Després de cinc anys sense pujar a un escenari i de tres discos en solitari que mai no van ser presentats en directe, Carles Chiner, veu i ànima de Gener, torna a la càrrega amb nou projecte: AnimalPersona. El nom del disc és una aclucada d’ull a la cançó que obria el disc de Gener 'Cante el cos elèctric' (autoeditat, 2018). AnimalPersona debuta amb 'Bestiari' (autoeditat), l'àlbum que conté les deu cançons que l’han motivat a tornar a la carretera i a l’escenari

Joaquim Vilarnau

Al disc del 2018 ja ens ho adverties: “Soc l’animal persona!”. D’aquí és d’on surt aquest nou projecte?
Sí, és una manera de reivindicar la meua veu i el llenguatge compositiu que es va crear amb Gener per encetar aquesta nova aventura.

Llavors deies que l’animal persona eres tu. Les cançons d’ara són més retrats teus o mires al voltant a veure què hi ha?
Bé, l’animal persona realment ix d’una observació dels humans, entre els quals m’incloc. Quan vaig escriure la cançó en el seu moment, no parlava especialment sobre mi, sinó una mica sobre la condició de ser persona. Puc ser jo, pots ser tu o pot ser qualsevol altre.




Han passat gairebé 20 anys. Qui són els 'animal persona' d’ara?
A Bestiari el que he fet és un recull d’observacions, on m’incloc també en algunes. N'hi ha que són més autoreferencials, altres són més d’observació de l’entorn… A mi m’agraden molt els bestiaris medievals, que recopilaven animals imaginaris. Tot era sota una òptica espiritual i la imaginació que això comportava. A partir d'eixa idea fem una extrapolació a aquest món modern, on pensem que som suprahumans, quan més que mai tots arrosseguem l’animal que portem dins i mecanitzem comportaments amb l’ajuda de la tecnologia, que fa el ramat més ampli.

AnimalPersona és una continuació de Gener?
Sí, d’alguna manera és una continuació de Gener, i de la meua veu compositiva, que es va encetar allí. Gener érem cinc persones, dues de les quals no estan en aquest projecte. Per tant, comença sent un projecte personal, però a poc a poc es va convertir en un projecte de banda. Ara he preferit agafar un altre nom i, amb dos músics de Gener i dos músics nous, que tots tinguen el seu espai dins d’aquesta banda.




Fa cinc anys que no et veiem dalt d’un escenari. Com seran els directes?
Jo en tinc moltíssimes ganes. La veritat és que vaig perdre les ganes de pujar a l’escenari per esgotament quan vam deixar Gener, i durant molt de temps vaig estar esperant que arribaren… i no han arribat fins ara. Entremig vaig fer tres discos que no vaig defensar en directe perquè no tenia prou energia. Ara, en canvi, m’hi he anat veient cada vegada més. En part perquè el meu amic Pastore, que té un projecte a València on jo participe produint i component cançons, em va agafar com a guitarrista. Hem fet dos o tres concerts i això és com una droga: una vegada ho proves, tornes a posar el peu a l’escenari, recordes les coses bones i oblides les dolentes. I reinicies. Ara estic en una fase de moltíssimes ganes de tornar a l’escenari. Ens hem ajuntat la banda, hem fet quatre o cinc assajos, i l’energia ha sigut superpositiva. Crec que serà un directe molt intens, com els de Gener: som cinc músics, els cinc cantem, hi ha molta harmonia vocal i molts moments catàrtics. Això és un senyal d’identitat.

Ara està molt de moda afegir elements extramusicals als concerts. N’hi haurà?
Jo no soc massa fan d’aquestes coses. El directe per a mi és com una foguera: et dona allò que els discos no poden donar. Cada vegada més veig directes amb seqüències disparades en playback, i crec que cal reivindicar la foguera original, on tots ens mirem a la cara i la presència del músic i del públic és important, com al teatre.

Com et relacionaràs amb les cançons de Gener? En sonaran als concerts d’AnimalPersona?
Sí, i tant. Estem fent una tria. Abans d’AnimalPersona hi ha quatre discos de Gener i tres en solitari, hi ha molt de repertori. M’agradaria tindre un frigorífic de cançons i oferir tant cançons noves com de Gener dins del repertori d’AnimalPersona.




La diferència és que les de Gener ja s’han defensat en directe, però les de l’etapa en solitari no.
Exacte, cada cançó s’ha de repensar per al directe. Hi ha moltes cançons i haurem de fer tria, que sempre és una cosa dolorosa. Però veig moltes cançons que es poden pensar en format banda, tot i que no van ser concebudes per al directe. És un repte traslladar al directe una cosa que no va ser pensada per a això. Això implica donar-los una volta i unificar-les dins del llenguatge d’AnimalPersona, que és molt eclèctic. Els discos en solitari estan més allunyats d’aquest model de producció de banda.

AnimalPersona tindrà continuïtat?
Espere que sí. L’entenc com un projecte de vida, aprenent de les errades del passat i intentant fer una cosa que dure. Sempre he tingut el problema que m’agraden molts gèneres, i moltes vegades m’he tallat perquè pensava que no encaixaven tots dins d’un projecte. Per això, vull que AnimalPersona siga un lloc on càpiga tot allò que tinga una idea musical. No vull definir una forma fixa perquè això em dona llibertat en qualsevol moment vital.

Això vol dir que AnimalPersona ets tu i els altres són músics per a aquesta etapa?
Sí, en aquest cas sí que soc jo. Però tinc gent molt propera, com Enric Alepuz, bateria de Gener, que ha sigut fonamental. Ha escoltat cada cançó des del principi i m’ha ajudat a definir coses artístiques.

Fins i tot va col·laborar en els discos en solitari…
Sí, sempre hem col·laborat. Tant Enric com Vicent Todolí han participat en algun moment, gravant bateries o ajudant amb arranjaments. Sempre han estat al corrent del que anava fent. A la banda també hi ha Carlos Soler i Samuel Reina, baixista i guitarrista, dos veterans de l’escena valenciana amb discografies molt xules. Han sumat molt al projecte. A mi m’encanta tocar en banda, m’agrada que els músics diguen la seua, tot i que la direcció artística està clara.