Aquest 2014 Rosa-Luxemburg celebren el desè aniversari, i comencen l'any culminant una sèrie de dotze capítols audiovisuals que mostren l'espectacle 'Classe mitjana al Palau'. A EDR n'estrenem la darrera peça audiovisual, on el grup barceloní s'acompanya d'El Petit de Cal Eril. Parlem amb el cantant Pol Fuentes del passat, present i futur del grup.

TEXT: Elisenda Soriguera. Fotos: Arxiu Rosa-Luxemburg

EDR: Estrenem un dels capítols audiovisuals de l'espectacle Classe mitjana al Palau, la posada a escena del disc Classe mitjana (Zeppo Records, 2011). És la gravació d'un concert al Palau de la Música...
Pol Fuentes: Es tracta d'un concert narratiu. El fet de donar continuïtat i contingut d'aquesta manera a un concert és un tema que m'ha atret i obsessionat des de l'adolescència. Cada cançó és un capítol d'una història, entre cançó i cançó faig de narrador, i músics amics hi participen representant els diversos personatges que apareixen a la història... És friqui, sí, però ens agrada.

EDR: Per què vau pensar en El Petit de Cal Eril per a aquesta cançó concreta?
P.F: Tot va sortir a raig... La cançó ens la imaginàvem cantada per ell i quedava molt bé. Per molts motius el seu físic i manera de fer encaixava perfectament amb el personatge que representa, i a més és una persona agradable amb qui sempre m'he entès bé. Potser ell no pensa el mateix després de la disfressa que li vam posar.

EDR: Aquest nou disc tindrà alguna cosa a veure amb Classe mitjana (Zeppo Records)? Conceptualment també tindrà una història al darrere?
P.F: Sóm un grup bipolar i de conducta pendular. Sembla que el proper disc serà tot el contrari de l'anterior. 

EDR: Ara a Rosa-Luxemburg sou cinc. Com és?
P.F: El Llure va necessitar una pausa indefinida que quedaria molt bé dir que va ser deguda a problemes amb les drogues, però no va ser així, la història és molt menys interessant. Ara ja estava en disposició de tornar, i estimem tant el Llure com el Roger. Solució: ara sóm cinc.