jansky
Qualcú s’havia d’inventar el nom de la unitat que mesura la lluentor aparent d’una estrella -i va acabar posant-li el seu. Laia MaLo i Jaume Reus s’havien d’inventar el nom de la fusió dels sons amb els mots, i li van posar el de la unitat que en mesura l'aparença.
Jansky serà, era i és. Com el forat negre, ple d’energia i, alhora, buit de tot. Ritme, vers lliure, electricitat, òpera, epopeia, mística, ciutat i sentits. De l’edat mitjana i la Natura fins l’urbanisme, l’humanisme i la música de festival. Renous i no rimes. La simfonia de les criatures fantàstiques que sobreviuen al Mediterrani i els encanteris de les bruixes del Pedraforca.
Un projecte sorgit d’un músic i una poeta, d’una narradora de muntanya i un productor illenc; de dos artistes que exposen el seu sexe pels balcons i hi sintonitzen emissores còsmiques. Amb un objectiu: caure al forat i no tenir por de morir en una dimensió desconeguda.
2010
Palma de Mallorca (Palma)
Jaume Reus Viver
veu, cordes i tecles
7/11/1983
Laia Martinez i Lopez
veu i paraules
21/4/1984
jansky - Immersió
jansky - Wakin' lie
jansky - Limonium
