La revista digital setmanal d'Enderrock
- 95
Estrenem una cançó inèdita del disc col·lectiu 'Monstres of rúmbia'
Les rondes de la rúmbia vallesana
_m1.jpg)
.jpg)
.jpg)
La rúmbia és la fusió de la rumba catalana i la cúmbia llatina, que beu de la tradició dels balls de gitanes i les orquestres de ball, i s'empelta d'esperit rocker i caribeny. A l'Enderrock 242 fem un recorregut entre acordions i guitarres amb el disc recopilatori 'Monstres of rúmbia' (EDR Discos, 2015) juntament amb un reportatge amb cinc acordionistes que reivindiquen la rúmbia com a música popular amb denominació d'origen. A partir d'una idea de Carles Belda, 'Monstres of rúmbia' és un recorregut a través de l'atles sonor referencial d'aquest estil al llarg de dues dècades, des de Dusminguet i Pomada fins a Tetuà, Batak i Víctor Pedrol en un espectacle que es va estrenar a la Festa Major de Caldes de Montbui. A EDR estrenem una cançó inèdita col·lectiva escrita per a l'ocasió, "Foguera de Sant Joan", de Víctor Pedrol, i viatgem a través dels temes que inclou el recull rumbiaire.
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Juan Miguel Morales
“Una cultura està viva quan es reinventa. Si queda estancada, mor”, augura Joan Garriga (La Troba Kung-Fú). Aquest testimoni l'han recollit des del trobador Jaume Arnella ("Les rondes del vi") fins al músic Víctor Pedrol, que presenta al disc una peça col·lectiva inèdita titulada "La foguera de Sant Joan" i que ja podeu escoltar a EDR:
Són músiques d’abans que sonen igual de bé ara, i que formen part de la banda sonora rumbiera. “Les hem ballat, són festives i també són boniques; com quan Carles Belda interpreta una versió de la popular ‘Pere Gallerí’ o 'Maria Mercè' amb Pomada. La manera de reviure la música és reinventant-la”, diu Garriga. Tots ells han creat un paisatge propi que estén ponts estètics i culturals al llarg de dues dècades.
L'havanera "Llop de mar" de Dusminguet, "Rumbsoltes" de Joan Garriga o –més tard– "Dansa d'amor" i "Rúmbia" de La Troba Kung-Fú no haurien estat el mateix sense la fusió de ritmes caribenys, llatins i l'arrel catalana. La gènesi de la rúmbia és amb els pioners Pomada, i va tenir continuïtat la primera dècada del segle XXI en l'arrel folk de "Virolet zydeco" o "A riqui raun" de La Carrau, les fusions rumberes de "Collarets de llum" o "Brut" de Rauxa i "Son pil" dels atrevits Pareras Parelladas.
Al final, uns i altres han agafat l’acordió per fer cançons tant seves com populars, des de La Pegatina ("El gat rumbero") fins a Tetuà ("La rumba de l'enciam" i "Latin 871") o Batak ("Ella ho sap" i "Cúmbia de la gana"), passant pels més recents Els Catarres ("Me'n vaig al camp") i Assabè On Band ("Petita escena nocturna).