en un to humorístic també. Un dia, però, vam pensar de canviar i fer-ho en català, jugant amb cançons que hem sentit tota la vida.
Creus que amb les teves versions ajudes a rebatre els prejudicis racistes sobre les persones marroquines?
Penso que sí, hi ha gent que pot modificar la seva manera de veure les coses gràcies a la meva música. A mi em sap greu que es digui que no ens integrem: jo soc català, he crescut i he estat escolaritzat a Catalunya, i de vegades sento que treballo més per mantenir el català que altres persones. El mantinc amb les meves amistats, amb algun familiar i, sobretot, entenc que la llengua és per a tothom.
Quin missatge t’agradaria que arribés a la gent a través de les teves lletres?
Vull que la gent entengui que tots som diferents però, alhora, iguals. És a dir tenim les nostres diferències, però tots ens mereixem el mateix respecte. Això ho vaig aprendre treballant com a vigilant de seguretat, perquè vaig viure situacions positives, però també altres de negatives relacionades amb el meu to de pell. El que vull que entengui la gent és que el color de pell no defineix qui ets com a persona.
Per ara, de què gaudeixes més a l’escenari?
Clarament, que la gent canti les meves cançons i que s’ho passi bé amb mi. És cert que, de vegades, el que penso em fa patir i em juga males passades qüestionant si ho estic fent bé o no. Al final, pujar a un escenari és completament nou per a mi, però intento valorar el moment que estic vivint.
Què ens pots avançar del teu projecte per als propers mesos?
La veritat és que tinc algun concert programat, però més enllà d’això estic treballant en el projecte de manera profunda. És a dir, vull compondre les meves lletres i preparar un directe potent, vull que la gent s’ho passi bé quan vingui als meus concerts. A més a més, tinc ganes d’indagar en instruments com la bateria, per exemple, que m’agrada molt. Així doncs, vaig a poc a poc i amb bona lletra.
De la nit al dia, els teus vídeos versionant cançons tradicionals com “Caragol treu banya” o “En Patufet” s’han fet virals. Com vius la voràgine d’aquestes últimes setmanes?
La veritat és que no m’esperava aquest ressò. Sabia que podia encaixar, però no fins a aquest punt. De tota manera, és una època molt maca i el meu equip de management m’està ajudant molt, perquè m’aporten noves idees i m’acompanyen en tot moment.
En poc temps has tingut l'oportunitat de cantar al Cabró Rock i al Canet Rock. Què ha representat per a tu trepitjar escenaris tan emblemàtics?
Va ser increïble en tots dos llocs. Tot va ser gràcies a l’equip de Figa Flawas. Jo porto poc temps en el món de la música, i aquesta oportunitat ha estat un regal. Al cap i a la fi, soc conscient que estic complint un somni que no tothom pot aconseguir. He de dir que m’he sentit molt acompanyat, la indústria musical catalana m’ha acollit de seguida. És un orgull i una sort molt gran la que he tingut.
Això t’ha encoratjat a encaminar el teu projecte musical cap a una direcció concreta?
Sí, sens dubte. Tot i que abans d’anar al Cabró Rock ja vaig anar a cantar a la discoteca El Cel de Vic durant dos caps de setmana seguits amb l’objectiu de superar la vergonya i endinsar-me més en el món de la música. Però pel que fa al meu projecte, tinc moltes ganes d’experimentar amb sons, instruments i crear una proposta musical potent.
En aquesta línia, qui t’inspira del panorama musical?
Fora de la indústria catalana, m’inspiren molt el raper francès Jul i el cantant dominicà Omega, que fa mambo. Però pel que fa a l’escena a Catalunya, m’agrada molt Kelly Isaiah, per exemple: la seva proposta em resulta original i sé que arribarà lluny.
En relació amb el teu projecte, com va sorgir la idea d’utilitzar lletres tan arrelades a la cultura catalana i dotar-les d’un caire reivindicatiu?
La veritat és que és una idea que havia meditat alguna vegada anteriorment, però mai no s’havia materialitzat. Amb els meus amics havíem fet improvisacions amb altres lletres i en castellà, sempre creant nosaltres i en un to humorístic també. Un dia, però, vam pensar de canviar i fer-ho en català, jugant amb cançons que hem sentit tota la vida.
Creus que amb les teves versions ajudes a rebatre els prejudicis racistes sobre les persones marroquines?
Penso que sí, hi ha gent que pot modificar la seva manera de veure les coses gràcies a la meva música. A mi em sap greu que es digui que no ens integrem: jo soc català, he crescut i he estat escolaritzat a Catalunya, i de vegades sento que treballo més per mantenir el català que altres persones. El mantinc amb les meves amistats, amb algun familiar i, sobretot, entenc que la llengua és per a tothom.
Quin missatge t’agradaria que arribés a la gent a través de les teves lletres?
Vull que la gent entengui que tots som diferents però, alhora, iguals. És a dir tenim les nostres diferències, però tots ens mereixem el mateix respecte. Això ho vaig aprendre treballant com a vigilant de seguretat, perquè vaig viure situacions positives, però també altres de negatives relacionades amb el meu to de pell. El que vull que entengui la gent és que el color de pell no defineix qui ets com a persona.
Per ara, de què gaudeixes més a l’escenari?
Clarament, que la gent canti les meves cançons i que s’ho passi bé amb mi. És cert que, de vegades, el que penso em fa patir i em juga males passades qüestionant si ho estic fent bé o no. Al final, pujar a un escenari és completament nou per a mi, però intento valorar el moment que estic vivint.
Què ens pots avançar del teu projecte per als propers mesos?
La veritat és que tinc algun concert programat, però més enllà d’això estic treballant en el projecte de manera profunda. És a dir, vull compondre les meves lletres i preparar un directe potent, vull que la gent s’ho passi bé quan vingui als meus concerts. A més a més, tinc ganes d’indagar en instruments com la bateria, per exemple, que m’agrada molt. Així doncs, vaig a poc a poc i amb bona lletra.