El raper exiliat Valtònyc ha començat el 2021 amb la publicació del nou disc, 'EPD' (autoeditat, 2021). L'àlbum s'erigeix com el treball més llarg de l'artista fins al moment i segons ell mateix, també el que més ha treballat: "és un àlbum fet a mida, on tot concorda, té un sentit, un principi i un final que connecten." Però més enllà d'això, el disc suposa el comiat de Josep Miquel Arenas a l'alter ego musical que l'ha acompanyat els darrers anys

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

"És un disc per dir adeu a Valtònyc; un disc que, tant Valtònyc com els que el segueixen o l'han seguit en algun moment, se mereixien. Un disc ben parit i treballat a foc lent. Acostumat a no cuidar la lírica, l'estil, el so ni el que diran; aquest LP n'és just tot el contrari. L'he cuidat des de les produccions fins a la masterització i crec que es nota", s'aventura el músic.

D'aquest comiat al personatge surt el títol del disc: l'acrònim d''En Pau Descansi'. La sortida del llarga durada per això, va coincidir malauradament amb la mort de la mare del raper, a qui Valtònyc va dedicar l'àlbum, i molta gent va suposar que hi feia referència. "Fer promoció del disc va ser molt complicat perquè justament va sortir el dia que ella va morir. Va marxar de cop i no vaig tenir temps a aturar la sortida del disc, que estava plantejada des de principis de desembre. Va ser molt complicat gestionar-ho. Aquell dia vaig dir adeu al personatge i, al mateix temps, a la meva mare." Tot i això, el mallorquí sap trobar certa poesia en aquest doble comiat: "Van marxar junts i és molt poètic perquè segurament, de tot el que significava el personatge i la raó de la seva existència, la meva mare hi tenia molt a veure. Des de la rebel·lia, degut a la família excessivament desestructurada de la que vinc, fins a la resiliència d'haver-ho d'afrontar."

Fa setmanes vaig haver d'enterrar a la meva mare per skype perquè si hagués intentat anar-hi la policía m'hagués tancat a la preso 3'5 anys, sense poder arribar, només per haver fet cançons. No vaig poder fer costat a ses meves germanes. Si som exiliats no és un debat, és un fet.

— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) January 18, 2021

Un comiat enfosquit
L'àlbum resultant està impregnat de certa foscor, tant pel que fa a la lírica com a les bases. Arenas ho atribueix al gust i estil que ell mateix i el productor amb qui ha treballat, el gallec i resident a Bèlgica Michi, comparteixen. Amb tot, Valtònyc troba aquesta foscor adient a tot el que rodeja el disc: "la mort és fosca".



Temes com el que obre l'àlbum i li dona nom, "EPD", parteixen de la seva situació d'exiliat, amb una tornada bastant desesperançadora. Però, així i tot, també hi ha espai per certa llum: amb temes com "Le Roi Du Nord", que malgrat estar escrit des de la mateixa experiència, el músic la canta des d'un altre punt, amb fortalesa i orgull. "Estic vivint una situació molt bèstia: viure amb una euroordre per terrorisme a un país amb perill antiterrorista pels atemptats recents no és fàcil. I lluny de casa, sense poder tornar i sumant-li la situació de la covid, que no em permet rebre visites... Al final, un dia te menges el món i, a l'altre, el món et menja a tu. L'exili és una muntanya russa: dilluns ets un desconegut fora de la seva llar, i dijous has guanyat una batalla més de la guerra contra un estat feixista i tens tot un poble excitat i fent-te costat", argumenta Valtònyc.

El suport de la família
Tot l'àlbum, de 17 temes, està fet a casa, registrat, produït, mesclat i masteritzat per a ell, però el músic es lamenta de lo poc que es té en compte això: "És una pena que la música ja no se valori en tot el que costa crear-la, exposar-te públicament i compartir-la. Com tot el que estigui relacionat amb l'art, suposo. Però, de tot això, em quedo amb l'amistat que he fet amb Michi i el temps compartit amb ell. Al final, el millor de la música és els amics que et dona." Més enllà de Michi, Valtònyc ha comptat diverses col·laboracions per aquest darrer àlbum. Per un costat, amb la banda de Gandia Zoo i la cantautora de Gurb Ju a "Big Bang", amb la intenció de "fer un tàndem dels Països Catalans: tres persones que no s'han vist mai en la vida, però que comparteixen una llengua, una cultura i una identitat, fan una cançó junts amb una complicitat de la hòstia". I afegeix que els dos "ho fan súper bé i ha estat un honor". L'altra col·laboració és del mataroní Mi Amargo a "Edurne", "un boig que no té límits i fa apostes molt arriscades, i ha estat un luxe poder comptar amb ell pel disc. Per jo, és el futur del rap en castellà i li desitjo molt d'èxit."

A més, EPD compta amb dos tracks ben especials: "Primer missatge", de N-Wise Allah, i "Segon missatge", de Dano, que són en realitat gravacions de veu d'ànim de tots dos rapers. "Són els dos millors rapers en llengua castellana, molt respectats a l'estat espanyol, i és un honor poder acomiadar Valtònyc així: amb el respecte dels qui Valtònyc respecta. He aconseguit moltes coses amb la música i aquesta és una d'elles." Els motius darrere l'adeu
Però malgrat tot, sembla que la música sigui una via d'escapament important per Arenas, que vehicula el seu discurs polític i la seva situació d'exiliat a través dels seus versos. Però un alter ego com el seu, també suposa un vessant dur i fosc: "Valtònyc m'ha creat un deute tècnic brutal. És un personatge molt difícil de mantenir i amb el temps cada vegada m'agrada menys interpretar-lo. No em surt natural i passo de forçar la màquina. A més, a la gent ja li costa distingir entre el meu personatge i la meva persona i conviure amb això és difícil", explica Arenas. I és que des de l'exili, ha rebut unes 600 amenaces de mort. "La gent se pren seriosament tot el que dic a les cançons. Programes com Al rojo vivo, o els de na Susana Griso o Ana Rosa Quintana han analitzat les meves lletres. La policia també. M'han condemnat per elles. Jo ja ho he fet tot com artista transgressor. Fins i tot he tengut oportunitats, que 'he rebutjat', d'anar a llistes de partits polítics pel què significa el meu personatge. Ja me l'he passat aquest joc. Tot el que m'està donant ara aquest personatge és pols que no m'interessa."

Tot i això, Valtònyc no pretén desvincular-se del tot de la música: "Seguiré fent instrumentals per altres artistes, com he fet sempre. Treballo amb Poor Tràmit, Charly Efe, 935... i de segur que els seguiré produint. He anat ampliant la meva llista d'aparells analògics, he après molt amb aquest disc, i dubto que la música marxi de la meva vida. Soc un amant de la cultura hip-hop des que tenc 13 anys i això no canviarà."