Remei de Ca la Fresca executa aquesta tardor 'Mesures extraordinàries' (Bankrobber, 2026), un EP de quatre cançons que posa sobre la taula el vessant més contundent i enrabiat del quartet d’Arbúcies

Text: Oriol Serra. Fotos: Michal Novak.

La banda, que recentment ha fet la seva primera gira pel Regne Unit, també està d’actualitat per l’estrena, al festival In-Èdit, del documental Però abans d’això hi haurà set, dirigit per Màrius Intente i Pau Ballesté. El film que s’aproxima al grup que formen Xantal Rodríguez (veu i guitarra), Artur Piera (guitarra i teclat), Iago Rueda (baix) i Víctor Inskipp (bateria), i ho fa centrant-se en la seva implicació en la lluita contra la privatització de l’aigua a l’entorn del Parc Natural del Montseny.



Heu enregistrat un EP amb quatre cançons noves, titulat 'Mesures extraordinàries'. D’on han sortit?
Xantal Rodríguez: Al principi teníem previst gravar un àlbum sencer, però finalment vam canviar de plans i ha acabat sent un EP. Teníem ganes de presentar nova música sense haver-nos d’esperar a tenir tot l’àlbum acabat. S’ha estrenat un documental sobre la banda i el 13 de novembre tocarem a la sala Razzmatazz de Barcelona, i tot plegat ens va semblar un bon motiu per llançar noves cançons.
 
El títol té res a veure amb aquesta urgència?
X.R: En certa manera sí, perquè publicar l’EP ens va semblar una mesura extraordinària. No era el que teníem planejat de bon principi, però és el que ha acabat sortint. Ens vàrem posar una data límit per tenir enllestides les quatre cançons, perquè volíem treure-les abans de tornar a fer concerts. Va ser el primer cop que treballàvem d’aquesta manera, i el títol fa referència a la pressió que ens vam posar per tenir-ho tot a temps.
 
Les cançons acabaran formant part de l’àlbum que havíeu planejat, i que ara està previst per al 2027?
X.R: Sí, la idea és que l’EP serveixi d’avançament de l’àlbum, tot i que potser no hi seran totes quatre, això ja dependrà de com encaixi en el trencaclosques final. Ho haurem d’anar veient a mesura que anem treballant en el nou disc. De fet, tampoc hi ha cap fil conductor entre les cançons de l’EP.
 
A 'Mesures extraordinàries' soneu més contundents que de costum, i fins i tot més enrabiats. Per què?
Artur Piera: Hem deixat de banda els sintetitzadors i és possible que les guitarres tinguin més força. Volíem fer cançons que fossin potents i funcionessin en directe.
X.R: Si haguéssim de fer una gira per teatres, buscaríem un altre tipus de sonoritat. Però com que ara mateix tenim previst actuar en sales, hem buscat un tipus de repertori que pugui encaixar millor amb un entorn on la gent vol moure’s i ballar. A més, hem tingut la influència del grup australià Amyl and The Sniffers, que fa poc vam veure en directe a la mateixa sala Razzmatazz. La seva actitud i la seva energia ens han inspirat molt.



Justament una de les noves cançons, “Ciao Remei”, té un accent punk que pot recordar aquesta influència?
X.R: Sí, però justament aquesta cançó també està influïda pels irlandesos Fontaines D.C., a qui vam veure l’any passat en directe al festival Primavera Sound. A cada cançó hi ha una dosi de tot el que hem anat escoltant últimament.

Per contra, “Designed in USA - Made in China” podria recordar el grup nord-americà Rage Against The Machine.
X.R: Ja ens havien dit que algunes cançons dels discos anteriors, com “Mal de muntanya” o “Lisèrgica espardenya”, tenien semblances amb l’estil de Rage Against The Machine. En aquell moment aquestes referències no eren buscades expressament, però aquesta vegada sí que hem volgut anar a buscar aquesta sonoritat.
 
La lletra és una crítica a la globalització?
X.R: No només a la globalització, sinó també al model econòmic que ens empeny a consumir constantment. Per exemple, a posar plaques solars per obtenir més energia que només servirà per seguir consumint i explotant els recursos dels altres.
 
“Deliri” té un punt menys estrident i més atmosfèric.
X.R: Ja veníem de fer moltes cançons amb compassos més ballables. En aquest cas, vam optar per un ritme més complex que potser no convida tant a moure’s però ens permet tenir de tot al repertori.
 
Heu enregistrat i autoproduït el disc a casa vostra, a Arbúcies. Havent treballat anteriorment amb Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) a 'L’ham de la pregunta' (Bankrobber, 2024), per què vau afrontar l’experiència de fer-ho tot sols?
A.P: El nostre objectiu ha estat produir els discos nosaltres mateixos, i sempre els hem gravat a casa, tot i que encara estem aprenent sobre la marxa. A l’hora de gravar un àlbum sencer, amb tot el que implica, ens va anar molt bé comptar amb una segona orella, un productor amb qui parlar quan ens encallàvem. El cert és que feia temps que teníem ganes d’autoproduir-nos. Aquesta vegada me n’he encarregat jo sol, i l’experiència ha estat molt positiva.
 



D’altra banda, ara també s’estrenat als cinemes el documental 'Però abans d’això hi haurà set'. Per què us vau implicar en la causa contra la privatització de l’aigua del Montseny?
X.R: A Arbúcies hi ha la dita que baixa més aigua per la carretera que no pas per la riera. Gran part de l’aigua que s’exporta a l’Estat espanyol s’extreu de l’entorn del Montseny. Només al nostre poble hi ha quatre plantes embotelladores, però encara n’hi ha més en poblacions com Viladrau o Sant Hilari Sacalm. Durant la sequera vam veure com ens aplicaven restriccions d’aigua que afectaven la ciutadania i els regants, però en canvi aquestes grans empreses seguien traient cada dia camions i més camions plens d’aigua. Va ser aleshores que es va crear el col·lectiu Aigua Clara, que es va posar a comptar el que transportaven aquests camions i va calcular que cada dia surten, només d’Arbúcies, uns cinc milions de litres d’aigua. Aquestes empreses són grans fàbriques de plàstic que privatitzen l’aigua, la monopolitzen i eixuguen els aqüífers.

Què es pot fer davant d’aquesta explotació natural?
X.R: Organitzar-se, parlar-ne, denunciar-ho i portar a terme aquelles petites accions que tinguem al nostre abast, ja sigui de manera individual o col·lectiva.

Quin és el paper de les administracions en tot plegat?
X.R: Els ajuntaments tenen un poder molt gran, però la majoria no l’aprofiten. A Arbúcies han instal·lat una planta de reciclatge que està vessant aigua contaminada a la riera. La situació ja s’ha denunciat a l’Agència Catalana de l’Aigua, i se’ls han imposat sancions. Tot i això, la problemàtica va començar tan bon punt l’Ajuntament d’Arbúcies va donar permís per construir una instal·lació com aquesta a tan sols un quilòmetre del Parc Natural del Montseny, enmig de la muntanya i sabent quines complicacions podia comportar.
 
Com va sorgir la idea de fer un documental?
A.P: Va partir de la proposta que ens van fer els dos directors, Màrius Intente i Pau Ballesté, que ja havien treballat abans amb altres grups del segell Bankrobber. Al principi volien fer un documental només sobre la banda, però a mesura que avançava el rodatge vam anar trobant entre tots el fil conductor de l’aigua.