Torrent Vermell
Torrent, perquè me'n dic, i Vermell, perquè me'n diu un amic. Faig
cançons a fons perdut. Ho faig perquè hi puc dir allò que no sé dir
d'una altra manera. I perquè és molt divertit. No busco cap so que no
sigui el meu: la destil·lació de tots els sons que m'han tocat. Però
no m'hi capfico. Les cançons parlen d'allò que he viscut o he
imaginat, que ve a ser el mateix.
Per exemple,
"Trenta-i-pico no sé què" és un petit himne pels desenganyats desemparats desubicats en clau de rumba. Una crida a la revolució.
"La pell bruna" parla de les forces oposades que experimenta un individu
estàndard un vespre qualsevol.
"El gos, el cor i jo" explica l'excitació i la por viscudes en ser
perseguit per un gos, que no veus enmig de la fosca, una nit quan tornes
pedalant cap a casa.
"Feliços ( un dinar)" és el retrat d'un tiberi idíl·lic. No hi falta de
res ni ningú.
Disculpeu-me la qualitat del so: estan grabades amb una sabata i una
espardenya i poca cosa més.
Aquestes cançons les defenso en directe cantant i tocant la guitarra o
bé amb la banda paral·lela, Josephine Libido ( Banyoles), segons les
necessitats del mercat borsari.
2010
Mata D.F. (Pla de l'Estany)
Jordi Torrent
Guitarra i veu
5/11/1976
Torrent Vermell - Feliços ( un dinar)
Torrent Vermell - La pell bruna
Torrent Vermell - El gos, el cor i jo
Torrent Vermell - Trenta-i-pico no sé què
