La cantant vinarossenca Esther Querol ha enregistrat el seu àlbum de debut, Les cartes que mai vaig cremar (Primavera d’Hivern, 2022), una col·lecció de nou cançons, totes de composició pròpia, per a les quals ha tingut el seu home de confiança, Àlex Blat, i la col·laboració de Sandra Monfort

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Alicia Pastor.

Les cartes que mai vaig cremar és la teva hora de la veritat als teus 24 anys.
Amb aquest disc he assolit una maduresa en el pla compositiu, tant de la música com de les lletres, i també hi ha hagut una evolució en paral·lel amb el so. Els darrers dos anys m’han donat l’oportunitat de trobar l’energia que reafirmés la feina que hem fet, tant de creació musical com als concerts.

Podem dir que aquest disc és un catàleg pop, perquè són cançons molt diferents entre elles però sempre amb un nexe comú.
Al final, els meus referents són del pop, que és la música que he escoltat sempre. Per a mi és difícil no intentar que cada cançó tinga una coseta diferent de l’altra. A més, m’agrada lligar el so de la cançó i l’energia que té amb les paraules que cante. Tot això dona com a resultat que, sense moure’ns del pop, les cançons tinguen aspectes diferents.



I això fa que convisquin cançons molt canyeres amb altres peces intimistes?
Crec que totes les cançons tenen un vessant íntim perquè parlen d’emocions que he viscut jo i que per mi són molt íntimes. El que passa és que a l’hora d’externalitzar-les i produir-les he intentat que cadascuna parle de mi en un sentit diferent.

Com has viscut el procés de fer aquest disc, després de l’EP Les teues ales?
Sempre estic fent cançons, algunes les descarte i altres les guardo, però totes parlen d’històries que he viscut els darrers temps i no tenen un punt final. Quan vam decidir fer el disc, vam recollir les cançons que havia compost sola a casa amb la guitarreta o amb el teclat de 80 euros del Lidl a veure què en sortia. I llavors vam treballar amb Àlex Blat, que és qui ha fet els arranjaments i la producció, per acabar gravant a l’estudi. He anat pas a pas.



El paper del productor Àlex Blat (ex-Tardor) ha estat decisiu en aquest treball?
La idea de cada cançó la tinc clara des del moment en què estic component, però treballar en equip em porta sorpreses. Per exemple, jo imaginava “Respirar” d’una manera i el productor en va proposar una altra. Quan ho vaig escoltar vaig veure que l’havia encertat, i que no podia ser res més que el que deia ell.

Al disc hi ha cançons que han crescut molt, com per exemple “Espelma”. Quan la vas fer a casa ja et vas imaginar el resultat final? 
En el cas d’“Espelma” tenia clara la idea del ritme, però després vam plantejar diverses possibilitats amb la producció. En primer lloc vam provar una opció que no ens va agradar, perquè se n’anava massa cap a la música urbana. I al final vam trobar un tractament que ens va tornar a centrar en el terreny del pop.

Les cançons són estats d’ànim, i en el teu cas no t’ha sortit un disc gaire optimista… 
No... [Riu]. En el fons soc una nena trista, el que passa és que a l’hora de fer la producció trec la meva faceta alegre i done una mica de llum i d’esperança amb les cançons. Tot i això, la veritat és que faig massa voltes a les coses tristes i poques a les alegres.



Hi ha cançons que sonen alegres... fins que es para atenció a la lletra! 
En realitat, m’agrada jugar amb estos contrastos. Deixo que la música porte l’esperança a unes lletres que em surten tristes. Tots passem moments tristos a la vida, però de la tristesa se’n poden treure coses positives.

Al disc també hi ha la veu de Sandra Monfort. Amb qui has comptat i per què? 
El paper principal ha estat Àlex Blat, perquè musicalment és la persona que em coneix millor, i m’és fàcil treballar-hi. També amb els músics de la banda, perquè junts hem passat moments durs i volia involucrar-los en el procés creatiu. I també m’ha agradat molt col·laborar amb la Sandra. Les dues hem iniciat projectes independents i alhora ens hem anat trobant. Hem compartit moments molt xulos. Em flipa la seva proposta i ens tenim molta estima mútua. Des que vaig fer aquesta cançó que me la imaginava cantant-la juntes.

Abans de la gira, aquest mes faràs acústics a Vinaròs, València, Barcelona i Madrid.
Vull fer moltes actuacions amb la banda perquè el disc dona per fer concerts grans, tot i que no vull posar-me grans expectatives perquè em ve mal de cap. La gira elèctrica començarà el 28 de gener a València, però la idea és moure el disc i actuar més sovint a Catalunya. M’agradaria molt tocar-hi amb tots els músics i que la meva música puga arribar cada vegada a més municipis i a més gent.