Els santboians Trau presenten el seu primer disc aquest dijous 19 al Born de Cançons

Fa uns anys, en entrar en un establiment se sentia el dringar dels cascabells de la porta, seguit d'un afable 'Déu vos guard'. Expressions com aquesta s'han perdut, però Trau ens conviden així a entrar al seu univers surrealista i quotidià, amb una desena de cançons que es balancegen pel pop, rock i psicodèlia dels 60 i 70 en un primer disc d'estudi editat per DiscMedi, resultat d'haver esdevingut guanyadors del Premi Sona 9 2014. Aquest dijous 19 de novembre el presentaran en directe al Born Centre Cultural de Barcelona, i a EDR us convidem a escoltar l'àlbum detingudament amb els matisos explicats pels mateixos santboians.

"Borinot de Bardissa": "És una de les cançons que hem recuperat de la maqueta. Casa la iaia, una casa de pagès de tres plantes, pot ser un gran món màgic per a un nen. Aquest món va voler ser plasmat amb una cançó rockera". 

"I és vostè?": "Cançó que pot recordar els Kinks del disc The Kinks are the Village Green Preservation Society (Pye, 1968), o els Zombies d’Odessey and Oracle (CBS, 1968). Un homenatge a tota la gent que pinta professionalment, o no... La història simplement és pintoresca". 

"Blau, net i clar" (amb Lluís Gavaldà): "Cançó pop per excel·lència, a cavall de Byrds, Big Star o Teenage Fanclub. Vol ser un tema optimista però que ha quedat melancòlic".

"85 estels": "Cançó que convida a ballar de principi a final, i amb la col·laboració especial de membres de The Gramophone Allstars".

"Somni de Festa Major" i "Grans mags": "Possiblement són les dues cançons més inspirades en els Beach Boys: flautes travesseres, baixos melòdics, melodies i harmonies complexes, jam-blocks, cascabells, reverbs...".

"Fill de 7 pares": "Una de les altres cançons protesta del disc, amb tocs de soul barrejats amb guitarres beatelianes".

"Cant de quan la sang ens bull (amb The Crab Apples i Tomàs Robisco)": "Cançó protesta recuperada de la maqueta... Massa vegades ens fan bullir la sang. És un himne". 

"Faig tronar": "És el neuroticisme portat a cançó. Inici garage-surf amb final pop festiu". 



"Remei": "Cançó basada en el caminar del baix i la bateria, inspirat en els nostres cosins llunyans de Filadèlfia Dr. Dog. Una lletra amorosa descrita de manera entranyable".

"No et posis vermella": "Possiblement és la cançó del disc de tall més rock clàssic; basada en un riff molt enganxós i acompanyada d’una lletra on volíem plasmar, amb to irònic, el contingut d’algunes de les lletres dels grans clàssics del rock".

"El jardiner verd": "Possiblement la cançó més lisèrgica del disc".

"Canto per tu": "És l'únic tema totalment en acústic, guitarra i veu; la cançó més personal del disc. Una pèrdua recent".