'Antídoto' (Música Global / Universal Music, 2023) és el segon treball en solitari de la cantant de Beniarrés Samantha Gilabert; un àlbum de pop amb l’essència global de l’artista, que inclou tres cançons en català, la producció dels valencians Mark Dasousa, Juan Belda i Fernando Boix, entre d’altres, i la col·laboració del grup de rock de Guadalajara Despistaos.

Text: Tàrsila Galdón. Fotos: Steven Bernherd.

Quin missatge vols enviar al teu públic amb 'Antídoto'?
Samantha: Soc una nova Samantha que em separo de la música urbana i estic més encarada al que faré per sempre, que és pop. He consumit molt de pop en esta vida, soc fan de La Oreja de Van Gogh i he mamat sobretot El Sueño de Morfeo. Aquest disc és la meua essència, la meua adolescència i la meua vida musical.

Com s’ha d’escoltar aquest disc?
S: És difícil... Quan l’escoltes perceps una evolució que acaba en una pau mental brutal. Parteix d’un embolic molt gran i acaba en pau. Ara mateix no canviaria res del resultat final, n’estic molt contenta. Hem fet pop-rock, sempre pop.



Han passat dos anys i mig des de 'Nada' (Música Global / Universal, 2020). Com han estat el període de creació i gravació?
S: Ha estat molt heavy, perquè no veia la llum en cap moment. Han passat gairebé tres anys des que vaig canviar d’equip. Vaig haver de refer-ho tot i, per fi, trobar el que volíem. Ha estat un procés molt perfeccionista. Els últims sis mesos hem treballat perquè el disc tinguera un color menys fosc. A més, després de les produccions vaig agafar la grip amb angines… tot un xou! Però no podíem endarrerir-ho més.

En aquest temps has treballat amb diversos productors, tant valencians com de la resta de l’Estat. Com ho has afrontat?
S: Ha sigut molt intens. Vaig anar quatre dies a Astúries a fer un retir a Salinas per a compondre. Em vaig rodejar de molt bona gent, com l’antic guitarrista d’El Sueño de Morfeo, Juan Luis Suàrez, que té un estudi molt bohemi i d’allí van eixir cançons. I amb Mark Dasousa i Artur Martínez (La Fúmiga) vaig gravar “Un poquito cansada”, que és un temarro. El disc ha sigut un xou perquè s’ha creat entre el País Valencià, Catalunya, Madrid i Astúries. Mitja península recorreguda per a fer un disc. Ha sigut fantàstic.



Després de tres anys i un bon grapat de cançons a les espatlles, creus que has creat un 'hype' amb 'Antídoto'?
S: Sí… El disc es va començar a enregistrar a Ondara, als Atomic Studios, on vam crear el tema “Me encontré”. Va ser en eixe moment que vaig decidir per on volia que tiraren la resta de cançons. I sobretot vaig descobrir el meu propi antídot, ja que la meva salut mental començava a flaquejar una mica. Al final, tot plegat és el resultat de la suma de teràpia i música.

Al tema “Harta de mi” parles de cert cansament cap a l’amor, i en canvi “4 vents” és més optimista… Els senzills avançaments han simbolitzat la teva evolució personal?
S: Total. Jo ho veig d’aquesta manera! Quan escolte les meues cançons sempre veig una foto dels moments en què les vaig compondre. Per exemple, en ‘4 vents’ estava més hype… La vam començar Adrià Salas i jo a Barcelona, i clar… compondre amb ell sempre és una festa; no pot eixir una cançó depressiva.



Hi ha tres cançons en valencià (“Soc la d’ahir”, “M’han robat el sol” i “4 vents”). Com compagines les dues llengües?
S: De manera molt normalitzada. La meua llengua materna, el valencià, és la que em permet expressar-me millor. Però el castellà forma part de mi, de la meua vida i la de tots els espanyols. He consumit moltíssima música en castellà i també m’encanta cantar en castellà.

Quina cançó creus que funcionarà millor en directe?
S: Crec que les millors seran “Un poquito cansada” i també “4 vents”, perquè és molt èpica. Aquest estiu farem una gira per festivals i a partir de setembre obrirem les sales per tot l’Estat espanyol. I només acabe la gira, tornarem a tancar-nos a l’estudi per a crear nova música. La meva vida és un bucle.

Amb la voràgine d’aquests darrers anys, des que vas participar a 'Operación Triunfo' 2020, t’ha costat mantenir els peus a terra?
S: Han estat uns anys complicats, sobretot des que vaig anunciar la meua ruptura amb el cantant Flavio. He viscut el món del sensacionalime, que no havia vist ni imaginat. Que la meva vida privada s’interposés amb la professional m’ha suposat una mica d’ansietat.

Precisament al pòdcast que fas amb Chica Sobresalto, 'Triunfitas con traumitas', abordeu aquestes qüestions.
S: Sí! És un pòdcast exclusiu per a Podimo on estem ella i jo parlant amb els convidats dels seus traumes, i a cada capítol parlem d’un trauma concret. Per exemple, ha vingut Despistaos, hem tingut actors de doblatge, o la comediant i youtuber Carolina Iglesias, que va ser molt divertit gravar-la.



Com t’ha tractat Madrid aquests tres anys?
S: La ciutat m’ha atrapat. M’encanta viure a Madrid i ara no me’n vull anar. Em costa tornar al poble, a Beniarrés, perquè Madrid ja és ma casa. Però en estiu no m’agrada tant quedar-me, perquè a la terreta estan tots els meus amics i la família.