Hi ha discos com aquest que no es poden escoltar de qualsevol manera i que requereixen temps i tranquil·litat per copsar-los del tot. És com si l’autor –en aquest cas un duet– ens diguessin que hi han dedicat moltes hores i que no estan gens disposats a que el ventilem en els 26 minuts que és el que dura Fràgil. Temps, calma i ganes de conèixer, de deixar-se sorprendre, de prestar atenció als matisos musicals i a tot el que diuen les lletres. O més ben dit, al que mig expliquen les cançons i que caldrà completar amb les experiènciespròpies. Fràgil obre en clau de jazz amb “Al cor de la lluna”, una peça que mira cap a l’interior de la persona. Segueix el tema que dona nom al disc i que en realitat és la peça angular, sobre la qual giren totes la resta. El duet de Castelló de la Plana Lola Bou & Manel Brancal canta a la fragilitat, simbolitzada amb un tub d’assaig. Acceptada la fragilitat se senten lliures per tal de volar a ritme de samba a “Vaig a volar” i tornar a tocar de peus a terra per cantar l’amor a “Avui em cal” i “Demalavida”. “Viure o morir” és un cop de porta i a “Brins de pols” repenen fragilitat. Després de “La flor del taronger”, la cloenda és la cançó de bressol “Llàgrima”.