Robert Roch
Al Robert ja li agradava de petit fer una mica el pallasso, i la mestra ja li deia què havia de ser un artista, però els pares no van fer gaire cas, pobres, simplement no se'n donaven compte, com quasi tots els pares, de les potencialitats del Robert, ni tan sols quan veien què el tio tocava la bateria, estil airdrummer, amb uns palets xinesos i unes varetes màgiques del màgia borràs, en el sofà i sobre els coixins. Així doncs, després en plena adolescència, finalment va tocar la bateria real en un grup, podríem anomenar de punk català, durant més o menys un any. Després la mili es va encarregar d'adreçar-lo i fer-lo un home de profit per què a partir d'allí va deixar la música i es va dedicar a la filosofia entre altres coses. Posteriorment iniciat ja el camí del treball i el de la parella convencional, la música, però , va sobreviure en ell durant molts anys en un estat latent. Un dia a casa del ara exsogre, va trobar una guitarra i l'home, què era un bonhome, li va deixar juntament amb un llibre d'acords. El Robert, entre hores va començar a rascar la guitarra. Després d'uns anys de vida en parella i després de la sobtada ruptura, es va recollir en el seu pis. D'aquelles hores, dies i mesos incerts, després de visitar els inferns de Dante, un dia, tota la seva creativitat va explotar i el Robert va començar a escriure moltes coses, entre les quals també hi ha aquestes cançons. To be continued?
2010
Barcelona (Barcelonès)
Robert Roch - Que Fotin el Camp!
Robert Roch - Lo Poble
Robert Roch - Mare
