La cantautora de Granollers s'autoedita el nou disc 'Tornar a mare' i n'estrena a EDR el primer videoclip

Ivette Nadal ha lluitat contra l'anorèxia i n'ha sortit guanyadora amb un bell disc d'art naïf que enamora: "És somiant que moc els braços com si fossin ales i així és possible tornar a néixer", diu a la cançó que segueix la ruta de metro diària del Clot a Urquinaona, camí del centre on anava a recuperar-se. Però evidentment com a artista que ja ha demostrat ser amb escreix en discos anteriors, des de Guerres dolcíssimes (2008) fins a Mestres i amics (2012), al seu quart treball, Tornar a mare, va més enllà d'aquestes visites terapèutiques a partir d'un moment màgic: "Un dia em vaig emmirallar als vidres del metro i vaig veure aquella nena que hi havia dins meu que volia tornar a viure i a somriure. Volia tornar al ventre de la mare i volia tornar com a mare, perquè havia estat uns mesos allunyada de la realitat. És un canvi de vida cap a la salut. T'has de curar per tu mateix, com canta el meu fill al final de la cançó".   

En aquest disc col·laboren en dues cançons dues bèsties musicals, Manolo García ("No saps el mal que em fas") i Joan Colomo ("En aquest parany"). L'altre front és sempre l'audiovisual, i aquest per ara l'han resolt de manera innovadora. Hi ha noves maneres de fer videoclips, i Ivette Nadal està a l'última amb les noves tecnologies, tot fent un muntatge d'imatges cedides per llicència Creative Commons al 3.0 pel director Scott Rhea: "No tenim cap relació amb el director. El videoclip està fet amb imatges de llicència lliure que ens interessaven molt perquè expressaven el que nosaltres buscàvem, i les vam editar a la nostra manera per al nostre interès. Com que ens ho hem fet tot nosaltres, ens espavilem per estar al dia tecnològicament. Busquem oferir una bona qualitat d'imatges, i ho vam editar perquè concordés amb la música".