Conversem amb el cantant i guitarrista de Cocentaina sobre el disc 'Un nou món'

Andreu Valor: «Intente mantenir una essència que s’anomena cançó d’autor, i a partir d’aquí miro d’evolucionar»

El País Valencià és una terra de grans cantautors que combinen l’ambició estètica amb un repertori de cançons que van i tornen de l’amor a la revolta. Un dels valors sòlids de l’escena és el cantant i guitarrista de Cocentaina Andreu Valor, que presenta el seu novè disc, 'Un nou món' (autoeditat, 2022)
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Rafa Cortés.


Una de les característiques de la teva manera de treballar és l’esforç per evolucionar i no quedar estancat. I en aquest disc es nota... 
És que vull divertir-me amb el que faig. Intente mantenir una essència que s’anomena cançó d’autor, i a partir d’aquí miro d’evolucionar per tendències, gustos i inquietuds. D’un disc a un altre hi ha nous desitjos i la necessitat d’investigar i progressar. Quan escolto una sonoritat que m’impacta, la maduro i la porto cap al meu terreny... M’agrada molt que cada disc siga diferent. Potser algun oient no els acaba d’apreciar, però al disc hi ha nous referents que intente absorbir i adaptar, i que són molt diferents. Si la gent escolta els meus treballs, l’un rere l’altre, veurà que hi ha la mateixa veu i una manera similar de fer cançons, però la producció trenca eixe estigma i els fa diferents.

Això vol dir estar sempre alerta? 
Sí, perquè quan acabe un disc ja tinc la necessitat d’escoltar noves tendències per al proper. Tinc el rum-rum al cap de com serà el nou treball i necessite anar impregnant-me de noves sonoritats. És com un cicle, quan he acabat de crear i d’enregistrar un disc em cal formar-me de nou per al següent. És fruit de la voluntat de tenir saba nova per tal d’investigar i fer créixer el ventall d’escoltes i de referents que puguin fer créixer la meva proposta.

La producció i arranjaments són a càrrec dels músics que t’acompanyen, Blai Antoni Vaño i Héctor Tirado. Com ho treballeu?
La veritat és que aprofitem els viatges als concerts per parlar-ne al cotxe. Són reunions improvisades els dies que fem molts quilòmetres, en què aprofitem per escoltar molta música. I, evidentment, una cop hem encaminat l’estil que ens agradaria seguir, ho acabem de treballar a l’estudi. Així, la roda d’acords i l’harmonia acaben tenint una dinàmica semblant a tot allò que hem estat escoltant.

Qui tria la sonoritat inicial? 
Des del primer moment comento als altres companys quina és la intenció de cada disc, de manera que la sonoritat inicial marca les pautes. Després, durant la fase de producció, ells també tenen la seua llicència, però tots anem en la mateixa direcció. 

Com decidiu que cançons com 'Un nou món' siguin més rítmiques o més eufòriques? 
La sonoritat comporta un cicle vital, que inclou la necessitat de calma, de reflexionar, de sospirar, de trobar noves emocions i nova energia, o de tornar a descansar...




Aquest idea també es percep a les lletres. 
Sí, el concepte d’Un nou món busca l’autenticitat de les coses per entendre que som en un món plural. En la realitat diària, les persones cada cop tenim més dificultats amb les relacions. Socialment ens trobem en un paradigma caòtic on la crispació és constant i no es respecta la diversitat. Tots tenim un criteri molt marcat i no empatitzem amb els altres. 

I quina és la resposta del disc? 
Vull mostrar que es poden dir les coses d’una altra manera, amb certa ironia i delicadesa. Per exemple, el tema “Tretze roses” parla del feixisme. Intente combatre els missatges durs i desoladors d’una manera ferma en conviccions i sobretot comunicant-ho de manera diferent. O amb “I si cante indiferent” aprofite un estil soul per parlar de la lluita social davant un món que consideres injust. Pense que el missatge pot entrar millor a la gent i la reflexió pot ser més amable treballant amb la consciència en lloc del crit. 

Una altra cançó important és “Valenta”? 
Sí, és un missatge de solidaritat cap a les dones que pateixen càncer de mama. El feminisme està en constant lluita contra el sistema i el destí és tan macabre que molts cops les obliga també a fer front a la malaltia. És una llosa més contra les quals una dona ha de lluitar.

“Si no som poble” ens remet a la cançó “Perquè som poble”, de Joan Amèric. 
El títol ve de Vicent Andrés Estellés, quan diu ‘no som res si no som poble’, però no em fa res confessar una influència inconscient, és fàcil que hi hagi coincidències. Per exemple, vaig fer “T’enyore” perquè havia escoltat molt el cantautor anglès Roo Panes, i quan escolto tinc la sensació que me l’ha regalat ell.

Has fet un segell propi per editar en CD i LP? 
Sí, perquè vull que els que comprin el CD o el vinil tinguin un al·licient afegit. A internet sols penjaré vuit temes i als formats físics n’hi haurà nou. És una manera de donar les gràcies.