Mixumeig
Nascuts a la zona ombrívola de Collserola, el Pau i la Sole no van pensar mai de formar un grup els dos junts. Ella havia abandonat la música després del gran trauma que li suposà no poder ser escolaneta a Montserrat. Ell era capaç de tocar qualsevol instrument que li posessin davant: piano, mandolina, congues o arpes del segle XVI eren un entreteniment més en la seva vida que no l’apartaven del seu camp d’estudi, la fotosíntesis de les algues i les seves variacions amb la vibració del cant de les gavines.
Tanmateix, una tarda a les dutxes publiques d’uns campaments d’estiu als Pirineus les seves vides es varen entrellaçar: la mànega havia sortit disparada i ells i 17 nens, d’edats variades, varen quedar entortolligats enmig del fang i una horrible sensació de mixumeig. Ella li va dir que havia escrit un poema que cap músic li volia musicar; ell va dir-li que no seria diferent dels altres. Ella el va pegar. Ell va plorar. I un cop desentortolligats, en Pau va dir-li que només es podria musicar el seu poema amb un instrument insòlit i va partir en viatge. Ella pensà que mai més tornaria. Però en Pau va tornar amb un txarango de l’Equador i una cançó que la va enamorar. I així van començar.
2009
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Sole
veu
1/1/2011
pau
txrango i guitarra
1/1/2011
Mixumeig - Caterina
- Presseguer
Mixumeig - És vella
