La revista digital d'Enderrock
- 45
'Vellut i purpurina' és el nou àlbum del conjunt de Manacor
Jorra i Gomorra i la mandra de purpurina
Ésser brillant per naturalesa, Jorra Santiago torna a enlluernar amb 'Vellut i purpurina' (Bubota Discos, 2020), un segon disc desacomplexat com mai, que avui veu la llum per primera vegada. El manacorí ha gravat amb banda i sense, so elèctric i electrònic, i s'empodera mandrejant com només ell sap fer. On no mandreajarà segur, per això, és dalt de l'escenari. L'àlbum es presentarà en directe el 21 de febrer al Novo Café Lisboa (Palma de Mallorca) i el 22 a l'Heliogàbal (Barcelona).
Text: Marcel Pujols. Foto: Clàudia Gómez i Arxiu del grup.
Vellut i purpurina segueix l'estela de l'anterior disc de Jorra i Gomorra, A Manacor (Bubota, 2018), però portat a l'extrem. És un àlbum heterogeni i iconoclasta que ha estat gravat, en part, a casa del vocalista, que retorna als mètodes dels primers treballs i a la llibertat que suposa poder enregistrar la meitat dels temes tot sol a casa.
A nivell d'estil, la banda vira cap a sonoritats més modernes, fruit de les petites fites que es proposa Jorra: "Per fer cançons intento agafar una referència o imitar el so d'algun artista que m’agrada. I com que sempre em surten les coses malament, al final, curiosament, intentant imitar és quan després surt la meva personalitat", explica el músic. Per apropar-se a l'electrònica, l'artista confessa que s'ha inspirat amb El Petit de Cal Eril i Ferran Palau.
Precisament una de les grans novetats del disc, com assegura el propi Santiago, és l'exploració en tots els àmbits. Entre ells, també hi és jugar amb la primera i la segona persona en les lletres i, d'aquesta manera, "invisibilitzar el tema dels gèneres separats", relata el cantant. "Ha estat una bona manera d'universalitzar el missatge", assegura.
Paradoxalment, i malgrat ser un músic prolífic, molts dels temes de Jorra Santiago parlen de la mandra. "Vivim en un món que està molt accelerat i tinc períodes d’activitat frenètica en els quals entremig hi ha moments que és com si s’aturés el temps. Aquests dos estats els visc de manera periòdica i és normal que en un disc s’hi acabin reflectint. De fet, hi ha una cançó que parla d’estar fatal i de recuperar-se ("Que brufin"). Comença molt pessimista i després reviu; això em passa constantment i suposo que també a molta altra gent", explica el manacorí.
A nivell d'estil, la banda vira cap a sonoritats més modernes, fruit de les petites fites que es proposa Jorra: "Per fer cançons intento agafar una referència o imitar el so d'algun artista que m’agrada. I com que sempre em surten les coses malament, al final, curiosament, intentant imitar és quan després surt la meva personalitat", explica el músic. Per apropar-se a l'electrònica, l'artista confessa que s'ha inspirat amb El Petit de Cal Eril i Ferran Palau.
Precisament una de les grans novetats del disc, com assegura el propi Santiago, és l'exploració en tots els àmbits. Entre ells, també hi és jugar amb la primera i la segona persona en les lletres i, d'aquesta manera, "invisibilitzar el tema dels gèneres separats", relata el cantant. "Ha estat una bona manera d'universalitzar el missatge", assegura.
Paradoxalment, i malgrat ser un músic prolífic, molts dels temes de Jorra Santiago parlen de la mandra. "Vivim en un món que està molt accelerat i tinc períodes d’activitat frenètica en els quals entremig hi ha moments que és com si s’aturés el temps. Aquests dos estats els visc de manera periòdica i és normal que en un disc s’hi acabin reflectint. De fet, hi ha una cançó que parla d’estar fatal i de recuperar-se ("Que brufin"). Comença molt pessimista i després reviu; això em passa constantment i suposo que també a molta altra gent", explica el manacorí.