"No hi tornarem" és el nou senzill del músic establert a Xàtiva Abraham Rivas. Una cançó, que avui estrenem en primícia i que parla sobre l'amor, en el seu sentit més ampli, i el seu poder en un món hostil. En parlem amb el músic, que també ens avança alguns detalls del pròxim disc on s'inclourà "No hi tornarem": 'Hivern perfecte' (autoeditat, 2024)

Text: Redacció. Fotos: Arxiu.

Amb aquesta cançó parles d’un amor que pot fer menys fred i fosc l’hivern. La idea és que l’amor, al final, ‘ho pot tot’?
Bé, més enllà de si l'amor ho pot tot o no, la idea rere aquesta cançó és que l'amor és l'única cosa que ens emportarem d'aquest viatge. Es tracta d'una cançó d'amor després de l'amor romàntic; d'un amor que es transforma per a no desaparèixer; una resistència, un salvavides... Hui estem ací, però despús-demà ja no: no donem per descomptat el que tenim i cuidem qui ens estima.
 
Parles d’un hivern, però també d’una tempesta de vent fort, d’una “mola de cossos i d’ànimes”... Ho relaciones d’alguna manera amb la catàstrofe ocorreguda aquestes setmanes al País Valencià?
Tristament, encara que aquesta cançó és anterior als fets terribles que hem viscut al País Valencià, hi ha una clara coincidència: la idea de la nostra impermanència, de la nostra fragilitat. Aquesta "mola de cossos i d'ànimes", originalment, volia fer referència a un sistema que sacrifica la vida de les persones a la producció i les condemna a l'anòmia. La gran quantitat de víctimes que s'han produït per haver estat treballant en plena alerta roja dona bona mostra de la perversitat que pot arribar a assolir aquest sistema, de manera que, efectivament, al meu pesar, existeix una relació evident amb la catàstrofe. Ens caldrà molt més que cançons, això sí, per a superar tot això.


 
L'imaginari de l'hivern que planteges és més aviat negatiu, una cosa que sembla està en contradicció amb el nom de l’àlbum: ‘Hivern perfecte’. Com és un hivern perfecte?
'Hivern' és una paraula que, a tall de fil conductor, apareix en gairebé en totes les cançons del nou àlbum. Es tracta d'una imatge que simbolitza l'adversitat, la manca d'energia (en especial, d'energia creativa), l'opressió... Fa referència a un món gris, mediatitzat fins a l'extrem per drets i deures, on els drets són poc alliberadors i els deures... són l'únic albir a què podem aspirar: la "mola de cossos i d'ànimes" a què he fet referència abans. Un ‘hivern perfecte’ és, a més a més, un hivern tan ben lligat que no sembla tenir fi.
 
Què ens pots avançar del nou disc?
Aquest nou àlbum és molt més elèctric que els anteriors treballs que ha publicat i té una producció més plena, més complexa. De fet, malgrat que conté algunes cançons de tall acústic, es podria considerar un disc de rock. El disc té 8 cançons i, com és costum, ha estat enregistrat, mesclat i masteritzat a casa durant un parell d'anys, de manera que estem davant d'una altra producció domèstica, amb les virtuts i limitacions que això implica. Això sí, he tingut l'honor de poder comptar amb col·laboradors excepcionals com ara els cantants Tere Núñez, Moisés Bautista, Josep Pérez (Ona Nua), Sílvia Martí, el bateria Víctor Traves o  l'artista valenciana @femmellacollages, amb qui vinc col·laborant des dels dies de confinament. Tinc ganes de poder compartir-lo sencer, perquè estic molt content del resultat.