Les afinitats, pilars que fins ara bastien l’obra de Tomeu Mulet (Mallorca, 1987), alma mater de Polseguera, es van acabar d’esfondrar el març del 2018. I és que els esdeveniments ocorreguts des de l’aparició de Sa Mata Escrita (Famèlic / Bubota / Discos Walden, 2017), l’EP de presentació, el senzill digital Eco/Aiguavés (Famèlic, 2017), i l’aparició de Vida grisa (Bubota, 2019), el seu primer LP, tenen tots un denominador comú: la pèrdua, que fa que la realitat que creim assentada, defugi de qualsevol tipus de control. Després de més de 10 anys fent música per fugir de la solitud –a part del projecte que ens ocupa, Mulet és membre de Beach Beach i la banda que acompanya Sergi Egea, i també ha format part de Der Ventilator i Kana Kapila–, Polseguera ha acabat transitant cap al desmantellament de la formació original del grup (que completaven Sergi Egea al baix i Verónica Alonso, de Me and The Bees, a la bateria), forçant aquest a un replantejament conceptual de supervivència pura. Així, Mulet ha passat de liderar una banda a convertir-se en un músic de cambra, de treballar les cançons al local d’assaig a esdevenir un productor de dormitori.