La revista digital d'Enderrock
- 90
Parlem amb el compositor i flabiolista del grup Pau Mas Salom sobre el disc debut homònim
Toc de Crida: «No pot ser que coneguem música 'mainstream' i no la que crea el nostre veïnat»
_4.jpg)
El grup mallorquí Toc de Crida neix de la voluntat de divulgar la tasca dels xeremiers i fusionar les seves sonoritats de la música d'arrel amb les d'altres estils i cultures. Sota el lideratge del flabioler i xeremier Pau Mas Salom, la banda ha presentat aquest mes el seu debut homònim (Segell Microscopi, 2023), un recull de composicions instrumentals ideades pel mateix Mas. Parlem amb ell de la proposta musical del grup
Text: Èlia Gea. Fotos: Jaume Darder.
Us nodriu de la música d'arrel de diferents indrets. Per què?
El nostre primer disc cerca trobar noves maneres de fusionar els sons i les formes
o d'arrel amb altres ritmes i harmonies. Com per exemple, el ball italià de la tarantella dins del tema "Cossieres", compassos irregulars de 5/8 dins de "Vals d’Aigua" o tocs de música llatina a "Pep Pinxo". Cadascuna de les composicions es nodreix, també, dels diferents estils i gusts que conformen el grup, però sense perdre la identitat tradicional. Per tant, ho entenem com un pont entre cultures germanes que es nodreixen de l'arrel de cada indret.
Però alhora també us podeu agafar al rock, i fusionar-los. De quins grups, artistes o cançons preneu influència?
Tant mos és rock com jazz com samba. Principalment, hem begut de grups com, Ximbomba Atòmica, Mesclat, Carlos Núñez o Kepa Junkera. D'aquí la idea on també les nostres influències venen de moltes parts del món com: Brasil, Itàlia, Mediterrània Oriental, Nord d’Europa, Euskal Herria, País Valencià o Catalunya. La Companyia Elèctrica Dharma n'és un altre referent de la música, tant instrumental com de fusió entre l'àmbit tradicional i el modern.
Totes les composicions són teves: quina és la teva vinculació amb l'arrel?
Tinc la sort de ser hereu directe de xeremiers. Toc tambor i flabiol pràcticament des que vaig néixer. El meu predí jove Tomas Salom i Miquel Tugores (Xeremiers del Pla), i Josep Rotger i Pep Toni Rubio (Xeremiers de Sa Calatrava) són els que m'han ensenyat i guiat en aquest camí de la música d'arrel. He après molt sobre la tradició, però també de l'evolució d'aquests instruments tan nostres en l'actualitat. Per això, les meves composicions es nodreixen de formes tradicionals i de formes més modernes.
Busques també reivindicar el so de les xeremies?
A través d'aquest projecte aspiram a interpretar i reinterpretar sons i formes que ens han fet arribar aquestes generacions precedents amb l'objectiu de conservar, divulgar i modernitzar els instruments de la colla de xeremiers de Mallorca. També abraçam la modernització com a element clau del nostre compromís amb aquest instrument i cercam noves maneres de fusionar-los. No és qüestió de reivindicar el so de les xeremies sinó els xeremiers i normalitzar-los com qualsevol altre instrument.
Fer un disc d'arrel, amb fusió, i completament instrumental, amb cançons de 6 i 5 minuts va totalment a contracorrent de les modes actuals. Com entomeu el repte?
Principalment, som una persona que va a contracorrent, molt fidel al meu instint i al meu cor. Per això, cadascuna d'aquestes cançons, sigui quina sigui la seva durada, conta un passatge personal meu de la vida amb el qual cada persona escoltant i tancant els ulls es pot traslladar a la seva pròpia història. El repte no és seguir modes, sinó fer música per expressar diferents emocions i que la gent ho pugui gaudir tant com nosaltres.
El disc l’heu gravat a l’estudi amb Toni Pastor i Pere Estelrich. Com ha estat treballar amb ells?
Toni Pastor és un referent musical dins la nostra cultura i els estudis "Swing" és un lloc on han passat grans artistes. Per tant, sabíem ben bé que captaria i ajudaria a arrodonir el que és Toc de Crida. Gravar amb ell i amb en Pere Estelrich ha estat una aventura que combinat tant professionalitat com rialles.
Com plantegeu els directes i en quins circuits us moveu?
El nostre directe és molt versàtil. Tant és còmode oferir un concert a un teatre amb el públic assegut com podem tocar a altres hores a una revetla on el públic pot ballar. Això és el que hem trobat aquest darrer any i mig, en definitiva, ens adaptem a qualsevol espai i qualsevol situació.
El nostre directe és molt versàtil. Tant és còmode oferir un concert a un teatre amb el públic assegut com podem tocar a altres hores a una revetla on el públic pot ballar. Això és el que hem trobat aquest darrer any i mig, en definitiva, ens adaptem a qualsevol espai i qualsevol situació.
Creus que hi ha prou circuit a les Balears per al teu tipus de proposta?
Trobo a faltar més visibilitat i espais per aquest tipus de propostes, i a Mallorca hi ha molt de grups molt bons i crec que es mereixen que la gent els conegui. No pot ser que coneguem música mainstream i no la que crea el nostre veïnat. Per això som partidari que hem de ser nosaltres mateixos qui creem el nostre propi circuit.