Així ho va decidir el vot popular dels Premis Enderrock de la Música Balear, atorgant-los dos guardons a cadascú

O-Erra i Maria Hein són els grups balears de l'any

Dijous 25 de novembre, vam celebrar al Teatre Xesc Forteza de Palma els IV Premis Enderrock de la Música Balear. Els grans guardonats per la votació popular de la nit van ser la banda manacorina O-Erra -a millor disc de pop-rock per 'Imaginari' (Blau, 2021) i a millor artista- i la cantant emergent de Felanitx Maria Hein -a millor cançó per “Sa teva presència” i a millor artista revelació-
TEXT: Èlia Gea. FOTOS: Juan Miguel Morales i Tuco Martín.
Amb l’Imaginari, O-Erra va voler arriscar. Era ja el seu tercer treball d’estudi, però encara tenien camí i voluntat d’evolucionar. Així, en aquest darrer disc, la banda va voler incorporar noves sonoritats electròniques, i lletres més crítiques. Potser, és aquí on rau la clau per fer el millor disc de pop-rock. “Teníem clar que volíem seguir intentant esbrinar fins a on podíem arribar sonorament. En totes les nostres gravacions hem fet un procés un poc experimental, provant què érem capaços de fer amb les influències que hem anat rebent –i que han anat canviant amb els anys-", explica Pau Franch, líder i cantant de la formació manacorina. “En el pròxim disc, volem tornar a experimentar i seguir innovant, però mantenint la nostra essència. Ens hem rodejat de productors i gent del sector que sap molt bé el que es fa, i ens n’hem deixat aconsellar.”



Però més enllà de fer el millor disc balear, segons el públic, O-Erra també ha estat escollit com a millor artista: “és el premi que volíem, perquè engloba tota la feina que feim: no només el disc, sinó també preparar els directes i la gestió i imatge del grup”, reconeix Franch. De fet, és un guardó amb què ja es van fer el 2019, en els II Premis de la Música Balear. Quin és el secret per mantenir-se com a un dels grups més valorats del panorama illenc? Per a O-Erra està clar: “dedicar-se a fer la nostra feina, amb les mateixes ganes, i mantenint i superant el que hem fet fins ara, perquè mos encanta el que feim. I una cosa tenim clara: si t’atures, te passen per damunt”. 

Això sí, res de tot plegat implica cap competència amb la resta d’artistes illencs, i és que, segons comenta Pau Franch -i com va avançar ja a les Jornades Professionals de dimecres-, el panorama mallorquí és especialment sa: “Som conscients que el panorama i el circuit que hi ha Mallorca és els que és -bàsicament, festivals i festes majors, on grups amb temes propis n’hi ha pocs-, però malgrat això, no mos ho agafam com una competició, sinó com una convivència”. I a més, afegeix: “El panorama és molt divers, hi ha un munt d’estils, però cap és millor que l’altre. El respecte i l’admiració que ens tenim els uns als altres, en aquest aspecte, és brutal”. I és que de fet, admet, que hi ha molts artistes –com la mateixa Maria Hein, Da Souza, Plan-ET o Miquel de la Mel, entre altres-, amb qui els agradaria col·laborar en algun tema.

A l’altra banda, hi és la cantant de Felanitx Maria Hein. No fa ni un any i mig que debutava amb un autoeditat “Idò un cafè”, i enguany ha estat una de les grans protagonistes dels Premis Enderrock de la Música Balear, on va rebre dos guardons del públic i on, a més, hi va actuar. “Encara no m’ho crec massa, no ho assimil. Sempre havia desitjat venir als premis, i els havia seguit des de casa. Només estar-hi nominada ja em va parèixer molt gros! Vaig anar-hi amb la idea que no guanyaria, perquè era el meu primer any, però endur-me tots dos guardons, i que la gent reconegui la meva feina, en tan poc temps... No m’ho esperava gens i n’estic superagraïda”, exclama la jove artista.

I és que realment, per a Hein tot ha anat molt de pressa. Poc després d’aquell primer videoclip que va publicar, va anar-la a buscar Hidden Track Records, amb qui aviat va fitxar per publicar el seu disc debut, Continent i contingut (2021), que va enregistrar en tot just quatre dies al costat de Ferran Palau. Entre les cançons de l’àlbum, que es va publicar fa tot just un mes, s’hi troba “Sa teva presència”, que ha estat considerada pel vot popular com a millor cançó balear de l’any. “És molt fort”, diu Hein, encara assimilant-ho. “Aquesta cançó la vaig començar a escriure un dia tornant a casa en autobús, i al confinament la tenia a mitges. A l’hora d’anar a l’estudi, és la cançó que tenia menys acabada: només tenia part de la lletra i una harmonia. De fet, no sabia ni si entrar-la al disc. A l’estudi, amb el Ferran, mentre decidíem cap a on enfocar els temes, li vam donar una volta i la vam deixar tal com està ara.”


Per tot plegat, potser no sorprèn que, a més, hagi estat guardonada amb el Premi Enderrock de la Música Balear a millor artista revelació per votació popular. “N’estic supercontenta. Sempre havia desitjat tenir una carrera artística. Encara estic entrant dins del panorama, però que ja se’m reconegui, amb només un any de carrera... Em fa molt feliç. I més tenint en compte que hi ha moltíssims grups enguany!”. Ara, per això, Hein ja comença a cavil·lar amb nous projectes, dels quals ens desvela que té previst allunyar-se una mica de la cançó d’autor que tanta importància ha pres a Continent i contingut, i començar a explorar terrenys més del pop metafísic i el pop-indie.