Parlem amb Josep Nadal, que avui presenta 'El temps de la calor', el seu primer treball com a Pep de la Tona

Josep Nadal: «Mai no he sigut un dogmàtic de l'estil»

Josep Nadal és un músic experimentat i aguerrit en mil batalles. Es va donar a conèixer amb Vertigen i es va fer molt popular amb La Gossa Sorda. Després de vuit anys allunyat dels escenaris per dedicar-se a la política com a diputat de Compromís, retorna a la música encapçalant un nou projecte: Pep de la Tona. Avui ens presenta el primer disc: El temps de la calor (Maldito Records)
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.


8 anys de parèntesi dedicat a la política i ara tornes a la música. Com t’hi trobes?
És curiós, perquè ara mateix ja estic del tot dins del rotllo artístic i de fer discos. Ho pense i dic ‘hòstia, han passat 8 anys des que vam deixar La Gossa Sorda’, i ara, en uns mesos de feina, ja m'he clavat mentalment altra vegada a la música. La veritat és que estic bastant còmode i a gust als assajos i amb moltes ganes de pujar a l’escenari. Ha sigut una espècie de parèntesi. Sembla que no ha passat tant de temps, però sí que n'ha passat, perquè 8 anys per a la vida d'una persona, són bastants anys.

El Josep Nadal més autèntic és el músic o el polític?
És complicat. Jo sempre dic que tinc més vocació de polític que de músic. Com tot en esta vida, sempre volem allò que no tenim. I clar, quan he estat en primera línia política enyorava molt la música. I abans m’havia passat a l'inrevés. Hi va haver un moment en què tot el món musical i de la faràndula em cansava un poc, i m’apetia més estar en temes d'activisme polític. És el mateix que em passa, i d’això en parle bastant en este disc, entre el poble i la ciutat. Sempre ha sigut un poc així, enyorar el poble o enyorar la ciutat, depèn si estava en un lloc o en l’altre.



En realitat, però, cantar en valencià també és fer política, sobretot en aquests moments i si es canten determinades coses…
Sí. La veritat és que m'he plantejat fer aquest disc sense mirar quines són les modes estètiques i musicals del moment. He fet un poc el que m'ha donat la gana, com he fet sempre. Però és cert que això arriba en un moment especial. Jo he anat fent cançons i ara fa la sensació que estem en un moment en què s’han de dir les coses i enfrontar-se al que està passant. És veritat que a vegades em pense que a aquestes edats ja no m’abelleix el tema de la guerrilla cultural i musical; quan tenia vint anys m’agradava més. Però, clar, tampoc m’abelleix morir-me sabent que tenim els governs que tenim i que el món està com està. I els artistes hem de fer el que podem per deixar el món una mica millor que el que hem trobat.

Tots aquests anys d'experiència parlamentària es noten a l'hora de fer cançons?
Trobe que hi ha alguns temes que són importants i sí que en el disc he parlat d'alguns temes dels quals no m'haguera adonat de la importància que tenien si no haguera sigut diputat i ho hagués vist més de primera mà. Per exemple, la importància de l'aigua en el nostre territori, en la nostra vida, i com una sequera com la que estem vivint ara pot condicionar-nos tant. I això, des de la perspectiva de la sequera o del canvi climàtic demostra que, per a nosaltres i per a les generacions que vindran, és vital saber en quin territori vivim i la importància que ha de tenir l'aigua en les nostres vides. Això ho he viscut com a diputat, fent anàlisis sobre les situacions dels aqüífers i de l'aigua al País Valencià, anant a parlar i a discutir amb la Confederació Hidrogràfica... Després ho intentes explicar d'una manera poètica, però són coses molt importants i de les quals veus que ningú no en parla. A més, en estos anys de diputat he pogut fer-me una idea general de la situació catastròfica de la gent dels pobles, del món rural i semiurbà, de les comarques allunyades de la capital. Eixa realitat m'ha inspirat per a moltes cançons del disc.



Aquest és un disc molt emparentat amb La Gossa Sorda… És la continuació del que hauria pogut ser el grup?
La continuació de què hauria sigut La Gossa evidentment no és, perquè és diferent en el sentit que a La Gossa hi havia més gent. El que sí que puc dir és que a qui li agradava La Gossa Sorda, també li agradarà Pep de la Tona perquè els paràmetres que he seguit són els mateixos: intentar fer cançons que m'agraden a mi. Ho he fet quan estava a La Gossa i ho he seguit fent ara. I he seguit un altre gran paràmetre que també fèiem amb La Gossa, però que ara encara l’he incrementat més, que és fer en tot moment el que m’ha donat la gana. Mai no he sigut un dogmàtic de l'estil. M’agrada l’ska i el reggae, però puc fer qualsevol altre estil si em dona la gana. En este disc hi ha algunes coses un poc més modernetes que no havíem fet mai amb La Gossa, però que ens han semblat interessants. Igual que també ens ha semblat interessant fer un ska que sembla de l'any 96.

En tot cas, Pep de la Tona no és un projecte per a aquest disc, sinó un projecte a llarg termini?
Clar. M’he adonat estos anys que no puc viure sense tindre un grup i sense treure cançons de tant en tant. La idea és tindre el meu grup per poder anar a tocar, que és el que a mi m'agrada, m’interessa i no puc estar sense fer.