Per Roger Palà

Aquest dijous comença una nova edició del BarnaSants, el festival de cançó d'autor més important de l'Estat espanyol i probablement un dels més importants d'Europa (amb el permís del Tenco). És la dinovena edició d'un esdeveniment que podríem definir com un festival d'autor no només pel gènere que n'és protagonista, sinó perquè el BarnaSants és indestriable de la persona que hi ha al darrere, l'incansable promotor cultural Pere Camps, un personatge entregadíssim a la causa, bregat en mil batalles de les quals no sempre ha sortit vencedor, però que contra vent i marea ha convertit el festival en una referència cultural, política i social.

Malauradament, però, no tothom considera el BarnaSants com una prioritat. Sembla que el festival (oh, sorpresa) no cau gaire en gràcia a les administracions públiques. Si bé per a aquest 2014 la programació manté el llistó de qualitat i quantitat, convocant un centenar d'artistes i ampliant les seves seus, hi ha una cara tràgica sovint no gaire present. I és que el BarnaSants acumula 65.000 euros en retallades d'ajuts públics en els últims tres anys. Malgrat els patrocinis estables que li permeten tirar endavant, i la bona resposta del públic, el cert és que el festival no seria possible sense la militància i el compromís de la immensa majoria dels artistes que hi prenen part, que adapten les seves propostes a les necessitats i estretors del festival. És una jugada a múltiples bandes i en permanent equilibri inestable, que tanmateix any rere any se'n surt amb més força. 

Una de les peculiaritats de cada edició del BarnaSants és la imatge gràfica del cartell, que sempre és soprenent i no deixa mai indiferent. Fa un parell d'edicions va fer parlar molt el lema "Països Valencians". L'any passat el va protagontizar una efígie de Gramsci, tot fent una picada d'ullet al moviment 15M. Enguany el cartell ens mostra una pinya amb un lema explícit: la pàtria és el poble. Un lema especialment dedicat als que voldrien que el procés sobiranista engegat l'Onze de Setembre del 2012 derivés en un canvi estètic superficial i sense gaires conseqüències pràctiques. Un cartell que no podria resumir millor la síntesi de l'esdeveniment: contra la cançó renúncia, la cançó tranformadora, rebel i transgressora. Visca la pàtria de BarnaSants i els seus ciutadans lliures.