La Laura neix i creix a l’Empordà, al petit poble de l’Estartit. Envoltada de muntanyes, riu, camps i mar, que comença a apreciar un cop ja és més gran. De petita prefereix cantar les cançons del Disney Channel buscant karaokes a YouTube amb les seves amigues; mirant els videoclips de MTV amb la seva germana (a qui intenta imitar cantant perquè el que ella escolta és molt guai); i, cantant sobre els èxits de ràdio Flaixbac i Rac 105 de camí a l’escola.
Al cap d’uns quants anys, durant els quals va posar un peu al món de la música fent teatre musical, classes de cant i algun intent en un combo i en una Big Band de l’Escola de Música de Torroella de Montgrí, aterra a Barcelona per estudiar Medicina, com el seu pare. Ho intenta durant uns anys, però ho acaba deixant.
Per recomanació d’un amic s’inscriu al Taller de Músics Escola de Música on passarà cinc anys estudiant assignatures teòriques, formant part de combos i rebent classes de cant i de piano, i per últim, fent un títol en Composició de cançons.
Gràcies a aquest títol en composició, inicia el seu projecte, de la mà de Pau Mascort i Alan Pribizchuk, amb cançons d’autor i cançons influenciades per la música que escoltava la Laura petita. El projecte tot just acaba de començar, tot i que la relació entre els components i la necessitat que apareix a cada lletra de cada cançó, no són noves.
La composició dels temes és de la Laura, i l’Alan, contrabaixista, i en Pau, guitarrista, són qui han creat un espai sonor ric, que igual que ells, abraça, conversa i acompanya a la veu. Són principalment cançons d’autor, inspirades per músics com la Judit Neddermann, la Maro, la Mar Pujol… I d’altres són fruit de molts anys d’escoltar i fer karaokes a YouTube de cançons de la Jorja Smith, l’Adele, en Sam Smith, etc.
A cada cançó es fa palesa la necessitat d’aprendre a escoltar aquelles veus que tenim dins, a desxifrar què ens diuen, o què ploren o riuen. Però en aquestes primeres cançons, sobretot es busca saber per què ploren.