Les cançons preciosistes del quintet terrassenc Pantaleó comencen a prendre forma sota la seva marca personal. Mig any després d'haver guanyat el Premi Joventut del Sona 9, el grup ja té enllestit el primer disc, 'Reina Victòria', que sortirà a l'octubre de la mà de la discogràfica Música Global. Abans, però, ens deixen escoltar tres de les cançons que inclourà amb l'EP 'Moustaki'. Parlem amb el cantant, guitarrista i compositor del grup, Gerard de Pablo, sobre la nova etapa de Pantaleó.

Text: Andrea Romanos. Fotos: Xavier Mercadé i Carles Rodríguez

EDR: Ja fa uns mesos que vau guanyar el Premi Joventut del Sona 9. Com valoreu la vostra trajectòria des del pas pel concurs?
GERARD DE PABLO: Com tirar un triple 6 a la casella de sortida del joc de l’Oca? Doncs això. El concurs ens ha donat una embranzida molt maca, i tot el que passa a fora i dins el local sempre és interessant. Des d’aleshores ens hem anat creuant amb personatges tan imprescindibles com en Tomàs Robisco, de Bucbonera Records; la Sílvia Gonzàlez, periodista; en Jordi Sancho, de management; en Marc Bòria, tècnic de so, o en Ramon Montardit i en Juan Garcia, de Música Global, entre altres. Tots ells sempre amb els braços oberts i desperts a tot el que projectem.

EDR: I musicalment, com us ha repercutit?
G.D.P: Al local d’assaig és on s’ha notat el canvi fort. Abans d’entrar a l’estudi i durant el concurs, els assajos eren experiments per mirar de trobar la identitat d’una formació que amb prou feines existia. Ens coneixíem per i amb Pantaleó. Amb la recompensa del Premi Joventut es va desencadenar un instint de superació molt interessant que ens va ajudar molt a trobar la nostra firma, i finalment gravar el Reina Victòria amb la mateixa il·lusió sense perdre pel camí aquella frescor de la qual parlen els músics. Som en un punt de maduració òptima per a la nostra ment i per a les orelles del món.



EDR: Us heu pogut posar a treballar en el proper disc, Reina Victòria. Com van els preparatius?
G.D.P: El Reina Victòria es va acabar de gravar a Bucbonera Records el mes de desembre i es va masteritzar a principi d’abril. La producció l’hem feta nosaltres amb l’ajuda de Tomàs Robisco a la tècnica, centrant-nos en la puresa d’un so poc ostentós i fidel als seus intèrprets i cançons. Amb la pràctica ens continua semblant honest. També a l’estudi hem remenat tot el backline per aconseguir un so que ens du una mica als setanta. En el nostre cas, les cançons ja les vèiem prou rodones per entrar a gravar; la feina ha estat decidir com fer-les créixer.

EDR: L’EP és un primer tast del disc. En recull una mica l'essència?
G.D.P: És un aproximament. Tenint en compte que hi ha un tema inèdit ("Coherent") que es va descartar al Reina Victòria, crec que som davant un acostament sigil·lós i prudent al nostre petit gran públic. L’essència l’haurem de buscar a l'àlbum.



EDR: A part de les tres cançons de l’EP, al disc també hi incloureu temes que ja havíem pogut escoltar, com “Yuhmi”, “Strauss” o “Faquir”. Hi voleu combinar les primeres cançons amb algunes de noves?
G.D.P: Totes més o menys tenen la mateixa edat. Amb això vull dir que el repertori ja existia abans d’enregistrar el disc. De cançons 'noves' només n’hem fet una per musicar el poema de Marc Romera, "Verge", durant el concurs, i ara n’estem treballant per començar a somiar un segon disc.

EDR: "Moustaki" és la cançó que obre l'EP. Us heu volgut sumar a la llarga llista d'artistes que han fet els seus homenatges al mestre?
G.D.P: Sempre és un plaer fer homenatges als grans, i en aquest cas ho és però només com a banda sonora de la història. Els personatges que hi apareixen s’escapaven junts a França per sentir-se una mica més lliures. Com dos amants que ningú sap on paren. Suposo que el francès sempre ajuda quan un català es vol fer el valent. La cançó explica els punts més foscos de la convivència amb perspectiva i humor.