Els CRAM neixen al 2004 a Cornellà del Llobregat i al 2005 enregistren el seu primer disc, “En brut”, també sota la producció d’en Jesús Rovira (Lax’n’Busto). Així com el primer disc era una recopilació de temes de cadascún dels components, aquest segon disc, “Nous recursos, vells idiotes” és el reflexe de les inquietuds del grup i serveix com a definició del so dels CRAM.
Enregistrat i mesclat als Estudis Lacasamurada de Banyeres del Penedès sota la producció de Jesús Rovira (baixista i compositor dels Lax’n’Busto) i Arturo Torres.
Conté 12 temes propis del grup en català més 3 videoclips. L’estil musical del grup s’enmarca dins del pop-rock combinant guitarres rockeres amb melodies de caire pop, afegint sintetitzadors per donar un aire més modern als temes.
La temàtica de les cançons tracta des del pas del temps amb temes com “El temps” (primer single del disc) o “Pas a pas”, passant per cançons que transmeten positivitat com “Sempre lliure”, “Arrisca’t” o “És el dia”, i alguna balada com “Oportunitats”.
El títol del disc reflecteix la lluita constant entre les novetats enfront dels cànons establerts. A la portada el nen (nou) guanya a la gramola (vell), el cd (nou) està serigrafiat com si fós un vinil (vell). Anant més enllà, denuncia la manca d’oportunitats per a grups novells com nosaltres, i les novetats en general.