L'arannà, el duet eivissenc-català que conformen Anna Sala i Lara Magrinyà, prepara la publicació del seu àlbum debut. Gravitant en un pop electrònic experimental i que admet influències de tota mena d'estils, la proposta treballa sobre textos de Mercè Rodoreda per bastir els seus temes. Ara, han estrenat la col·laboració amb el reputat pianista menorquí Marco Mezquida i que dona nom al nou disc del duet: "La salamandra"

Text: Èlia Gea. Fotos: Francesc Meseguer.

La vostra proposta mescla el pop electrònic, l'arrel, la cançó d'autor, la música clàssica o el jazz... Com arribeu a fer aquesta fusió? En teníeu referents?
Anna Sala: La fusió ens surt sola, és una combinació entre els coneixements que tenim i les nostres inquietuds.
Lara Magrinyà: Referents que facin exactament el que hem fet nosaltres no, però sí que ens hem inspirat en molt artistes que ens semblen interessants justament perquè barregen diferents estils, com Marina Herlop o Rosalia mateix, per exemple.

En aquesta cançó de "La salamandra", compteu a més amb el reconegut pianista Marco Mezquida. Com sorgeix la col·laboració?
A.S: Sí, la veritat és que estem molt contentes d'aquesta col·laboració i té una mica d'història. Hi havia una part d'aquest tema que no ens acabava d'encaixar amb la producció que estàvem fent. Era un tros molt pianístic i l'estil de la cançó havia anat molt cap a l'electrònica. Justament coincidíem amb en Marco a Formentera perquè fèiem bolo el mateix dia i la Lara va dir: “t'imagines que li proposem al Marco de gravar aquest tros?” I així ho vam fer. Nosaltres hem seguit sempre el Marco, és un pianista excel·lent, i de seguida va entendre a la perfecció el llenguatge i l'estil de la cançó. Col·loquialment, diem que ha salvat la cua de “La salamandra”!
 


Per què heu escollit fer aquesta adaptació del relat curt de "La salamandra" de Mercè Rodoreda?
L.M: Quan vam llegir el conte vam descobrir que els temes encaixaven perfectament amb l'actualitat, i que l’estil i les frases que tenia eren molt commovedores i també molt musicals.
 
"La salamandra" tracta de la relació de la protagonista amb un home casat, però vosaltres heu volgut centrar-vos en les conseqüències de tot això i en l'assetjament que pateix per part del poble quan es descobreix la infidelitat. Per què heu escollit justament aquesta part del conte?
L.M: Una cosa que té Rodoreda és que parla de moltes coses en un sol conte, però sí que és veritat que per a nosaltres era important sintetitzar. En el cas d'aquesta cançó, hi havia dues branques que vam voler estirar. Per una banda, la dona com a protagonista, l'assetjament i l'acusació de "bruixa", que és un tema del tot actual. Per altra, ens interessava molt la transformació, aquella que va implícita en el mal: deixes de ser qui eres quan travesses una situació dolorosa.
 
Es tracta d’un text narratiu al qual heu donat forma de cançó; una cosa que d’entrada sembla més complicat que musicar un poema. Com n'heu fet l'adaptació i la tria dels 'versos'?
A.S: Ha sigut un procés lent però molt interessant i enriquidor. El fet d'haver triat contes i no poemes ens ha permès teixir les lletres d'una manera creativa. Primer de tot, subratllàvem les frases que ens semblaven més potents o més musicals de cada conte. Després desgranàvem els diferents temes en què ens podíem centrar i decidíem quina d'aquestes frases seria la que marcaria el tema, quina seria la ‘més important’. I, a partir d'aquí, amb una temàtica clara i amb una o dues frases imprescindibles, començàvem a retallar altres frases del conte que ajudessin a entendre el fil i que encaixessin bé en el context. Com un puzle a vegades difícil de resoldre!
 


De fet, tot el nou disc el dediqueu als textos de Rodoreda. Què té d'especial que us hagi fet centrar el vostre debut en les seves paraules?
L.M: Quan la llegeixes, s'explica sol què té d'especial Rodoreda. A més, tot i que això ha sigut més aviat casualitat, vivim a Sant Feliu de Guíxols i ella va morir a Romanyà i, d'alguna manera, ens hi sentim a prop.