Sam Destral
En Sam Destral és un cantautor etiquetat com a indie, folk i experimental, però en realitat es tracta de classificacions no gaire adequades. Només cal escoltar una mica les cançons per adonar-se'n que sembla més aviat un vagabund. Hi ha gent per tot, que diuen. Les seves influències comencen amb en Bob Dylan, i passen per na Joni Mitchell, na Kate Bush, en Tom Waits, en Nick Cave, bandes alemanyes experimentals com són Can, Neu! (amb el signe d'exclamació, sí, sí) o Faust, així com els més recents Einstürzende Neubauten, i també artistes de la talla d'en Sisa, i el gran Quimi Portet, ídol del cantautor, del qual algun dia se'n vol fer amic, d'aquells que van a prendre junts patates braves a bars baratets. Pel que fa a les líriques, Sam Destral beu molt de Salvat-Papasseit, d'alguna cosa de l'Espriu (com el Cementiri de Sinera) i un senyor que està de moda, tot i que no tant com hauria, Francesc Pujols ("me vaig voler suïcidar [...] però em vaig recordar de que dia vindrà en què diré: ditxosos aquells temps en què et volies suïcidar", si això no és poesia, no sé que deu ser-ho).
2007
Gandesa (Terra Alta)
Sam Destral
Guitarres, teclats, armònica, veus, percussions, etc.
Sam Destral - Vòmit
Sam Destral - Res no és mesquí
Lletra: Sarai Ruiz i Sam Destral ; Música: Sam Destral - Sense pedres, però sense roses, sense tempestes, però sense calma, sense mort, però sense vida
Sam Destral - L'home que va matar l'home que treballava fent de gos
Sam Destral - Cercles
Sam Destral - Un moment, per favor