La pionera del rap en valencià Tesa ha presentat el quart àlbum, 'Rata penà' (Temps Record, 2025), en què s’aprecia la seva maduresa sense perdre l’essència festiva, directa i combativa que tant la caracteritza. Deu cançons on es combina la potència del hip-hop amb els sons llatins i mediterranis donen vida a uns missatges plens d’autenticitat, força i veritat

Text: Isa Monzó. Fotos: Vir Ruiz.

La ‘rata penà’ és un símbol molt present en la cultura valenciana que fa referència a la sort, la protecció i la grandesa. Per què has triat este nom tan poderós?
He agafat eixe nom per titular el disc perquè em pareix molt sonor i perquè recull la identitat valenciana. En cada territori es diu d’una manera diferent, però jo he optat per dir-ho a la meva manera. Això li dona un punt de realitat i de carrer a l’hora d’expressar les coses de forma directa i clara. A més, la ‘rata’ és molt espavilada, es meneja per totes bandes sense que te n’adones, i ‘penà’ es pot relacionar amb la dicotomia de ser una persona molt viva o amb els sentiments de la pena. I aquesta és també una dualitat que em representa. 

En el rap les lletres són molt importants. De què parlen les teves noves cançons?
Quan vaig traure Rural (Halley Records, 2019), hi havia tres temes que identificaven la meua música: la terra, el feminisme i la festa. En este disc també estan presents. Tot i que en els dos primers discos no parlava molt de mi, va ser a partir de “Fènix” –inclosa a Rap d’arrel (Temps Records, 2022)– que em vaig despullar i vaig començar a tractar dels sentiments d’una manera més íntima que no acostumava a fer. I això també es nota en este disc, en cançons com “Mode expert”, per exemple, que mostra una part més humana i vulnerable que em va costar molt de temps traure. Abans escrivia des de la força, però ara li he agafat el gust i penso que és molt terapèutic. 



Però segueixes igual de reivindicativa que en els treballs anteriors a través del feminisme i la cultura popular? 
Sí, el feminisme torna a estar present a la cançó “El moscardón”. Les coses serioses m’agrada tractar-les des de la perspectiva més graciosa possible. I, en referència a la terra, només cal sentir la dolçaina de “La Karcher”, o una cançó que m’agrada molt, “Mareta”, que és una nana popular que he convertit en trap i em pareix molt bonica. I, si parlem de festa, hi ha “Cassalla merengà”, una cançó festiva per a ballar, i també “Dancehall Party”. 

Al disc hi ha tres col·laboracions amb Suzanna, Lilmar (Dub Libitim) i Muro (Cactus). Per què has triat aquests noms?
Suzanna és una artista de Barcelona, que he tingut la sort de conèixer personalment i que em pareix molt recomanable. La cançó que hem fet juntes, “Música rebel”, entra molt bé, i és una de les que crec que agradarà més del disc. Tenim hi ha una col·laboració en “Dancehall Party” de Lilmar, que és d’un grup anomenat Dub Libitum que fa reggae. Ens vam conèixer ballant dancehall i vam parlar de fer alguna cosa juntes. És un tema molt de ballar, que té molt de power. I per últim Cactus, un grup amb el qual tinc molt bona relació. Sempre havíem parlat de col·laborar, i Muro –un dels integrants de la formació– ha participat a “Cassalla merengà”. Crec que serà també una de les cançons que més agradarà.



Has dedicat “Un poema per a Estellés”. Per què?
Perquè soc una valenta. Jo no agafe un text i el musico, li he fet un poema perquè soc així de xula [riu]. A banda que els poemes de Vicent Andrés Estellés ja s’han adaptat i utilitzat en cançons fins a la sacietat, i és normal perquè són textos que no tenen desperdici, però en aquest cas no m’abellia fer-ho.

Quina va ser la teva idea?
A mi el que més m’agrada és escriure, i per tant vaig decidir fer un poema per al poeta. Vaig gaudir molt el procés, vaig aprofitar per a conèixer més a Estellés, vaig anar a Burjassot a vore on vivia, vaig rellegir les seues obres i biografies per a saber-ne qüestions també a nivell personal, i crec que el compositor Pere Ródenas ha atinat molt amb la música que li ha posat. És una cançó que m’agrada molt. De fet, la seva filla em va fer saber que també li havia agradat molt i això és de les millors coses que em podien passar.