La revista digital d'Enderrock
- 11
Encapçala el projecte Joan Toni Fuster, líder de l’Équilibriste i Skarabat
De la ràbia i la injustícia: «Orphan girls», el nou senzill de Marfan
Pocs dies després d'haver llançat digitalment el seu nou EP, 'Mechanikal' (Xino Xano Records, 2017), el santamarier Joan Toni Fuster ens sorprèn amb un nou senzill, "Orfan girls", un crit de ràbia transformat en electrònica ambient, en homenatge a les nines orfes de Somàlia.
Text: Pere Bestard. Fotos: Arxiu de l
El senzill que estrenem aquesta quinzena a EDR Balears és una mostra del vessant electrònic del compositor, una peça instrumental oberta a múltiples interpretacions. Fuster ens acota el significat: "Porta aquest títol perquè sorgeix de la ràbia d'un article que vaig llegir fa poc, sobre les nines de Somàlia, que importen una merda a la humanitat, al món. Moltes orfes a edats primàries que podrien ser filles meves, que els han matat els pares, per les guerres i màfies del govern, abandonades a la seva sort, o fins i tot venudes o casades a conveniència per les seves famílies perquè no poden mantenir-les. Són autèntiques màrtirs, i a sobre els practiquen l'ablació".
Aquesta cançó ben bé podria haver entrat al tracklist de Mechanikal (Xino Xano Records, 2017), però no va ser així perquè encara no havia estat creada. El vessant electrònic del santamarier li dona molta més llibertat i més inmediatesa que amb cap altre projecte. "L'electrònica és el que té, que me deixa crear per impulsos; m'assec a l'estudi i jug amb una caixa de ritmes, després un sinte, gir un parell de knobs i quan tenc un soroll que m'agrada, allà el deix. També treball les idees més ràpid que amb la música folk o pop".
El tractament de la tecnologia per part de Marfan és molt natural i gens premeditat, com aquells pintors que dibuixen amb carbó el músic dins l'estudi que es mou com un artesà: "Segons quins passatges electrònics m'estimulen molt més la part intel·lectual que altres músiques, els sons sorgeixen darrere un altaveu, un pad m'absorbeix, una frase rítmica fa que la meva ment creï explosions de neurones sense que ho hagi d'analitzar precisament ni ho hagi de memoritzar. A cada audició puc sentir i fixar-me en coses diferents".
Aquesta immediatesa es transforma en clam, molts dels artistes d’avui no poden obviar la situació política actual. A l’EP Mechanikal (Xino Xano Records, 2017), editat el passat 9 d’octubre, hi trobam un tall que porta per títol "Presó". Hi tenen res a veure els darrers esdeveniments? "No tots els polítics són iguals. Ara bé, quan a un polític l'empresonen per voler el mateix que jo (independentment de si crec o no en les seves idees de partit), i per dur endavant el que desitja tot un poble, ens sentim com si ens tanquessin a tots. No ha estat mai per tirar coets, però mai m'havia sentit tan humiliat i tan pres com aquestes darreres setmanes. Vaig ser educat per ser lliure, per parlar de com em sentia, de qualsevol tema per difícil que fos, no tinc tabú en les meves lletres, i en aquest moment em sent més reprimit que mai, més empresonat. Desitjo la llibertat de tots els presos polítics i la llibertat del poble i que almanco en comencem a parlar i a organitzar-nos a ses Illes per un futur més honest. Sóc optimista, no serà gens fàcil però canviaran moltes coses, i si no ho puc veure jo, almanco els meus fills."
Aquesta cançó ben bé podria haver entrat al tracklist de Mechanikal (Xino Xano Records, 2017), però no va ser així perquè encara no havia estat creada. El vessant electrònic del santamarier li dona molta més llibertat i més inmediatesa que amb cap altre projecte. "L'electrònica és el que té, que me deixa crear per impulsos; m'assec a l'estudi i jug amb una caixa de ritmes, després un sinte, gir un parell de knobs i quan tenc un soroll que m'agrada, allà el deix. També treball les idees més ràpid que amb la música folk o pop".
El tractament de la tecnologia per part de Marfan és molt natural i gens premeditat, com aquells pintors que dibuixen amb carbó el músic dins l'estudi que es mou com un artesà: "Segons quins passatges electrònics m'estimulen molt més la part intel·lectual que altres músiques, els sons sorgeixen darrere un altaveu, un pad m'absorbeix, una frase rítmica fa que la meva ment creï explosions de neurones sense que ho hagi d'analitzar precisament ni ho hagi de memoritzar. A cada audició puc sentir i fixar-me en coses diferents".
Aquesta immediatesa es transforma en clam, molts dels artistes d’avui no poden obviar la situació política actual. A l’EP Mechanikal (Xino Xano Records, 2017), editat el passat 9 d’octubre, hi trobam un tall que porta per títol "Presó". Hi tenen res a veure els darrers esdeveniments? "No tots els polítics són iguals. Ara bé, quan a un polític l'empresonen per voler el mateix que jo (independentment de si crec o no en les seves idees de partit), i per dur endavant el que desitja tot un poble, ens sentim com si ens tanquessin a tots. No ha estat mai per tirar coets, però mai m'havia sentit tan humiliat i tan pres com aquestes darreres setmanes. Vaig ser educat per ser lliure, per parlar de com em sentia, de qualsevol tema per difícil que fos, no tinc tabú en les meves lletres, i en aquest moment em sent més reprimit que mai, més empresonat. Desitjo la llibertat de tots els presos polítics i la llibertat del poble i que almanco en comencem a parlar i a organitzar-nos a ses Illes per un futur més honest. Sóc optimista, no serà gens fàcil però canviaran moltes coses, i si no ho puc veure jo, almanco els meus fills."