El disc 'El debut' de Coriolà sortirà al març i serà la posada de llarg del quintet pop maresmenc, amb algunes cançons recuperades de l’EP 'L'escalfor' (autoeditat, 2013). Aquest primer disc, produït per Miqui Puig als estudis vallesans La Bucbonera, inclou dotze temes del grup finalista del concurs Sona 9 2013, entre els quals es revisiten de manera més alegre “El so que fan les flames”, “Els fils invisibles”, “Wuppertal” i "El soroll dels timbals". Diumenge 9 de març presentaran les cançons noves a L'Apolo 2: avui parlem amb el cantant i compositor, Carles Chacón.

Text: Helena Morén. Fotos: Anna Fàbrega i Juan Miguel Morales

EDR: Quins són els ‘dos cossos que ballaven’ de la cançó "Diamants", que estrenem a l'EDR #8?
CARLES CHACÓN: Són la imatge real d’una parella de captaires que vaig veure un dia pel carrer. Se’ls veia molt feliços i animats, saltaven i ballaven, crec que era pel Raval tirant cap a la Rambla, a Barcelona. La imatge em va sorprendre molt, i encara la tinc al cap. Vaig fer una cançó que expliqués la història de dos personatges a qui no els importa gens el que passa al seu voltant, que estan fora de la realitat en el pitjor sentit de la paraula, que no participen de la societat i que no pertanyen a aquest món, són d’un altre, com cantava en Raimon. I a l’altra banda hi ha els maniquís, amb les capes, les espases, els anells, els aparadors... que ens amenacen constantment. La cançó diu que ningú recordarà el rastre dels dos cossos, perquè són invisibles.

EDR: No són tan invisibles, perquè els has fet una cançó...
C.C: Exacte, i no pas a cap dels que porten capes i espases!

EDR: "Diamants" és una cançó molt accelerada. Com la vas concebre musicalment?
C.C: “Diamants” és una bogeria: estava composta des de feia un any i mig, la vam provar algunes vegades als assajos però no ens acabava d’agradar, i vam decidir deixar-la adormida. I un dia quan va arribar en Miqui Puig li vam ensenyar tot el material per treballar, i entre les cançons va dir: això ho hem de recuperar. Ara és molt més directa, més ràpida. Ho vam fer en un sol dia, i la cançó sona com un tro, molt accelerada. El més convenient era fer-la senzilla, tal com és el disc.