Tot i que el trio de cordes pot no ser vist amb tanta freqüència a la programació com els quartets, encara és un element comú del repertori de cambra clàssica. Violí, viola i violoncel. Dos violins i viola. Dos violins i violoncel. Hi ha formacions estàndard, com també n'hi ha en el jazz amb els seus trios, quartets o quintets ben establerts, però en aquest Strings Entanglement, res és estàndard, clàssic o comú. Desafia tota categorització. Aquesta trobada de tres generacions d'improvisadors a l'estudi tracta d'explorar el que és possible, però encara està per descobrir. A estones definides, a vegades confuses, aquestes tres personalitats s'emboliquen en una xarxa de cordes, es freguen i s'empenyen als límits de la seva resistència. D'aquesta trobada en sorgeix un nou so, cru i elèctric, que evoca paisatges àrids però fèrtils. Abonament per a futures plantacions.