BCore Disc editarà el mes d'abril un triple CD d'Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy), en català, castellà i anglès, titulat 'Eric Fuentes / Barcelona', del qual us avancem tres cançons. L'any vinent se celebrarà el vint-i-cinquè aniversari del segell barceloní; la revista 'Enderrock' distribueix aquest mes un senyor sàmpler amb 14 cançons de dos artistes destacats del seu catàleg, Joan Colomo i el mateix Eric Fuentes, que a EDR #9 ens declara la seva passió per la música.

Text: Helena Morén. Fotos: Juan Miguel Morales

Enregistrar un disc triple té una llarga història al darrere. Ho explica el compositor, cantant i lletrista barceloní Eric Fuentes: "Després del disc Eric Fuentes & El Mal (Subterfuge Records, 2011) em vaig veure capaç i amb ganes de fer música variada. Vaig fer una selecció de prop de setanta cançons d'un arxiu on guardo les idees que se m'ocorren i les demos que vaig gravant. La idea inicial era gravar cinc discos que cobrissin un ampli ventall d'estils: un que recuperés el so d'Unfinished, un de minimalista, un d'electrorock, un d'electrònica més experimental i un altre que fos la continuació del meu primer disc, Descarrilant (Dindi Records, 1997; reeditat en vinil per Hang The Dj!, 2012). Finalment, la part més intimista es va convertir en l'àlbum Copper & Gold (BCore Disc, 2013), la part d'electrònica l'estic treballant a banda, i finalment em vaig quedar amb el vessant rock en genèric i 'en català' en particular".

Les raons per les quals el disc és triple i en format de CD són també el resultat d'una profunda reflexió: "Com que la combinació d'idiomes ja l'havia provada en altres treballs i em resulta còmoda, vaig decidir fer un disc doble amb aquest material. I a l'hora d'escollir, vaig pensar que les trenta cançons que havia gravat serien més fàcils d'escoltar en tres discos de deu cançons i trenta minuts cadascun, que és el que duren quasi tots els meus discos. Per contra, un àlbum doble implicaria dues cares de quinze cançons, que em semblava feixuc, i tres vinils implicarien girar de cara massa vegades, serien sis track lists de cinc cançons. L'opció del triple CD ha estat finalment la més equilibrada".

Al primer disc hi ha cançons com "Amb l'aigua al coll", un estat en què molta gent es pot sentir identificada avui en dia. Aquí la podeu escoltar en primícia:



Es tracta d'un tema de desamor on es desitja felicitat a la parella que s'ha deixat: "A mi no m'agrada patir ni fer patir els altres, i la parella de vegades és un camp de batalla on es pateix enlloc de gaudir. Quan hi ha amor, ni me'n recordo que existeix la música. I, per sort, la música em salva quan, massa sovint, sóc presa del desamor".

La revista Enderrock 220 de febrer inclou una entrevista a fons amb Joan Colomo realitzada pel mateix Eric Fuentes, on la seva coneixença des de fa anys en diversos grups traspua tota mena de complicitats, com a la cançó amb lletra i veu de Colomo i música de Fuentes "Trist i patètic":



Sobre la tendència d'aquests dos músics a aprofundir en un cercle viciós, de caràcter pessimista, Eric Fuentes indica: "Crec que a cançons com 'Trist i patètic' en Joan Colomo desenvolupa perfectament el seu rol en la societat. És un savi prematur que tot i ser molt jove ha viscut moltes experiències, i és aquí per advertir els nens petits que han de fer les coses molt ben fetes si no volen convertir-se en la mateixa merda en què ens hem convertit els seus antecessors".

Però per molt underground que sigui el seu univers musical, Eric Fuentes no perd l'esperança en el futur i també aposta per peces com "Future Lovesong", on es pot veure la llum al final del túnel, i amb bona música: