>
<

discos

1 - L’ambaixada dels sentiments
2 - J<3
3 - Víctima o botxí
4 - Tan lluny però tan a prop
5 - El 248 del carrer Navas
6 - El Carmel
7 - De tots els colors
8 - La nit del vampir
9 - Úrinaris Ángels
10 - No vull tornar sol a casa
Lluki Valverde
A la catalana
Digital (Primavera Labels, 2026)
Cançó d'autor
2026-10-02
  
  


El debut discogràfic de Lluki Valverde en solitari és un compendi de tot el que passa a les nits i matins de Barcelona quan desitges trobar un amor i no voldries que la diversió s’acabi mai. Un retrat fidel que no escatima en els seus detalls més foscos (“El 248 del carrer Navas” sobre el suicidi de dues germanes abans del seu desnonament) dels que Lluki Valverde intenta mirar fixament per buscar-hi desesperadament la llum. I la llum apareix en forma de rumba laietana regada per tot el que et quedi a la butxaca, deambulant pels carrers del barri del Carmel, o tancant l’Heliogabal, baixant Paral·lel, a la Florida a L’Hospitalet o a un urinari al carrer dels Àngels. Així com una verbena no fa llista de convidats, al disc de Lluki Valverde hi cap tothom: els seus companys de La Ludwig Band, membres de Los Vecinos de Manué, d’Alosa, el grup Ciutat, l’Alba Armengou, el fantasma de Gato Pérez, l’Orquesta Plateria tornat a començar, l’Anarcoma de Nazario, L’Anarquista Nu de Lluís Fernández, les llibretes del Pepe Sales, Ocaña passejant per la rambla, els últims en marxar del after de les Jornades Llibertàries, els Perro Pachingo, Martí Sales fent de pregoner a cada festa major de cada barri, la Barcelona del mestissatge, els rumberos de Gràcia, les manifestacions musicals del Sindicat d’Habitatge, l’orgull crític, els embolics d’en Ventura Pons, l’Albert Pla, tarotistes sense dents, els perduts de la barra d’un bar Manolo, el botellón a un pàrking amb una guitarra, un cajón i 48 palmeros.