Nou disc de Feliu Ventura després de tres anys sense pujar als escenaris, un treball que reprèn el seu fil compromès i poètic amb una sonoritat renovada i oberta. El disc parteix d’una idea central —allò personal és polític—, aprenentatge del feminisme negre que travessa les cançons i situa les experiències íntimes dins d’un marc col·lectiu i social. Les pèrdues hi apareixen en totes les seues formes, però no des de la nostàlgia, sinó com a motor d’esperança, memòria i reconstrucció, com un inventari d’errors i encerts que ens permet comprendre el passat i imaginar futurs compartits malgrat les ferides.