Estrenem "Avui" i "Ja no importa", un avançament del proper disc

Inventors: "Hi ha una part de mística en el concepte de creativitat"

Els quatre membres d'Inventors ja portaven una dècada als escenaris quan van decidir unir-se en aquest projecte comú l'any 2011. Uns mesos després estrenaven "Univers", la seva carta de presentació, i ara debuten amb l'EP 'L'àlgebra del temps' (Música Global, 2015), un disc de fórmules pop on, malgrat tot, els gironins aconsegueixen mostrar la seva personalitat. El 4 de juny publicaran el treball en format digital, però a EDR n'estrenem dues cançons com a tast, "Avui" i "Ja no importa".
Text: Andrea Romanos. Foto: Arxiu Música Global

EDR: Venint tots de grups diferents, què és el que us va unir com a Inventors?
Inventors:
 Aquest projecte és l'excusa per poder seguir escrivint cançons. Hi ha una part de mística en el concepte de creativitat, en el fet d'extreure alguna cosa del no-res. Tots venim d'haver estat en altres grups, i cada cop que tanques una etapa no ho deixes mai del tot, sempre segueixes connectat a la música. Així que tot era qüestió de temps que un dia decidíssim continuar fent música. I d'aquí va sortir Inventors.

EDR: A més, tots procediu del món de la ciència i la tecnologia. Això us dóna un valor afegit a l'hora de crear?
I:
 En realitat, tots estem igual. El nostre fons científic potser ens va fer creure que teníem més eines i un cert control de la situació. Però no és així. El terreny de l'art és impredictible i és precisament això el que fa que sigui encara més gratificant. Així que el gèrmen de les nostres cançons és el mateix que el de tothom: experiències personals, imaginació, sentiments... Tot el que necessites treure a fora en forma de melodies i lletres.



EDR: La vostra idea i el concepte que recull el nom del grup és reinventar la música. De quina manera?
I:
 No coneixem cap banda que en algun moment o altre no hagi pensat de trencar amb tot el preestablert i reinventar la música. Però a mesura que avances vas topant amb la realitat i comences a veient cada cop més el tòpic de 'ja està tot inventat'. I llavors aprens que l'important és seguir explicant històries o creant atmosferes que emocionin, i si durant el camí poses el teu granet de sorra en l'evolució constant de la música, ja estàs satisfet.

EDR: Quines són les històries que us inspiren?
I:
 Per exemple, "Avui" pretén ser una foto, una captura d'un moment emocional. De vegades estem tan bé amb algú que no volem que allò s'acabi mai. Segur que ens ha passat a tots en algun moment o altre. "Avui" no és més que una instantània d'aquell moment, d'aquella emoció. "Ja no importa", en canvi, va sobre una pèrdua, però vista amb optimisme. Encara que siguem al pou i ens pugui semblar impossible sortir-ne, sempre acabem tirant endavant i superant els mals moments. L'endemà sempre surt el sol.



EDR: Les dues cançons es recullen al vostre debut, L'àlgebra del temps (Música Global, 2015). Quin és el concepte de l'EP?
I:
Ens venia molt de gust centrar-nos en un so atemporal. A excepció d'"Avui", on potser sí que hem de reconèixer que vam buscar allunyar-nos una mica d'aquest concepte, els temes podrien haver estat enregistrats deu anys enrere o deu endavant, perquè hem fet servir els instruments de sempre. Ens agradaria molt que un bon dia, d'aquí a uns vint anys, algú escoltés una de les nostres cançons i no encertés a dir quin any es podria haver enregistrat. Seria divertit.