discos

1 - Senyoreta X (Julio Bustamante)
2 - Jove Carolina (Julio Bustamante)
3 - Cambrers (Julio Bustamante)
4 - Avions (Julio Bustamante)
5 - Estimada germana (Julio Bustamante)
6 - Zefirs (Julio Bustamante)
7 - Aigua descendent (Julio Bustamante)
Julio Bustamante
Cambrers
LP (Discos De Kirlian, 2018 (reed. 1981))
DK65
Rock d'autor
25/09/2018
  


Cambrers (Ànec, 1981) va ser l'últim disc que va veure la llum de la trilogia formada al costat de Brossa d'ahir (Ocre, 1977) de Pep Laguarda i Humitat relativa (Pu-put!, 1979) de Remigi Palmero, i es va convertir com diu el periodista Diego A . Manrique en la "punta de llança d'un moviment renovador". Aquest moviment proposava "el maridatge entre les melodies i ritmes propis del pop-rock amb el gust i la tradició mediterrània. Com afirma el mateix Bustamante, aquest suggerent còctel es caracteritza per agermanar "les influències dels ritmes africans i nord-americans i ser fabricat al costat del Mediterrani en una època de molta llibertat en la qual hi havia temps per fer les coses amb calma i molta companyonia".
Julio Bustamante - 
Luis Dougan -  baix
Tico Balanzá -  bateria, mandolina, flauta, piano, vibràfon
Juan Calvo -  guitarra
Remigi Palmero -  veu, guitarra, baix
Joan Ramon Barberà -  saxo
Jesús Oriola -  trombó
Jude E. -  veu
Lito Boricó -  congas, bongos
Tica Grau -  veus
Alfonso Gimeno -  piano